Derecho al pataleo

-- So payaso (Extremoduro) --

Dues cartes de queixa més:

1. Yoigo: oferta de 0 c/min entre Yoigos que passa a ser durant els primers 60 minuts del dia només (clientes@yoigo.com):

Buenos días,

Ayer recibí un sms avisándome de las nuevas condiciones entre móviles Yoigo. Después de 13 meses siendo cliente de Yoigo es el primer momento en que me siento estafado. Hay que valorar que ha pasado mucho tiempo (mucho en relación al mundo de la telefonía) antes de acoger un tick que las otras operadoras ya tienen.

Me vi inmerso en una portabilidad problemática intentando presionar para conseguir mejores condiciones. El caso es que tuve que coger un número nuevo y pensé que Yoigo era una buena opción: publicidad original (como la que tenía Amena en su tiempo), apostar por un producto nuevo y diferente además de contar con un gigante inversor como es Telia Sonera.

Me sorprendí al ver la oferta de 0 c/min entre Yoigos (establecimiento de llamada aparte) además de la estabilidad de precios ante la subida de las demás operadoras. La presión de Vodafone, Movistar y Orange, que aplican costes elevados en las llamadas a Yoigo, significa que se están haciendo con una cuota del mercado (minoritaria de momento). La oferta de 0 c/min llevó a mucha gente a pasarse a Yoigo, a pesar de no tener grandes precios en terminales.

Y ahora nos encontramos con esta variación de la oferta original. Primero te cabreas, después miras las condiciones y ves que son 60 minutos al día y crees que es mucho, que no hablas tanto. Seguidamente piensas que la jugada probablemente es premeditada. Los estudios de mercado, las encuestas y la psicología demuestran que ante el primer revés no nos iremos todos y que nos quedaremos pensando que la oferta no es tan mala.

Esperemos que no sigan por este camino de engaño sino que lo compensen de alguna manera. La verdad es uno de sus estandartes... si no recuerdo mal se decía: "Esto no es una oferta, verdad verdadera"... pues parece que sí que era una oferta.

2. El periódico: relatiu a la portada del 19-G (cartalector@elperiodico.com):

Buenos días,

Soy lector habitual de su versión digital. Me gusta su forma de organizar la página y la forma en la que informan. Me sorprendió sobremanera su portada dedicada al presunto intento de atentado que iba a acontecer entre el 18 y el 20 de enero de 2008. Creo que fue en exceso sensacionalista e irresponsable. De momento no hay nada demostrado aunque todo apunta a que la amenaza era real (según nos informan). Pero estamos jugando con fuego ya que de fondo aparecen temas complejos como la inmigración, la tolerancia, la xenofobia y la ignorancia generalizada. En la sociedad actual nos polarizamos entre buenos y malos y sólo por el origen que nos parece que tiene alguien por su vestimenta. El miedo nos lleva a comportarnos de forma diferente, sobreproteccionista y agresiva. Lo del 11-S afectó mucho y lo del 11-M más por su proximidad. Estamos todos muy sensibles ante integrismos presuntamente presentes en nuestra sociedad y portadas como esta creo que no ayudan en nada. Quizás sería útil editar una serie de reportajes sobre el mundo musulmán: historia, antecedentes, interpretaciones diferentes, situación actual... pero eso no sé si vendería ni si la gente se lo leería... siempre lo podemos intentar.

Petons i abraçades

Raül

Molta feina i poques ganes de fer-la...

-- Papeles mojados (Chambao) --

Del curs de la setmana passada se m'acumula la feina, no només la que es deriva del curs (professional) sino també personal. Ara bé, em costa arrencar... però s'ha de fer, oi? El cap de setmana ha servit per desconnectar una mica i avançar en El Internado i la 4a temporada de Mujeres Deseseperadas. L'assaig de batucada va reafirmar la nova cançó i l'actuació per al dissabte amb la gent d'Ajmacor Sants-Les Corts.

S'apropa la Pasqua i amb ella una nova tasca fora de liturgia i dintre de l'organització/gestió dels grups. El Febrer ens porta a Barcelona el 3GSM que espero visitar així com dos/tres viatges (un altre a Madrid i un probable a València i/o Saragossa).

I aquesta setmana ja hem de decidir què farem a l'estiu (sempre que les circumstàncies ens ho permetin). D'altra banda, espero poder anar al cinema i a sopar aquesta setmana. Hi ha diverses opcions: En el Valle de Elah, Los Crímenes de Oxford i American Gangster. El dia 15 estrenen la nova de Tim Burton/Johnny Depp: Sweeny Todd.

Avui també veurem si La Taronja Rocket es queda en la Lliga 1a o ens enfonsem en la de "cojos y mancos". Cal guanyar i ho assegurarem.

I per acabar una senzilla reflexió que va voltant pel cap: "Cal arribar a un compromís entre donar i rebre... és donant que rebrem però necessitem rebre per poder donar". On està el punt ideal?

Petons i abraçades

Raül

19 G?!?!

-- Get a Grip (Aerosmith) --

La porta de El periódico d'avui era esfereidora. Un 19-G gegant després de: 11-S (NY), 11-M (Madrid) i 7-J (Londres)... Segons sembla aquest cap de setmana s'estava planejant un atemptat suicida a diferents transports públics. Les raons no queden clares i òbviament perden valor quan entren en joc vides humanes (i innocents!).

La portada de El Periódico és molt sensacionalista. És un titular per vendre. Segons sembla un informador de la policia ha declarat tot el que ja s'ha publicat. El debat a obrir és molt important... realment estem preparats per a rebre noticies d'aquest tipus? Què implicarà això en el barri del Raval, en el llocs de reunió i pregària... augmentarà el desconeixement interessat de la cultura musulmana que per d'altra banda té moltes vessants que tampoc coneixem. És una religió que es basa en moltíssimes interpretacions diferents de les paraules del Profeta. Us recomano Los Orígenes del Islam de Juan Vernet.

Estem acollonits en general i l'acolloniment porta a rebuig, males mirades, ghettos i paraules gruixudes. Quan ens toca de prop reaccionar de forma freda és impossible. Hi haurà gent que encara lluitarà però d'altres seran persones viscerals. Si desapareix la persona que més estimes del món què faràs?

Desprecio el terrorisme però no la revolució. Crec que hi ha una diferència bastant considerable. Matar mai té sentit, mai aporta res, mai ens portarà a res bo. Les bombes serveixen per destruir i nosaltres volem construir. Parlar, entendre'ns, buscar punts en comú i lluitar per a destruir fronteres... utopies impossibles però necessàries.

Feina en tenim... ens hi posem?

Petons i abraçades

Raül

Moltes coses

-- Zamba del emigrante (Ismael Serrano) --

Sóc fora tota la setmana. Quan sóc fora les coses es viuen de forma diferent. Per començar dormo en un hotel, cosa que fa gran diferència amb el dia a dia. Els hàbits i costums canvien: més de telèfon i menys de cara a cara, sense futbol ni sèries diàries, sopar fora (i esmorzar i dinar), com hi ha coses que no puc fer aprofito per llegir... finalment he començat "Los pilares de la Tierra"

Vàries coses m'han cridat l'atenció aquests dies:

1. Crash econòmic. Sembla que la crisi immobiliaria americana afecta el món. Llegeixo molt al respecte i entenc ben poc. Definitivament agafaré assignatures de lliure elecció d'economia... penso que és important.
2. Mor Heath Ledger: futur Joker (curiós quan ha mort) i famós per BrokeBack Mountain. Em crida l'atenció que tingui més o menys la meva edat i ja no sigui en aquest món. Et sembla que quan ets jove tot això queda lluny. Ens oblidem cada dia de dir que estimem i de disfrutar al 100%.
3. Us passo dues noticies molt interessants:
- Crònica des de Bangladesh del germà Martí Enrich (en ple ad Gentes)
- La Contra de la Vanguardia:
4. El terrorisme islamista sembla que segueix viu... fa por pensar que el que diuen els mitjans sobre un possible atemptat aquest cap de setmana es podria haver dut a terme... se suposa que no juguen amb nosaltres i això és veritat
5. Àfrica: el nou vanguardia dòssier en parla i el Javi publica la seva experiència viatjant cap a Tombuctú el diumenge al dominical de La Vanguardia.
6. Gaza a les fosques... quant durarà això? Suposo que quan els interessos estiguin coberts... per ambdues parts. Dijous 24 de Gener hi ha una concentració de protesta a les 20h a la plaça St Jaume.
6. Estic recordant quant m'agrada programar... què freak sona això :$:$
7. Moltes coses estan enlaire i no m'importa... com canvia tot.

Petons i abraçades des de Madrid

Raül

Parc de la Ciutadella

-- Tothom Parla (Las Migas) --

Segons Nietszche la vida es un eterno devenir en el cual las cosas se van repitiendo de forma periódica. Tenga razón o no he vuelo al entorno del Parc de la Ciutadella. Dejé esa zona cuando tenía 7 años y he vuelto con 27. En estos 20 años la zona ha cambiado una barbaridad: no está la gasolinera con los camiones Carrillo (recuerdo a mi padre llamando a la guardia urbana a las tantas por el ruido que hacían), no está el Manolo's Store (una especie de "vendo de to" que tenía unos helados que se hinchaban con el agua...), hay un tranvía, delante tengo un bicing... un montón de cosas nuevas pero lo que más me gusta de todo es recordar sensaciones de cuando era un niño (dicen que recordar es vivir dos veces).

Cuando eres niño lo que quieres es jugar más que nada. Recuerdo algún partidillo de enano en el césped de la entrada principal. Recuerdo un chaval que me quería timar dándome su bici destrozada por mi flamante BH y mi padre a la carrera diciendo que no. Recuerdo escaparme de mi abuela hacia una zona que creía prohibida (como si fuera un castillo) y ella gritando "Paren a ese niño" (mi padre siempre ha dicho que soy un bicho). Recuerdo recoger margaritas para llevárselas a mi madre. Recuerdo colgarme de la trompa del mamut. Recuerdo jugar en el quiosco de la plaza central. Recuerdo un día subirme antes a casa para ver el órgano que traían para que primero mi hermano y luego yo aprendiéramos a tocarlo (a la postre él tendría bastante más paciencia que yo). Recuerdo las historias de mis padres levantándose a las 5 de la mañana para ir a correr en su preparación para las diversas maratones. Recuerdo algún intento de entreno mío cuando ya no vivía por allí. Recuerdo alguna visita al zoo (que tampoco es santo de mi devoción). Recuerdo mil historias, juegos y sueños... nostalgia? No necesariamente sino recuerdos agradables y muchas sonrisas.

Muchas cosas han cambiado y el Parque nos sobrevivirá encerrando mis recuerdos y los de mucha gente. Paseaba ayer por allí y veía montones de niños haciendo las cosas que yo hacía cuando tenía su edad.

... y yo también he cambiado para bien o para mal, eso será difícil saberlo nunca.

Petons i abraçades

Raül

¡Seguimos para bingo!

-- Ojalá pudiera borrarte (Maná) --

Mail a instituciones@pp.es a colación del nuevo cutrevídeo:

Desestimados Sr Rajoy y compañeros de partido,

Asistimos a un nuevo asalto de su lamentable campaña iniciada el 14 de marzo del 2004. Antaño se dedicaban única y exclusivamente a hacer promesas que más tarde no cumplían (por aquello de "prometo hasta que meto..."). Ahora radicalizan la campaña con el objetivo de ganar las elecciones a cualquier precio, repito: a cualquier precio.

Los catalanes somos el blanco de sus críticas actualmente. Parece que atacarnos revuelve algún gen en el resto de España que hace votarles. Les felicito porque si eso es así habrán avanzado más en el conocimiento del genoma humano que los científicos más experimentados.

Uno hace meses que se hartó de ustedes. No voy a decirles que han perdido un votante porque hace más aún que lo consiguieron para siempre. Tener que explicar que ciertos tópicos tan negativos son falsos en Asturias, Madrid, Cáceres o Santiago (por poner algunos ejemplos) cansa y mucho.

Tengo 27 años y hablo con fluidez 3 idiomas (catalán, castellano e inglés) y otro con dificultades (francés). Por mi edad observarán que he sido escolarizado en catalán pero me expreso bastante bien en castellano. A pesar de la imagen que damos recibimos la señal de TVE, Telecinco, Antena 3, Cuatro, el satélite y tal perfectamente (totalmente en castellano). También disponemos de infinidad de publicaciones (libros, revistas y periódicos) en el mismo idioma. Además navegamos por internet con lo que cuantos más idiomas dominemos mejor. Se lo comento para que dejen de preocuparse porque el castellano peligra en Cataluña porque es mentira.

De esta forma podrán dejar de asignar recursos a esta parte de la campaña y preocuparse por otros temas como:

1. Economia: hace años que en Cataluña el IPC interanual es mayor que en España pero los sueldos suben (cuando lo hacen) al ritmo de lo que marca el país. Cada año perdemos poder adquisitivo. No hablaré (que podría) de los precios de los pisos, autopistas de pago...
2. Transporte: llegar a Madrid es un calvario. O vas al aeropuerto (con taxi o coche porque llegar en tren es jugar a la lotería) y entre embarque, seguridad, equipaje y demás tardas unas 3 horas en ir de centro a centro, o bien vas hasta Tarragona y coges el AVE (un total de 3h30). Me alegra ver que el AVE ya llega a Málaga, Valladolid, Sevilla y demás pero me alegraría más que 12 años después de los Juegos Olímpicos y la Expo llegara a Barcelona. Lo de Cercanías es un escándalo. Les invito a pasar un par de semanas en Barcelona y tener que ir a trabajar a Cerdanyola, Sabadell, Esplugues... verán que opciones hay pocas: dormir poco para coger 3 transportes o llevar coche (colapsos, dinero, contaminación...)

Con esto tienen para comenzar y mucho. Pero quizás deberían basar su campaña en la verdad, la ética y el compromiso. Valores perdidos hace tiempo por la mayoría de la clase política. Lo que no entiendo es cómo no se les cae la cara de vergüenza al decir según qué mentiras y tergiversar la verdad hasta crear fronteras que nunca existieron.

Espero y deseo que para el bien de todos reorienten el rumbo de su campaña política

Petons i abraçades

Raül

Taizé 2007

-- Storm is passing over (interpretació lliure) --

Quina experiència més xula i apassionant. Taizé és més que reflexió, cançons repetitives i multitud de gent. Taizé és riure, compartir, estimar, aprendre i sobretot flipar a cada moment! Molts diuen que és la major concentració de freaks del món i ho subscric fins i tot més enllà de trobades de Star Wars o Warhammer.

Èrem 40 i cadascú haurà viscut l'experiència d'una forma determinada segons la familia, la parròquia i la situació personal. Jo estic molt content d'haver anat a Ginebra. No tant per les pregàries globals a Palexpo on l'ambientació no ajudava gaire sinó per la familia, la parròquia i el grup marista.

Fer una crònica global de moment per moment seria dificil i en moments avorrida per a alguns. Gràcies és la paraula que més ràpidament em ve. Gràcies als organitzadors, als companys, a les families, a ot el bruixot, a Martin, a Maria i Francesco de Nyon, a Patrick.... a tots vosaltres.

Moments màgics n'hi ha hagut molts. Des de l'acollida a Ginebra amb paraules estelars malentesas d'Aida cap a una valenciana amb un esperit ben obert, passant per com la vam liar a l'acollida a Nyon on Maria estava a punt d'esclavitzar Marcos i Mavi, la rebuda de la familia italo-suïssa a Trélex amb uns macarrons espectaculars, el regal d'un buff marista a l'aeroport i el dia de la trobada al Sagrat Cor amb una visita a Ginebra finalitzada amb un café o res o un sopar per la ciutat...

Cal destacar els moments d'aprenentatge personal. Martin (un noi suec que van conéixer Helena i algú més a Milà dos anys enrera) em va emocionar amb el seu testimoni i la seva situació personal. La seva vida no és fàcil i crec que el vam fer feliç per moments. Jo m'enduc un record ben especial. Impressionant la cara de flipe que feia quan Marcos i jo li explicàcem el picopalisme com a concepte a la Festa de les Nacions. En l'actuació que vam fer (menció a part més abaix) era un espanyol més i disfrutava com un nen.

La familia Bilardo (italo-suïssa) ens va preparar tantes coses... una fondue d'escàndol (hi convivíem Maite, Helena, Aida, Noe, Martin i jo amb una parella, dues filles i un gos). Només una de les filles parlava anglès amb fluïdesa, la resta amb una barreja de francés, italià i espanyol. Aida va evolucionar en el seu italià... sobretot en l'accent. Durant el sopar de la fondue van haver moments de riure quan la mare ens va dir que al dia següent a la nit (31) potser ens hauria d'obrir la porta el gos. A partir d'aquí la Maite comença a riure i va afegint accessoris al gos (babuchas, ulleres, diari, bata... i finalment les ungles pintades) fins que tots esclatem a riure. Tot molt bo. Després un concert de bateria i milers de fotos dels moments en què la filla gran ens demostra què ha après durant 8 anys de fer classe. En baixar a dormir 6 paquetets (un per persona) de xocolata d'allà... un exemple més de la peregrinació de confiança, acollida i estimació que és Taizé.

La vida a la parròquia era curiosa. Allà, a més dels de Trélex, estàvem amb Glòria, Òscar, Marcos i Mavi. Els primers compartien familia amb un francés (anomenat Ot el Bruixot) que portava collars i objectes màgics per a vendre i/o comprar. Estaven una mica espantats per la barreja del misticisme fosc i l'odoració extrema que desprenia en no dutxar-se durant 5 dies.

Marcos i Mavi dormien (molt poc) amb una de les organitzadores de l'acte a Nyon: Maria. Una noia de 23 anys que morirà d'estrés com segueixi així. Reunions maratonianes a altes hores de la nit, treballs que podrien ser considerats forçosos, lectures freaks... Impressionant el moment en què Maria fa una declaració indirecta d'amor a l'altre organitzador Roberto al crit de M-E-R-C-I, merci Roberto! a la festa de les nacions.

Palexpo era el lloc de trobada general on repartien una mica de menjar dos cops al dia (12:30 i 17:30) i es feien les pregàries. Un lloc gens preparat (el terra era com era, sense moqueta ni res per a aillar del fred) i immes que feia perdre el caliu esperat. Lloc de concentració en moments de 20000 a 30000 persones (9000 eren polonesos... flipa) i per tant de tota la fauna que us pogueu arribar a imaginar.

Allà sempre ens acompanyava Patrick. Un suís dificil de catalogar que anava amb la càmera a sobre i et feia tot de primers plans sospitosos (oliver benji... hay que marcar otro gol!). Mai sabies si es feia el xulo, si no tenia amics, si volia divertir-se... tot plegat ben estrany.

Vam visitar Ginebra després de la trobada marista (i de menjar com a porcs). La ciutat és maca, recollida però la companyia era espectacular. Vaig parlar amb molta gent i de tot una mica: vocacions, dret canònic, futur, fajmacor, menjar, passat, compartir, marista, aigua, estocolm, taizé, professions, carnaza, pregària... una tarda tan divertida!

Són molts els moments. Ahir al matí últim dia amb una missa celebrada per, entre d'altres, el bisbe del Alto, regió de Bolivia que va acollir una trobada de Taizé de la qual en bevia la de Ginebra a través del sentiment de trobada i reconciliació que expressava la Carta de Cochabamba. Mai pensava que un bisbe podia ser tan proper i divertit (impressionant la no homilia a la missa del diumenge... digne del millor Buenafuente). El dinar amb la familia va ser espectacular: paté de campanya, amanida, macarrons amb carn al forn, tiramisú i més i més. Moltes fotos i molts petons. També va venir l'àvia de la familia. El pare un catxondo mental que també disfrutava i reia. Fins i tot ens van portar a l'aeroport. Un exemple d'acollida ben especial.

Ui! La festa de les Nacions. Una de les nits més freaks de la meva vida (rivalitzant clarament amb el Baile de las Pasiones). Mostres culturals d'arreu però l'actuació espanyola esperadíssima. Triomfem amb les cançons que marquen Maite i Helena: Badabadá, El Baile de la Fruta, Hem vingut a aquesta festa i el Chipi Chipi. Evitem Macarenas i Porompomperos. La gent supercontenta i una tona de menjar que no s'acaba. El canvi d'any ens havia de portar a inaugurar-ho en aquesta festa però ens enganxa caminant des de Nyon amb torxes després de la pregària per la Pau. Mostres picopaleres de croates i algun espanyol amb carbasses arreu.

En fi, aquest post no expressa ni un 1% del que porto a dins però és que no ho podria fer mai. Vull destacar converses que he tingut amb tots durant aquests dies però Blogger se'm quedaria petit.

Us estimo. Gràcies a tots tots tots. Per la xarxa ja apareixeran fotos, vídeos, cròniques i somriures derivats de rellegir coses que has viscut i comentaris per a afegir allò sentit.

Petons i abraçades

Raül