Varios!

Buenas a todos!

Como algunos sabéis ya no tengo teléfono Orange ni Vodafone ni mi número habitual. La odisea ha sido espectacular y ninguna de las dos compañías ha querido ayudarme. Orange sólo me pedía que fuera haciendo pasos pero ninguna solución. El caso es que me enfadé mucho cuando me consideraron como un número, no una persona. Yo les propuse cambiarme de número a condición de que me mantuvieran la oferta pero me dijeron que no... impresionante! Si me cambiaba de número era como si fuera un cliente nuevo. Me pregunto: si yo facturara 1000 € al mes me pondrían tantos problemas? Probablemente no.

Ahora estoy esperando que me activen un nuevo número con la compañía Yoigo (antigua Xfera). A ver qué tal va... os iré informando.

Por otro lado ya está aquí la Navidad. Todo el espíritu romántico de hace centurias se ha visto superado por el mercantilismo más absoluto. Es increíble cómo todo el mundo habla del palo que le da encontrase con la família y comer mientras se mantienen conversaciones insulsas... pero luego resulta que seguimos con la misma rutina de cada año...

Para completar el post comentaros que el grupo de batucada va avanzando (http://batokam.blogspot.com). Pronto algo de merchandising, más actuaciones y puede que instrumentos nuevos! Es una experiencia única y disfruto mucho con la percusión. El siguiente paso es darle buen uso al cajón y guitarra que tengo en casa... tiempo, maldito tiempo. El problema es que queremos hacer tantas cosas que luego no llegamos a todo. El objetivo está claro y lo voy a conseguir! Faltaría más!

Seguiremos escribiendo...

Petons i abraçades

Raül

Historia a completar

Mail enviado al servicio de atención al cliente de Orange ya que no puedo hacerlo por teléfono...

---

Después de 18 meses de contrato (y 5 años y medio de ser cliente) decido portar mi número a Vodafone ya que Orange me ofrecía una renovación lamentable. Curiosamente el mismo día que me anuncian que la portabilidad está siendo correcta Orange me lanza una oferta irrechazable a la que tengo que contestar con un fax, lo que hago la misma tarde. Mi sorpresa es máxima cuando llega la fecha límite para la supuesta portabilidad cancelada y mi SIM Orange no accede a la red. De eso han pasado dos días y múltiples llamadas con teléfonos prestados más visitas a una tienda Orange. Actualmente mi número no existe, con lo cual estoy en el limbo. Han pasado dos días y he perdido oportunidades personales y profesionales por culpa de esta situación. Me anuncian que lo más probable es que tenga que hacerme un número nuevo, ya que esta situación es altamente conflictiva y extraña. Así pues no sé qué hacer y sólo puedo esperar a que me llamen para informarme de qué hacer. He hablado con todos los departamentos de Orange y nadie me aporta una solución... repito, qué hacer?

He sido breve por cuestiones de espacio pero mi odisea está registrada por su servicio de portabilidad si así lo revisan.

---

Petons i abraçades

Raül

Temps...

-- Heaven (feat. Yanou & Do) --

El temps s'escola inexorablement com un grapat de sorra que intentem mantenir en les nostres mans. Afortunadament no podem aturar aquest avanç imparable... és llei de vida. Com tot inici té un final, però no un camí establert (almenys sota el meu punt de vista).

La qüestió és què fer amb aquest temps. Mirar enrere i maldir el moment en que vas fer quelcom o no vas fer no sé què serveix de ben poc, a no ser que puguem canviar la nostra actitud vers el temps que disposem.

Hi ha moments a la vida que diem que en tenim més o menys. Això no és totalment correcte sino que en tenim sense obligacions ineludibles més o menys. Hi ha gent que manté que treballaria tot i no necessitar-ho pels diners, ja que sino no sabria què fer. És una imatge que m'entristeix i més tenint en compte la feina pendent que tenim tant respecte nosaltres (espai interior) com respecte els altres.

Em fa ràbia pensar que no aprofito el temps, cosa que a vegades em porta a un estrés intern d'acumulació de tasques enlloc de disfrutar del que tinc i dels meus somnis. Sembla que acumulant coses a fer s'aprofiti tot millor però això només produeix angoixa pel que no podem fer enlloc de gaudir del que estem fent.

Evolucionar, disfrutar, somriure, estimar, ensenyar, aprendre, tornar a estimar, cultivar-se interiorment, abraçar, cuidar, escoltar, acompanyar, caminar, mirar, tocar...

Petons i abraçades

Raül

Bon Nadal...

-- Fe (Maná) --


... i millor any nou.


Petons i abraçades

Raül

Soy un friki...

-- Libertango (Michel Camilo & Tomatito) --

El que havia de ser un dia de la Constitució de relax i per a recuperar hores de son es va transformar en un dia llarg i intens sense parar ni un moment. Partit + dinar compartit + minicompres + tarda megafreak!

Anem doncs cap a la tarda megafreak. Ens trobaríem d'inici a Casa del comandant Reno però l'aparició dels seus superiors va fer que traslladéssim la trobada a casa de'n Marc. Inicialment havíem de ser quatre però no estem sols en el món freak i vam acabar sent 9. El món freak a participar era una partida Warhammer.

Cadascú escollia un exèrcit mentre dues persones no paraven de pintar alts elfs que només estaven imprimats. Els exèrcits escollits eren: orcs, goblins, caos, humans, nans i elfs. Cadascun dels exèrcits tenia un objectiu concret (aniquilar, conquerir, obtenir...). Es van proporcionar 300 punts a cadascú i aquests havien de ser repartits entre les tropes. A notar que el meu limitat exèrcit feia que només tingués dos mags i arquers (0 cos a cos, 0 cavalls, 0 de tot).

La partida es va anar desenvolupant i els primers a caure van ser els meus elfs exterminat pels orcs de'n Marc. Els segons els humans de'n Reno (sota la mateixa mala sort als daus que jo). L'aliança Ricard-Toni (Caos i goblins) va ser demolidora i es van fer de seguida amb el factor sorpresa de la partida: un gegant. Els nans poca cosa podien fer davant dels successius atacs que rebien i la tripleta Noe-Aida-Pau va ser derrotada per consens general.

Aquesta va ser la segona partida on les forces malignes superaven àmpliament les del bé. A la primera (assalt del portal de Betlem) el Nadal havia estat aniquilat quan el nen Jesús va ser segrestat pels orcs.

Seguirem informant de les partides freaks que es realitzin.

Petons i abraçades

Raül

cos.crash

-- La nit de reis (Glaucs) --

Sota aquest títol més de 40 persones vam poder compartir un cap de setmana x a tu a Avellanes. Això ja és garantia d'èxit pel que comporta el caliu al cotxe d'anada i tornada, trencar amb la rutina setmanal i respirar una mica d'aire pur.

En arribar un buffet d'amanides i truites prometia un cap de setmana de quantitats ingents de menjar. Després d'això una miqueta de pregària i presentació i final del dia.

Dissabte: 7:30 a.m. El despertador sona i 3 hipermascles (Àlex, Pau i jo) es lleven per anar a còrrer. L'objectiu és la muntanya de la creu. Hi arribem rebentats perduts (jo vaig haver de caminar). Ens prenem un moment per a respirar, observar l'entorn i deixar unes línies a la llibreta que hi ha sota la creu. Rememoro l'ascensió realitzada un any abans amb Le Brut i trobo el seu escrit sobre Nora.

Al final de la baixada un atac de bogeria complementa l'exercici en forma de sèries de 20 flexions en baixada (per allò de sentir-nos més mascles). Una dutxa i un esmorzar amb revoltim i bacon (a recordar el plat de l'Àlex i el seu ordre dolç-salat) fan que el dia no pugui començar millor. Passada l'estona de textos i reflexió personal (aprofito per sentir la recomanació de l'Èric: Michel Camilo i Tomatito en Spain Again) ens retrobem per una estona de relaxació, ioga i tai-txi. Tot plegat molt interessant. Un dinar i un no-partit de futbol (èrem 4 i amb mal de cames) ens situa a la tarda. Personalment em salto la segona estona de relaxació perquè prefereixo descansar i llegir. Després del sopar fem una estona de reflexió compartida on m'estiro i irremediablement m'adormo amb un sonor ronc (cada cop que hi penso em fa més vergonya i em sento pitjor :$).

Abans d'anar a dormir uns riures i una mica de música per part de diversos participants degut al dinar i sopar que ens havíem fotut.

Finalment el diumenge passem d'anar a còrrer perquè no ens aguantàvem drets. Una mica més de lectura personal (m'acabo un llibre molt bo de Leonardo Boff sobre Espiritualitat que em provoca ganes de llegir sobre el Dalai Lama), dinem tots junts i ens acomiadem amb avaluacions ben positives. El proper cap de setmana serà del 9 al 11 de febrer amb el títol de ment.crash... Ens veurem allà?

Petons i abraçades

Raül