domingo, mayo 07, 2006

Comiat de solter

6:30 am del diumenge 7 de maig de 2006. Després de 22 hores s'acaba el meu comiat de solter... com va ser? Indescriptible, impressionant, freak, espectacular, sorprenent.... en fi farem crònica doncs....

Al llarg de la setmana he rebut mails relatius al comiat. Se suposava que començava dissabte 6 de maig a les 19:30 amb una limusina que em venia a recollir i jo amb tota una sèrie de gadgets a portar (cantimplora, 3 monedes de 20 cèntims, botes, clavell groc, corbata....). La primera sorpresa va ser en forma de RED CODE (véase "Algunos hombres nuevos"). Amb aquest crit més d'altres com hezbolla, esto es un sueños i alguna que altra vexació vaig ser expulsat del llit en pijama és clar! Impossible de veure qui eren (tot i poder-m'ho imaginar) degut al foulard-caputxa-tovallola-palestí que em van posar (amb unes ulleres de nedar incloses). Vaig ser lligat i estirat cap a fora de casa. En un moment de bogeria vaig ser empés cap a un cotxe amb l'esperat cop a les cames contra el paraxocs. Un altre moment vaig ser propulsat dins del forat d'un arbre on vaig rebre un cop al cap... Finalment vaig ser abandonat lligat a l'arbre i rebent fotos amb coneguts i desconeguts.

El següent destí va ser la platja... amb el pijama encara!!! M'hi van llençat tot i que van lluitar contra els meus 85 kg. Finalment vaig poder veure la llum del sol i posar-me quelcom adequat... banyador i a l'aigua un altre cop!!!!

En canviar-me vaig ser cegat i em van portar a un lloc 100% recomanable: el bosc vertical (www.boscvertical.com). Lloc on es poden fer tirolines i demés activitats d'aventura enmig del bosc. Allà ens havíem de trobar amb les noies que només van arribar unes 2 hores tard. El recorregut va estar molt bé i tot i que alguns van passar moments de pànic (Iris, Manu, Marta, Irina, Roger...) en general va anar genial a excepció d'un tall a la cama del Javi en l'últim segon en intent de fer Gravesinha o bé fent el huevón....

Demà la tarda spiderman, nit fanta i fi de festa!!!!

5 comentarios:

Anónimo dijo...

1) Ningú et va agredir.
2) Les vexacions no eren tals, eren carícies afectuoses.

Crònica de tarda i nit ja!

Anónimo dijo...

jajaja, doncs encara feies bona cara, avui...
jo ja sabia q anirieu allà al lloc de les tirolines :P
vuy veure fotos :P
i llegir el q segeix! eskriuuu penja fotusssssssssssssssssssss

Jordi dijo...

Kin dia més gran!!!!!!
Afortunadament el vaig poder viure gairebé sencer, perquè la censura i el desgast de la memòria impediran poder-ho explicar tot...
Gràcies a tots els que la vam fer possible!!!!
Jordi

CorObertII dijo...

tinc ganes increîbles de saber el que passa després, n'he sentit apunts...

espectacular.

ah! i el més important... felicitats, no s'acomiada de la solterietat un cada dia... ;)!

Anónimo dijo...

Tarda-nit ja!

Oh si SUMO!! Oh si Donatello!!
Meto puño gratis! O-la-la Vuyano!


CaRLeS