Actualment hi ha moltes coses quotidianes que em fan il·lusió: fer la compra, rentar roba, posar assecadora, fregar... no sé si això durarà gaire, sempre o molt. Suposo que és l'efecte novetat però no ho veig tan clar. M'ho passo molt bé, sóc feliç i penso que és més això.
Hi ha coses que contribueixen a això i una d'elles són les anècdotes. L'altre dia vam comprar un coco perquè ens va fer gràcia. Al cap d'uns dies vam decidir obrir-lo per menjar-lo... no és una tasca senzilla i més si penses que no tens cap martell (dilluns vaig descobrir que sí). Notar que eren les 11 de la nit i no era recomanable fer soroll. Amb un ganivet i picant amb cassoles, altres ganivets, culleres... vam aconseguir anar entrant. Fins i tot vam provar amb un obridor d'ampolles.
Finalment, vam anar al Google a buscar "abrir coco" i vam trobar la solució. Calia fer un forat per treure el suc i després ficar-ho al microones per a què s'escalfés... així era més fàcil. Així doncs vam anar fent gran el forat però no semblava suficient. Al cap de 20 minuts ja havíem tret tot el suc i vam ficar el coco al microones fins que va petar literalment... a partir d'aquí ja podíem obrir-lo i disfrutar-ne... però ja era massa tard!! Se'ns havien fet les dotze i no venia gaire de gust esperar... en fi "gajes del oficio".
Seguirem explicant quotidianitats gracioses.
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 2 meses
6 comentarios:
Realmente somos unos desastres, a quien se le ocurre a mñás de las 11 ponerse a abrir un coco y lo peor es q al final no lo comimos pq estaba demasiado caliente!!!
Tienes que hacer una cronica del sábado mai maiero y del "rancio".
Me fa molta il·lu q casa nostra sigui vostra, tampoco sabemos cuanto durará pero es genial teneros cerca, s genial q de manera algo improvisada fueramos unos cuantos incluso genial q javi se quadra a dormir pq implica la confianza q hay y q vamos podeis venir q sereu ben rebuts, potser amb la nevera buida de cerveses, però es fara el q es pugui i ña propera no hi haurà ampolles cola cutre caducades, etc
Molkts petons i gràcies boniquets!!!
noe
Jaja, bonissim lo del coco!!Si es que lo que no os pase...T'imagino a tu raül donant cops amb la cassola i noe partint-se...jeje
Gran dissabte mai maiero ;) Gracies.
Un petonas,
LoRe
Mare de Deu. Que par de desastres.
Hubo una epoca, por 1º o 2ºde BUP en la que nos comiamos un coco en las reuniones de GVC. Asi que yo ya tengo practica, mi animador se preocupo de ello, ¿el vuestro no? jajajaja
Creo que vais a recibir más de un coco de regalo a partir de ahora.
Pobre microones...
I les CocaColes, hahahahaha, provenen d'una excursió de Cor Obert i de la tècnica compradora d'en Barket
hahhahahahaha
petonets parella
jajajaa divertida vida de casat
... cocos... XD
Publicar un comentario