Ei!

-- Jo sóc el teu amic (Els Pets) --

Salutacions des de Saragossa! Terra de bon menjar i millor Somontano! La veritat és que per aquí tothom és molt simpàtic i agradable. Malauradament sóc aquí per qüestions de feina però els sopars es disfruten ;).

No em puc estar de fer alguna referència al passat cap de setmana llarg. En principi el fet que plogués era un rotllo perquè estava planejada la ruta BCN-Montserrat amb l'Òscar, el Marc, el Carles P i Toni. Al final, però, va ser espectacular!

Va començar divendres amb un sopar a la Paradeta, lloc on serveixen marisc com si fos un mercat i el pots menjar allà mateix: gambones, escamarlans, calamars, chipirones... preu raonable tot i que has de fer cua una bona estona.

Dissabte un taller de la Mirall més que interessant (sobre el bullying) d'on sorgeix encara més la idea de la importància de l'educació i el seguiment a totes les edats... molt motivador... felicitats i gràcies Anna! A la nit sopar + wii a casa ja que segui plovent... espectacular! Confessions esfereïdores (testimonios), pizzes, mario kart, vídeos, crits... gràcies a tots els que vau venir!

Diumenge una estona d'estudi i un no assaig de batoka'm + anar a prendre alguna cosa. A la nit trobada pokeriana a casa aliena (no dic qui per si de cas :p). Només ens vam quedar a sopar però vam riure molt.

Dilluns més estudi i acollida dels pares a casa que estan d'obres i necessitaven cuinar i rentar roba. A la tarda-nit vam anar a veure "Compañeros" relacionat amb el taller del dissabte. Molt ben feta, tema tractat des de dins i amb conseqüències ben curioses i interessants... més motivació!!! A vegades em fa plantejar el meu present professional... tinc suficient amb la part voluntària per cobrir aquestes inquietuds? en fi...

I us poso la cançó que encapçala el post. Els Pets és un grup que no m'agrada però tinc algunes cançons a la ipod... com ens hem de veure...

Quan sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que tant t'ha promés
et confesa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...

Doncs això, jo sóc el teu amic... parlem!

Petons i abraçades

Raül