I a mi què?

-- Escapar (Moby & Amaral) --

Avui al matí veia les notícies a la televisió i observava amb certa curiositat el nou documental del Discovery Channel. En el mateix, produït per James Cameron, es descobreix que Jesús no va ressuscitar. A més, alimenta, encara més, el "tomateo" de declarar que Jesús i Maria Magdalena s'entenien i van tenir descendència. Això ja ho apuntaven alguns evangelis apòcrifs i es va fer famós últimament pel llibre "El codi da Vinci".

A partir d'aquí el meu anàlisi tot anunciant que em declaro cristià i home de ciència. El llibre principal per als cristians és la Bíblia. Aquesta explica la història de la Terra des dels seus inicis. En aquesta Déu dóna vida a tot (no se sap d'on surt Déu, és atemporal). Aquesta història xoca frontalment amb la teoria de l'evolució de Darwin. Primer "i?".

Alguns historiadors han dedicat tota la seva vida a demostrar amb proves (empíricament) que el que explicava la Bíblia no era veritat tot prenent aquesta visió com a dogmàtica per part dels cristians. És a dir, que tots els cristians ens la crèiem i prou. La Bíblia no és un llibre senzill. Està ple de simbolismes, metàfores, contes, explicacions... però no necessàriament fidel a la història real però si als ensenyaments que se'n poden treure.

El Nou Testament. Bàsicament parla de la vida i obres (miracles?) de Jesús. Que si feia miracles o no. Que si era un terrorista o no. Que si va morir o no a la creu. Que si Ponç Pilat va fer el que diuen que va fer o què. Que si els evangelistes es contradiuen... Segon "i?"

Ara ve el señor Titanic amb la història que han descobert la tomba de Jesús i que es demostra que no va resuscitar. Sr Cameron, vostè entèn alguna cosa del cristianisme? Vosté es queda amb la superficie. L'Església defensa que Jesús va ressuscitar en cos... potser aniria bé anar una mica més al fons i descobrir que volia dir ressuscitar en el llenguatge dels Evangelis.

A mi que es descobreixi això no m'afecta, la veritat. Els que creuen en la figura de Jesús un cop analitzat o viscut mínimament no els afectarà. Els que creuen en el que diu l'Església al peu de la lletra (sense analitzar, ni plantejar-se res o plantejar-se alguna cosa però tornar a la seguretat del que diu l'autoritat) el mateix o fins i tot llençaran "pestes" al respecte. I els que no en creuen serà com un argument més que, per a mi, serà paper mullat perquè no afecta en res a la fe que puguem tenir en la seva figura.

És quelcom complicat i no m'ha sortit un article gaire lluit però en l'actualitat busquem la pseudohistòria amb cert "tomateo" polèmic. El documental vol demostrar coses que creuen que altres defensem però que realment no són així directament. A més, si hi ha una carrera de Teologia és perquè analitzar el text no és gaire senzill, cal formació!

Petons i abraçades

Raül

3GSM World Congress

-- Bendita Luz (Maná y Juan Luís Guerra) --

Después de varios días sin actualizar me lanzo a hablar de este evento. No me referiré a su impacto en la ciudad, lo que representa para la vida nocturna, sus ventajas o inconvenientes ni nada accesorio a él. Simplemente quiero explicar qué vi en la feria y qué es exactamente.

Antes de nada, debo decir que me hace una ilusión extrema poder acceder a uno de los mayores exponentes tecnológicos en cuanto a tecnologías inalámbricas se refiere. Para mi profesión es una suerte que este evento se celebre en Barcelona y que yo pueda entrar en el mismo.

Se trata de una feria organizada en torno a la organización 3GSM que agrupa una serie de empresas relacionadas con la telefonía móvil. Esta feria se celebra anualmente en varios sitios del mundo. En Barcelona, como mínimo, se celebrará dos años más. En Asia este año será en Macao por ejemplo.

Lo que se vende al gran público es que se muestran las novedades en cuanto a aparatos (o handsets) y accesorios comerciales. Es cierto que están las grandes marcas (Sony-Ericsson, Nokia, Alcatel, Motorola...) con superstands futuristas y espectáculos de lo más variopinto. Pero sobretodo encontramos productos profesionales que no son directamente disfrutados por el gran público sino que se trata de servicios (software, asesoramiento, consultoría, convergencia...), infraestructuras (materia prima, chips, antenas, máquinas de redundancia, aparatos para montar redes), accesos (SIMs, RFID, biometría...) y el famoso (para mí) M2M que responde a Machine-To-Machine: comunicaciones máquina máquina. Se trata de dispositivos para conectar máquinas (estaciones meteorológicas remotas, máquinas vending, seguimiento de personas y vehículos...).

¿Qué podemos observar a primera vista? Sobretodo márketing de lo más variopinto. Desde stands coloristas, pasando por otros con consolas Wii y finalizando con cócteles, bolígrafos, carteras... merchandising de todo tipo. También, por cierto, comerciando con la carne femenina de la que muchos congresistas (un 70% hombres) disfrutaban incluso haciéndose fotos, vídeos y demás.

La sensación de estar en un sitio tan grande con tanta gente (cerca de 50000 personas) de todo el mundo es curiosa. Lo primero es que te hablan directamente en inglés (puedo pasar por extranjero, sí) y lo segundo que si quieres información tienes que hablar en inglés, claro!

Pude observar el futuro de la tecnología que llegará fácilmente a la publicidad final antes de ser una realidad (como la famosa 3G o UMTS): HSDPA, HSUPA, HSPA, WiMAX...

Lo cierto es que se cierran negocios importantes en la feria (no discutiré si dentro de día o fuera de noche) y muchas marcas se juegan su futuro a 5 o 10 años vista. Si son hábiles negociando, prometiendo (prometo hasta que met...y una vez meti... olvido lo prometido) y sobretodo desarrollando. Básicamente hay que vender de la mejor forma posible, es decir consiguiendo que el otro compre.

Hoy he querido compartir algo que es bastante característico mío... cierta atracción por la tecnología puntera de la cuál quiero aprender y no perder comba... así que a leer libros, revistas especializadas o lo que se necesite!

Petons i abraçades

Raül

Adiós

Ayer defendí la figura de Oleguer como deportista comprometido con la sociedad civil y hoy la marca que le patrocina reacciona rompiendo el contrato con él. ¿Por qué? Simplemente por expresar ideas conflictivas y que según ellos puedan llegar a afectar a la marca.

¿A qué jugamos? Preferimos pagar millonadas a personas que se gastan el 30% de su sueldo mensual (que puede ser el de varios años nuestro) en drogas, alcohol, vejación de mujeres, ostentación... defendiendo una serie de valores nada honrosos. De vez en cuando que salgan con gente que parezca desfavorecida, pobre y sin recursos y eso dará buena imagen a quien patrocinan.

Estamos en un mundo que otra vez más nos demuestra que da asco. Nos mueven por dinero e intereses. Habrán calculado que iban a perder dinero si seguían poniendo su figura en la web oficial de la marca... en fin... adiós Kelme... hasta nunca.

Hablando de despedidas os paso un mail que he enviado a El món a RAC1:

"Bon dia,

M'agradaria proposar una cosa a la ben estimada graella de RAC1. Tenim un personatge voltant que no fa més que atacar-nos com a poble, nació, país o com sigui que cadascú se senti. Aquest és en Federico Jiménez Losantos. Nosaltres, que som així, no fem més que anar-lo a buscar a veure quina ha dit avui sobre l'Oleguer, sobre l'estatut, sobre el Buenafuente o sobre el que sigui que vulgui. Ell juga al seu joc: tenir audiència a base de tirar fems sobre nostre i jugar amb què a nosaltres ens va el sadisme de sentir-lo.

Aplicaria una dita de ma mare: "No hay peor desprecio que no hacer aprecio". Per tant, proposo evitar sentir la seva veu en zàppings, programes seriosos o en broma. És un personatge que no ens interessa i que no ens aporta res.

Gràcies per tot i salutacions"

Adiós Losantos Adiós...

Adiós a aquellos...

...que pregonan conflictos...
...que prefieren el conformismo...
...que odian por interés...
...que oprimen sin descanso...
...que son cegados por las ansias de poder...
...que son apoyados incondicionalmente antes de demostrar nada...
...que no nos aportan nada positivo...

Adiós

Petons i abraçades

Raül

Oleguer

T'admiro Oleguer, de debó.

Ets un jugador de futbol més que correcte. Disciplinat com el que més, mai et queixes de si jugues o no. Mai hem sentit converses del teu representant pressionant el club per a renovar quan jugaves sovint. Entrenes i et guanyes un lloc al lateral dret substituint un excessivament ofensiu Belletti.

A més, tens idees polítiques pròpies. Pots estar d'acord o no, però les defenses. Fins i tot un col·lega teu ha escrit un llibre basat en converses amb tu. Té moltes vendes perquè ets jugador del Barça i perquè sobta la teva figura. Calculo que deus cobrar uns 1.5 mil·lions d'€ i almenys fins fa poc anaves amb la mateixa furgoneta que abans. No portes superjoies ni supervestits i mantens la teva imatge, mal anomenada, antisistema.

A més al Japó els fas gràcia i criden el teu nom en aterrar al seu país el passat estiu. Aquí criden coses gracioses com: "Oleguer solidario reparte tu salario". A les espanyes intenten bombardejar la teva imatge amb una suposada convocatòria a la selecció espanyola a la que t'hauries negat a participar per temes ideològics. Ningú va entrar a la polèmica i l'enèsim intent de desestabilitzar el vestidor blaugrana va fallar.

Ara bé, penso que ara has pixat fora de test. Vas manifestar idees polítiques en una roda de premsa després d'un entrenament a les instal·lacions del FCB. Penso que no és el lloc per fer-ho. Tens els mitjans de comunicació (el Basté et té al programa de tant en quant), llibres, pàgines web per parlar sense representar el Barça (tot i que tothom t'hi relacionarà tard o d'hora). No estic parlant que no expressis els teus pensaments (en aquest cas era sobre el delicat tema de De Juana Chaos, la seva vaga de fam i l'estat de dret) perquè segueix sorprenent-me que algú que per tradició (com a jugador de futbol) és poc compromés amb res per no fer malbé la seva imatge.

El cas és que quan representes quelcom has de comportar-te com a tal. Pregonar els valors i estar atent al codi intern del club (si és que existeix). Òbviament alguns periodistes malintencionats ho fan a la roda de premsa per poder-ho col·locar als telediaris oportuns al migdia i començar a parlar i parlar...

Des del club tot s'ha calmat penso de la forma més correcta possible.

Endavant Oleguer amb la teva forma de ser però et recomano cautela en les declaracions segons davant de quin escut estiguis.

Petons i abraçades

Raül

El jardinero fiel

Hola gente!

Después de 2 días de baja, sin fuerzas y con algo de fiebre hoy estoy recuperando las fuerzas. Las estoy aprovechando para ver la película que da título a este "artículo".

No describiré nada sobre su argumento pero sí que la recomendaré. Se trata de una película con ciertos toques políticos, amorosos y de investigación, pero sobretodo habla de la vergüenza de las grandes compañías farmacéuticas. Compañías que prueban medicinas con seres humanos indefensos, patentes que machacan a pueblos ya remachacados y presiones que prohíben la fabricación de medicamentos genéricos.

Es difícil poder entender cómo los humanos machacamos a nuestros semejantes... probablemente es porque quien decide no mira a los ojos de la gente que lo está pasando tan mal y además por capricho de algunos que sólo quieren enriquecerse de vil metal...

El caso es que te planteas cosas cuando ves películas de este tipo (hablo de esta, las estrenadas recientemente Babel o Diamantes de sangre, Hotel Rwanda...). Te remueven por dentro pero seguimos igual... nos chocan, nos producen una sensación desagradable y nos dan ganas para actuar pero no sabemos qué hacer o se nos acaban las ganas una vez que pasa suficiente tiempo y la rutina nos vuelve a engullir.

No conozco mucha gente que haya mirado a la pobreza y la injusticia cara a cara pero cuando he hablado con ellos su expresión lo dice todo.

En fin, seguiremos ahí. Próxima película recomendada hace meses: La pesadilla de Darwin.

Gracias

Petons i abraçades

Raül