Ayer defendí la figura de Oleguer como deportista comprometido con la sociedad civil y hoy la marca que le patrocina reacciona rompiendo el contrato con él. ¿Por qué? Simplemente por expresar ideas conflictivas y que según ellos puedan llegar a afectar a la marca.
¿A qué jugamos? Preferimos pagar millonadas a personas que se gastan el 30% de su sueldo mensual (que puede ser el de varios años nuestro) en drogas, alcohol, vejación de mujeres, ostentación... defendiendo una serie de valores nada honrosos. De vez en cuando que salgan con gente que parezca desfavorecida, pobre y sin recursos y eso dará buena imagen a quien patrocinan.
Estamos en un mundo que otra vez más nos demuestra que da asco. Nos mueven por dinero e intereses. Habrán calculado que iban a perder dinero si seguían poniendo su figura en la web oficial de la marca... en fin... adiós Kelme... hasta nunca.
Hablando de despedidas os paso un mail que he enviado a El món a RAC1:
"Bon dia,
M'agradaria proposar una cosa a la ben estimada graella de RAC1. Tenim un personatge voltant que no fa més que atacar-nos com a poble, nació, país o com sigui que cadascú se senti. Aquest és en Federico Jiménez Losantos. Nosaltres, que som així, no fem més que anar-lo a buscar a veure quina ha dit avui sobre l'Oleguer, sobre l'estatut, sobre el Buenafuente o sobre el que sigui que vulgui. Ell juga al seu joc: tenir audiència a base de tirar fems sobre nostre i jugar amb què a nosaltres ens va el sadisme de sentir-lo.
Aplicaria una dita de ma mare: "No hay peor desprecio que no hacer aprecio". Per tant, proposo evitar sentir la seva veu en zàppings, programes seriosos o en broma. És un personatge que no ens interessa i que no ens aporta res.
Gràcies per tot i salutacions"
Adiós Losantos Adiós...
Adiós a aquellos...
...que pregonan conflictos...
...que prefieren el conformismo...
...que odian por interés...
...que oprimen sin descanso...
...que son cegados por las ansias de poder...
...que son apoyados incondicionalmente antes de demostrar nada...
...que no nos aportan nada positivo...
Adiós
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 1 mes
1 comentario:
He seguit les noticies sobre el tema Ole des de Roma, entenc que amb les mancanses que suposa la distancia, deduint l'estat d'ànim català i espanyol a partir de comentaris a blogs.
En referència a l'anterior article diré que sempre he cregut que les idees i actituds del jugador no han de representar necessàriament al club. Les relaciona qui vol. (Ara em vé al cap que fa unes setmanes es deia que "el vestuario del madrid huele a alcohol" quan només un parell o tres de jugadors havien arribat torrats a entrenar)
Dit això, crec que Oleguer és lliure de dir el que vol on vol. Una altra cosa és que el contingut (com diu Mr. P) molesti. Però és que parlem de l'estat espanyol, no hi ha res en que es posi d'acord, i sempre s'utilitzarà la forma per atacar el fons (com quan s'atacava als actors i directors que estaven en contra de la guerra a Irak perque no s'havien manifestat a favor de les victimes d'ETA: porc i velocitat).
Tot i que no soc dels que exigeixo que els jugadors tinguin idees i posicionaments politics i siguin compromesos en tant que a mi no se m'exigeix jugar bé al futbol, celebro que l'Ole tingui algunes coses a dir en un tema delicat.
Però no enganyo ningu: quan DiCanio alsa el bras dret i exhibeix el seu tatuatge de Mussolini s'em canvia la cara, ja no soc tan receptiu, aixi que entenc qui ara es molesta i critica perque Oleguer obri la boca.
I seguint amb el requitzell de confidències que oferiu: Oleguer viu a Sabadell amb quatre amics i els paga la casa i les despeses ("solidario, comparte tu salario"). I mentre els demés jugadors, quan acaba un partit, surten del Camp Nou amb Hammers i Ferraris, perfumats i amb roba a preus desorbitats, ell segueix portant la frago amb una samarreta amb les mànigues tallades (vist per un Erasmus company).
Una abrasada,
Pau
Publicar un comentario