Back again!

Sí, sí, sí ja tornem a ser aquí. Són molts els records que tenim des del 27 de maig i abans. Prefereixo no fer cap descripció ni del casament ni del viatge. Del primer, molts de vosaltres n'heu fet cròniques boníssimes (humor i amor repartits a parts iguals). Del viatge prefereixo ensenyar fotos i parlar-ne cara a cara per transmetre millor quant ens ha agradat el país i la gent. A més hem conegut més estrelles que il·luminen el cel... Quan vulgueu veniu a casa i en parlem, us expliquem les fotos i veiem les parts no individuals del vídeo que els animadors ens van gravar... va ser tan especial tot... el record és dolç però no empalaga... un somriure als llavis en passar fugaçment pel sentiment que tinc al cor... gràcies.

I parlant una mica de tot declaro que segueixo el mundial... sóc culpable. No puc veure cap partit a casa perquè la Sexta no es veu i no tinc aparell de TDT ni Digital +. Tot i això cada dia segueixo els resultats a través del Marca. M'agrada el futbol i el que implica un mundial... alguns dels millors equips o jugadors del món plegats en plena competició per a decidir quina és la millor selecció del món (i de l'univers?). He dit que m'agrada el futbol... el bon futbol, disfruto entrant a la pàgina de Nike i veure anuncis on alguns jugadors fan coses impossibles... se m'ha passat l'edat d'intentar imitar-ho però em quedo embadalit amb les habilitats de professionals i amateurs... pèrdua de temps? Potser sí ja que podria estar estudiant llatí clàssic però m'agrada molt l'esport. De la mateixa manera m'empassaré el mundial de bàsquet del Japó i voldria veure una cada cop més devaluada lliga NBA on jugadors com Gasol o Nowitzki demostren que a Europa sabem jugar a bàsquet (ben lluny encara de Jordan o de l'insuperable Earvin "Magic" Johnson).

I en plena ràtzia em pregunto perquè m'agrada l'esport. Competició? No ho crec. Emoció? Desitjos amagats? Evadir-se? No ho sé però disfruto observant diverses mostres d'habilitats físiques: una gitana ben ballada (com al casament), un triple o finta de Lebron James, imaginació al poder de'n Dinho, potència de Michael Johnson en 200m o 400m, Indurain pujant la Plagne tot retallant temps sol a un Zuelle que flipava, una dansa del ventre tan preciosa com la que vaig disfrutar a Mataró, vídeos de Capoeira, un flamenc sentit (cantat, interpretat o ballat), breakers o "hip-hoperos".... em baixo vídeos per flipar i admirar gent que pot fer coses que jo no puc...

És una barreja de tot plegat.

Tornant al futbol segueixo el Barça i fa que em pugui empassar un Barça-Zamora que pot ser un bírria però que disfruti de l'emoció d'una final de la Champions. Però recordo alguns partits memorables del Mundial del 98 on vaig veure que m'agradava l'esport rei (Argentina-Anglaterra, Argentina-Holanda, Holanda-Brasil...). En fi, és difícil d'explicar. No recolzo per res els diners que es mouen, parlo de la base de la piràmide no de tot el que es munta al voltant.

Article barrejat i potser poc inteligible... però també és això, oi?

Back again

Petons i abraçades

Raül