I si...

-- Que tinguem sort (Lluís Llach) --

Penso i repenso, són èpoques de megafeina i viatges esgotadors. Si tens poca empenta tens menys ganes d'engegar projectes i els que tens els arrossegues enlloc d'empènyer-los. Tot i això val la pena treure forces d'on sigui i dormir menys per a marxar amb un somriure de satisfacció enlloc d'una cara de ressignació vers un dia que no has fet res que et faci sentir content.

Esport, blog, associació, batucada, esbart, acompanyament, sorpreses... són coses que em fan il·lusió i quan ho estic se'm nota, ho disfruto i m'arribo a fer pesat d'insistència en els que s'hi veuen implicats. També se'm nota quan estic esgotat, comunico menys i pitjor, no em mostro i estic més pensatiu que observador.

La gràcia és descobrir que la clau per estar d'una manera o una altra la tinc jo. Valoro també tenir moments de tot ja que se n'aprén i a més els bons són millors!

Tot i que la càrrega és pesada, el maig acaba amb projectes xulos i amb algun canvi d'actitud vers mi i vers la vida.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Petons i abraçades

Raül