Corria ahir el minut 55 de partit (29 mesos) quan es va decretar el final del (tri)partit. En Paski anuncia que fot fora del govern tots els integrants d'ERC enviant a prendre pel sac tot allò que quedava de credibilitat en el govern català... ho hem aconseguit: som la riota de tot l'estat.
Tots tres partits d'esquerra, tots volen un canvi, acorden el pacte del Tinell però allò no s'aguanta. PSC havia perdut les eleccions i tot apuntava a què governaria CiU amb alguna coalició. La clau era pactar amb ERC, qui tindria la clau del despatx de plaça Sant Jaume.
Així doncs en Paski governa perquè ERC pacta amb ells (juntament amb IU que tampoc pinten gaire... segons el meu parer). Sembla que corren nous aires a Catalunya, promeses d'un nou estatut, polítiques d'esquerres, apropament al poble (us enrecordeu del famós autocar de l'Estatut).... guanya Zapatero i promet una cosa que pensava que no s'hi hauria d'enfrontar: aprovar l'Estatut que surti del Parlament (probable iniciativa per a guanyar les següents eleccions). Però guanya les eleccions i ha de menjar-se les pròpies paraules i retallar per totes bandes.
De mentres el PP crispa, ataca, mossega, destrossa.... i Catalunya ho pateix. Els governants estan dividits, cadascun cap a una banda però agafats a les seves cadires... tot d'iniciatives i actuacions horribles: Perpignan, Carmel, Túnel de Bracons, tatut (retallat, és clar)... tot un nyap enorme. Fem befa i entre megalomaníacs, gent que no sap on va i demés CiU puja igual que ho farà ERC... la situació és inestable.
I a més, fer fora consellers implica canviar polítiques: subvencions, acords, projectes... tot això a la merda! Feina que no s'ha fet anirà al cubell de les escombraries. S'està jugant amb la gent, amb els somnis, amb l'esperança d'una major igualtat amb la resta de l'Estat.... no sé... tornaré al vot en blanc... però vot al cap i a la fi.
No hi ha pitjor govern que un que no governa sino que va tirant i prou... deixant passar el temps i tirant endavant iniciatives estranyes...
Lamentable
Per acabar la foto de portada de La Vanguardia... està currada. Son tres coloms... un al mig (PSC), un a una banda com mig marginat (IU) i l'altre que vola però cap a la zona del del mig (ERC)... un poeta el de la foto.
Salut!
Petons i abraçades
Raül
2024-1
Hace 8 meses
4 comentarios:
Dijous em vaig despertar de la siesta escoltant politics, no sabia que havia passat aixi que em vaig estar part de la tarda enganxada a la tele intentar entendre totes questes paraules que ni els politics entenen (tot i que alguns com en Piqué i el Mas van anar bastant directes), Divendres vaig llegir els diaris per tenir una miqueta més d'informació i després vaig parlar d'aquest tema a casa.
crec que el Maragall s'ha equivocat fent fora ERC, qui no pensa com jo fora no?¿ molt be que potser no han estat a la altura pero tampoc cal fer fora tot aquell que no pensa com el partit amb més poder del tripartit... aquesta actitud em sona...
a part crec que molts consellers d'ERC han portat canvis, com el parc de recerca biomedica i canvis en l'educació, o això vaig llegir...
Nose.. tampoc no m'agrada gaire opinar sobre això pk crec q tampc no en tinc gaire idea, prefereixo llegir o escoltar..
fa ràbia que les eleccions siguin a finals d'any. Podrien ser després del dia 7 de gener i així podria anar a votar. Nose a qui votaria, pero qualsevol cosa pk CiU no guanyi.
ptonssssssssssssssss!
La foto es de Pedro Madueño, y me parece brutal. Ole ole y ole... aunque la paloma debería haber volado hacia el otro lado y no hacia el centro, no?
La ruptura del tripartit... pues me parece triste. Triste que no tengamos cultura de coalición, que los ataques del PP debiliten de verdad, que Zapatero dijera donde dije digo digo diego y compartiera una foto, y unas tijeras, con Mas. Que ERC no quiera ver que política rima con estrategia y no siempre está reñido con los ideales, que la sociedad se divida entre ganadores y vençuts y que el pacte del Tinell ya sea historia.
En fin, estrenar gobierno de coalición por primera vez y enfrascarse en el tema del estatut ha sido demasiado para Paski y compañía. Y navegar entre la tormenta cuando encima hay ppiratas al acecho para hacerte naufragar con toda su artillería... que no sabemos, que no.
Ciutadans i ciutadans de Catalunya, de seguida tornem a ser aquí... CiU
Javi
Jo crec que el terme és VERGONYA. Vergonya de la nostra classe política, i avui sí parlo en genèric. Cal una reflexió conjunta, hi ha alguna cosa podrida a la política catalana.
Pau
Tornarem a somiar... tornarem a vèncer!
1 abraçada!
Publicar un comentario