miércoles, octubre 29, 2008
Ufff
Hi ha coses que carreguen el cap:
- refredat i de viatge
- el cotxe de'n Benach (amb i sense extres)
- els emo's en general
- la crisi contra els 7000 mil·lions de beneficis del Santander
- els plors del Madrid
- ZP pidolant un lloc a una reunió on no hi pintaria res... recorda a certa megalomania a les Açores
- la gent que es toca les parts púdiques i et carrega de feina
- Obama o McCain
Hi ha coses que carreguen les piles:
- veure que m'he oblidat les sabates i vaig amb traje i Camper (fa riure)
- hipermotivació Batoka'm
- Tu!!!
- aprendre coses i coses
- un t'estimo i un petó
- un somriure
- les ganes de ser a casa
- retrobar la Llúcia i el Raúl
- el finde esbartià a la Garrotxa
- llocs on vull anar i obres de teatre que vull veure
- Grums
- Pasqua (en preparació)
- ...
Menys mal que la segona llista és més llarga oi?
Petons i abraçades
Raül
jueves, octubre 23, 2008
Ongmania.org
Un nuevo blog ha nacido: http://ongmania.org. Se trata de un lugar de encuentro de proyectos solidarios, webs interesantes y ong's varias. Haced clic, visitad y si os lleváis algo de allí pues mejor! Está hecho con mucho cariño por personas encontradas en sueños anteriores y además conozco bastante bien a uno de los editores habituales.
Disfruteu-lo i recordeu: Tot està per fer i tot és possible
Petons i abraçades
Raül
miércoles, octubre 22, 2008
Ajmacor Sabadell gràcies!
Se ha acabado un sueño y de la peor forma, sin buscarlo ni desearlo. Se ha luchado contra viento y marea y ahora hay que buscar nuevos caminos para toda esa gente que ha formado parte del proyecto más bonito que he vivido como presi. Celebramos una asamblea, un torneo y una trobada de monis. Comí en la comunidad y compartí momentos especiales del 2006 con varios de los monis de allí.
Las personas continuarán siendo cercanas pero algo se ha roto dentro de mí (y no os digo dentro de ellos). Un crecimiento espectacular y un futro prometedor truncados por temas "políticos" o religiosos que no entraré a valorar. Ganas para seguir y más trabas que alejan la Iglesia de los jóvenes que creemos que Jesús valió la pena y que ahora no lo vemos en las caras de los que han de ser pilar.
Creo recordar que la primera vez que los vimos fue en una trobada de monis en Mataró, algo ha llovido desde entonces... campamentos, rutas, cargos, cenas, comidas, mails, msn, Taizés y Pasquas... el contacto seguirá, claro está! Pero habrá sitios en los que se notará su falta...
Me callo muchas cosas que no sé expresar o que quizás se malinterpretarían llevando a bulos y sucs varios. Desde aquí un homenaje a todas las personas que lo han hecho posible y a los niños que han disfrutado con las actividades organizadas en la c/ Latorre 70 y en decenas de sitios más.
Gracias de corazón, por vuestras ganas y vuestro testimonio. Ojalá podamos seguir disfrutando de vuestra calidad monitoril por muchos años allí donde sea.
Petons i abraçades
Raül
martes, octubre 21, 2008
Sensacions
A mesura que avancen els dies vas tenint sensacions peculiars i noves. No són positives ni negatives, simplement evolucions. Parlo d'evolucions en el rol a desenvolupar en l'entorn en què em moc. En alguns casos perds contactes amb persones o el contacte que tenies canvia. No és manca d'això o d'allò sinó que és producte de cadascú com viu la seva vida, com se sent més a gust o simplement els punts de connexió que es van guanyant o perdent. Sap greu? Doncs no ho acabo de saber realment... Potser m'agradaria tenir més contacte amb alguns però m'agrada saber que tinc contacte. En d'altres casos,Tpodria ser que veus que la gent creix i t'alegra veure que aquell que creixia a través de tu ara creix al teu costat. Probablement, això no s'entén gaire però... què hi farem, és un lloc d'expressió aquest, oi?:p
En un altre ordre de coses... tenim la famosa crisi interplanetària. Les coses estan fotudes, sí. I ho estan per cagades vàries probablement (que si subprime que si tal). El que subleva és que els bancs necessitin ajuda ... cosa ben curiosa (sembla que a Espanya de moment no) i ho pagui l'Estat. Després està la psicosi "corralitera" i gent canviant diners de lloc. I finalment la vergonya de les empreses que aprofiten la situació per a dir que han de produir menys i per tant fotre fora gent (Nissan, Pirelli...). La vergonya és quan no presenten pèrdues sino menys beneficis... quant tot va de cara apa a embutxacar-se beneficis, quan la situació es complica tots fora... res de tirar de caixa.
Tornant a l'ajuda de l'Estat... hi ha molta gent que encara no ha cobrat pensions, ajudes per a fills i demés... a què estem jugant?
I ja no parlem de les noves restriccions de velocitat al voltant de la ciutat de Barcelona (volen posar límits de 60-70) i en zones de la ciutat (a 30)... el que dèiem de la mediocritat de la classe política. No en tenen ni idea i es pensen que a més som burros... el pitjor és que potser sí és així.
Petons i abraçades
Raül
martes, octubre 14, 2008
A Saragossa!
Doncs sí! Dues setmanes després de ser per terres llevantines (arribant a Lorca i presenciant un concert de Manolo Escobar i 1000 persones amb dret a vot embogint-ne... tema per a un altre post) ara sóc a Saragossa just la setmana després de les festes del Pilar.
Em serveix també per a prendre el pols de la ciutat després de l'Expo de l'aigua. Totes les obres que vaig observar abans de l'estiu i que dificultaven enormement poder còrrer amb normalitat estan acabades i han millorat el que hi havia prèviament. No sóc qui per a fer un anàlisi de la relació cost/servei que ha fet aquesta fira però, com en tots aquests casos, deu ser bastant més gran de 1. El centre de la ciutat fa patxoca, igual que tota la ribera de l'Ebre. La resta de ciutat doncs igual, és clar. S'observen guiris barreja de curiositat per la ciutat així com algun arrossegat de les festes del Pilar.
Aquestes festes coincideixen amb el dia de la Hispanitat (y de la raza o del coñazo o del no tinc res a celebrar bla bla bla, passo de debats periòdics que embruteixen la nostra intel·ligència a força de deixar-nos endur per la mediocre classe política que dirigeix el nostre destí) que sol ser festa però enguany ha caigut en diumenge.
El fet de venir la setmana següent ens ha presentat una sorpresa desagradable i és que el lloc on anem a sopar normalment (La Miguería) estava tancat per descans del personal. Lloc altament recomanable que esperem que demà puguem gaudir. Tot i això, en sortir a còrrer he pogut veure quelcom impactant que és l'ofrena floral a la Verge del Pilar... bé el resultat de la mateixa:
És visualment impactant. Ara, quan t'hi fixes més veus que molts rams venen patrocinats o podríem dir que és burda publicitat: Dia, Eroski, La Caixa, Viatges no sé què, empreses, Carrefour, Alcampo, Pizza Hut!!... si vols fer una ofrena perquè ho sents doncs endavant, si ho fas per compromís ningú t'ho està demanant... ningú et diu que hi creguis ni que tinguis cap mena de devoció!!! És una merda absoluta haver de fer segons què per obligació i a tots ens toca fer-ho però això és més que lamentable. És pot aplicar a moltes coses quotidianes i ens ho hauríem de plantejar perquè desvirtuem els actes, els sentiments... pot ser el dia del pollo, el dia de la caiguda borbònica o el que sigui... deixem a la gent que sigui lliure! Eduquem persones lliures, amb criteri!!!! I que si llibertat i llibertinatge i tal... se me entiende, oi? DIuen que "no hay peor sordo que el que no quiere oir".
En fi companys per aquí seguim tot i que no ho sembli.
Petons i abraçades
Raül
P.S.: 4.7 km 23:37 :(
Anteriorment => 6.6 km 33:47 :(
M'estic apropant als 5 min / km però corrent-ne 5... cal fer-ho per a 10... intentarem seguir treballant a tope!
lunes, octubre 06, 2008
Grums!
Divendres passat va arrencar el curs 08-09 a Ajmacor Immaculada. Enguany sóc animadors dels de 3r i 4t de primària... Grumets!
Mai havia estat amb nens tan petits (com a molt havia estat a Mà Oberta, 1r i 2n d'ESO). El Centre d'Interés (fil conductor) és el circ i els 4 animadors (Pau-Frusti, Anna-Tacirupeca, Gemma-Tida, Raül-Çutoff) estàvem hipermotivats.
El primer dia està ple d'incerteses (números, si els agradarà i s'ho passaran bé...) i una mica de nervis però el resultat ha estat ben positiu! Ens vam aplegar uns 20 grumets il·lusionats per l'entrada al circ i la decoració que havíem fet de la classe. A més, tots 4 anàvem disfressats, maquillats i demés!
Els jocs van molar i el moment de compartir també! Molts noms a aprendre i coses a acoblar però pinta molt rebé! Gràcies als 3 companys i Grumets continua divendres vinent amb més sorpreses i potser alguna foto per penjar!
Petons i abraçades
Çutoff