I arrenquen les generals 2008!!! o 2007?

-- Grace Kelly (Mika) --

Fa dues setmanes que es van celebrar les eleccions municipals que van servir com un primer pols de la situació política a Espanya. Les coses no van canviar respecte 4 anys enrera però sí que és un moment per fer moviments (siguin subterranis o no) per a guanyar vots allà on es juguen les garrofes... a la Moncloa.

El PP guanyava on guanya i el PSOE està a menys diferència que abans... tots han guanyat, és clar! La batalla per arribar a ser president va arrencar el 14 de Març de 2003 (després del sagnant atemptat a Madrid). Molta gent pensava que el PP es desgastaria en estar en continu atac però tenen el seu públic i han aconseguit afeblir la suposada solidesa del PSOE i Zapatero (tot i ser el líder més destacat). Està clar que tots els escàndols al llevant espanyol (temes immobiliaris, F1 a València...), les sortides de to de l'ex-president Aznar ("quién me tiene que decir si tengo que beber más o menos") o el judici del 11-M (on es desvincula totalment la relació ETA-integrisme islàmic) no minven el poder del PP a les Espanyes. Això succeeix degut a unes influències prou importants a mitjans públics, mentides del tipus "ui que viene el lobo" i una radicalització de la política allà on el PP és minoritari (sobretot a Catalunya... tot i que als empresaris bé que els prometen coses).

El PSOE no ha jugat bé les seves cartes tampoc. ZP va prometre molt abans d'arribar per sorpresa a ser president (la vergonya de l'Estatut és flagrant). Els moviments a Catalunya són ben estranys sobretot en el gir del President. Els seus representants han estat poc hàbils enfront dels atacs del PP i el control sobre el grup Prisa no sembla tan influent com el dels competidors.

I a Catalunya també comencen els moviments. CiU es posiciona (recordeu que Duran i Lleida vol ser ministre presideixi qui presideixi) i comença a vendre's al PSOE (qui espera que guanyi ja que un pacte amb el PP representaria una davallada a Catalunya... no com en temps de Pujol tot i que a aquest ja li va costar perdre vots aquesta aliança). ERC es desmarca del PSC a Barcelona amb la renúncia de Portabella a formar part del tripartit. En els últims temps han pujat molt a Catalunya però les cagades consecutives al Govern, la falta de carisma i, un cop més, les promeses no acomplertes l'han desgastat. El contraatac és clar i esperen que els serveixi per aconseguir prou escons com per ser decisiu a la Moncloa formant part de pactes. Iniciativa? Personalment penso que fa molt que naveguen en aigües de ningú. Primer de tot ja es presenten per a formar tripartit allà on sigui i després al Saura li van donar pel sac amb la Conselleria d'Interior. Els escàndols són continus i això fa perdre valoració al líder d'IC... coincidència? Bé, tot és discutible.

I per acabar-ho d'adobar apareix ETA dient que es trenca la treva indefinida (clar, perquè allò de la T-4 no compta). Què comporta això? Més divisió al país perquè interessa. Surt el PSOE intentant un missatge d'unitat i el PP ataca culpant ZP de la situació actual... Divide y vencerás.

Ens queden molts mesos de campanya per endavant. Al PP li interessa avançar-les i al PSOE forçar al màxim. Ja veurem qui guanya aquesta batalla.

Informaré de la meva afiliació al PUM+J.

Petons i abraçades

Raül