Abans de res demanaria que qualsevol economista (o projecte de), master de l'univers o entés en el tema em corregís i ampliés el pensament que tinc al respecte.
Partim de la base que el món es mou bàsicament per diners. Intentaré començar per la visió que tinc jo des d'on treballo (distribuidor electrònic). Tots els clients que tenim han de fer integració del que venem (usease fabricar plaques i equips diversos). A mesura que el volum augmenta interessa disminuir costos malgrat siguin 2 o 3 € (que multiplicats per 5000 peces passen a ser 10000 o 15000 €). La primera batalla és amb el proveidor on intenten esgarrapar el que puguin mitjançant comparacions amb altres proveidors i bla bla bla (apassionant, vamos).
La segona és en la producció del projecte. És a dir en portar a terme la idea i fabricar-la. És aquí on els costos són essencials i si ja tens la matèria primera bàsica (microprocessadors, mòdems...) i la secundària és igual arreu (resistències, condensadors...) cal abaratir la mà d'obra. És aquí on algunes empreses (les que tenen la logística necessària per a poder-ho fer) se'n van actualment a l'Europa de l'Est o a la Xina. Compensa fer-ho malgrat haver de pagar transports (i temps de transport també), aranzels i demés.
A meitat de segle XX això es feia a Espanya, per exemple on la mà d'obra era més barata que als països més avançats. Actualment això ja no és així i per això tantes empreses tanquen i se'n van fora (Txèquia, Hong Kong, Romania...). Allà on treballo una empresa va tancar fent fora tots els treballadors per això mateix. Ja no importa que no es donin beneficis sino que interessa tenir-ne més. Per tant, cal veure quina posició té el nostre país en el món i cap a on cal orientar-lo. Abans èrem mà d'obra barata, ara ja no ho som... cal apostar pel I+D+i (Investigació, Desenvolupament i innovació).
Aquí una petita acotació. Mà d'obra barata no vol dir gent menys qualificada o de menys valor que la d'aquí. Mà d'obra barata vol dir que se li paga poc en comparació amb el que es paga a d'altres països. No és un despreci sino una queixa per la desigualtat existent en un món capitalista. Si el país és ric no podrà haver fabricació a gran escala, per tant els seus habitants hauran de buscar alternatives i el govern potenciar altres àrees.
Actualment la Xina està creixent i la mà d'obra no és tan barata com abans. Alguns diuen que el proper continent on les empreses aniran a fabricar serà Àfrica. DEsconec les xifres reals però la Xina ha crescut econòmicament i això pot fer que l'Àfrica pugui imitar el gegant asiàtic. Això semblaria bo perquè faria que Àfrica creés riquesa... però per a què alguns siguin més rics altres seran més pobres... no necessàriament hauria de ser així però... ens ho hem muntat d'aquesta manera.
Per tant, penseu que això és una roda. La Xina puja (i part d'Europa també), Estats Units baixa... en fi és un anàlisi sense base econòmica sino a partir de l'observació i de la reflexió. Tot és més complicat que això degut a què existeixen interessos polítics, comercials, acords que no coneixem... multitud de coses. Però se'm fan curioses certes coses que visc a la meva feina... compres a França que ho importa des de Xina qui copia un xip en origen americà que ha dissenyat un indi. Ho vens a Catalunya i el client compra d'altres coses per tot Europa a través d'un catàleg i am un PC. Tot li arriba a l'oficina, munta un prototip per un client israelià que ho distribuirà per tot el món... globalització?
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
4 comentarios:
economía = puaaajg!
m'he llegit la intro... (graciosa)
i també l'últim paràgraf... extrany, però suposo que possible.
comentaré millor l'article anterior, i et transmetré la meva felicitat per veure que has tornat al blog-mundo.
Genial! raül ha vueltoo!(fins aqui la felicitat)
Guau, a mi tb m'agrada l'esport! ;)
cuida't
Àfrica té un problema amb aquesta roda globalitzadora: el capital humà.
Aquells més preparats surten a estudiar a països avançats amb l'esperança de tornar després als seus pobles d'orígen amb més coneixements. El problema és que no hi tornen. Àfrica no es veu capaç de retenir els seus millors cervells, que acaben treballant on han estudiat, ja que hi tenen millors condicions laborals i econòmiques, millor nivell de vida, millors perspectives de futur, etc.
I el que passa en aquest continent és un peix que es mossega la cua, un problema difícil de solucionar en tant que producte de molts mals i tots ells de caràcter estructural. La fuga de capital humà n'és una mostra, causa i conseqüència d'un forat negre cada cop més gran.
Mimitos, en tot cas,
Pau
Bones,
Aquí un master de l'univers.
Del tema africà estic totalment d'acord amb el Pau. Això ho solucionà la Xina amb el seu sistema restrictiu, amb una política que cerca constantment l'equitat en la societat i amb una política econòmica interessant que combina algun aspecte comunista cubà amb algun aspecte de mercat xilè (per posar dos exemples). D'aquesta forma segueix creixent al 10%, com en els darrers 20 anys.
El model indi és diferent, ells creixen al 7% (Espanya ho fa al 3% i EUropa no arriba al 2%). La fugida de capital humà en aquest pais es brutal. Silicon Valley és ple d'indis, els millors programadors del món. Malgrat això la Índia emergeix.
África és diferent. És diferent perquè els seus gobernants, suportats pels nostres, són i han estat molt corruptes. Tan corruptes que les inversions han aat cap a Suïssa enlloc d'anar a fer hospitals, universitats o carreteres. A més els hem obligat a crear un sistema permeable al capital humà i als recursos. I sense capital humà ni recursos només queda l'esperanca.
Hi ha molts altres temes a comentar. Un d'ells és que ens guiem totalment pels preus, i la guerra de preus durà tot a la Xina. Aquí a Dinamarca, tot és molt car, però a la gent li és igual perquè els productes són danesos. És un altre model.
I un últim és el tema de "que avariciosos que són, tenen beneficis i se´n van perquè en volen tenir més". Error fonamental per entendre el sistema en el que ens movem. Braun, per exemple, és de Procter&Gamble (P&G pels amics). P&G ha de presentar constantment resultats als seus accionistes. Si no continua pujant beneficis, els accionistes (potser algun de nosaltres, els nostres pares, ...) vendran les accions, la companyia caurà en borsa i blablablabla. La nostra societat és així. Cerca el benefici a curt termini, i cada cop més. I nosaltres en formem part.
Salut
Jordi
Totalment d´acord amb en pau i en jordi. Però faré un matís més. La Xina ha crescut tant perquè en primer lloc moltes poténcies han acudit allà a buscar mà d´obra barata. Els tius curren molt i la disciplina militar que hi ha a les empreses estatals xineses fa créixer la confiança de les multuinacionals europees i americanes. Pero de cara cap a fora la Xina ha crescut més. Ha adoptat les técniques sudamericanes dels 70. Les estratégies ISI (innovación sustituye a importación) ha fet que ells mateixos produissin allò que els hi mancava sense necessitat d´acudir a l´interior.
En darrer lloc, les rendes del país s´han vist augmentades pels capitals d´aquells que sí que han pogut sortir del país, tenen tendes de roba a Europa i els seus beneficis els envien als seus familiars. Si veieu: Un xinés ho fa, un xinés ho compra i després ho ven a europa. Aquests ingresos tornen a Xina per dos vies: a través d´un familiar en primer lloc, en segon lloc: un xinés sempre voldrà morir a la Xina i a partir dels cincuanta anys se´n tornen.
Tal i com diu el jordi la Xina post mao ha sabut barrejar el comunisme amb el capitalisme de països llatinoamericans dels 70 i ha obert la porta a les empreses que ells volen i fins on ells volen
Si ens llegís Estapé!!!
pamachachi
Publicar un comentario