2007

-- You're The First, The Last, My Everything (Barry White) --

S'acaba l'any 2007. Hem tingut una mica de tot. La veritat és que és dificil fer balanç perquè recordar tot sense suport de cap mena és complicat. Ha estat un any amb viatges extraprofessionals: Copenhague, Ginebra (encara per acomplir), Menorca. Krakens diversos (as usual) :p. Molta feina i pujant (remunerada i no). Hem estrenat pis (i l'hem equipat sencer!) que encara estem muntant. Hem anat més al cine i menys al teatre (per al següent + i + :p). He estrenat roba, mòbil, PC, rellotge i colònia (Issey Miyake al Nadal). El cotxe ha gastat més que mai (rodes, revisió, assegurança...). Hem jugat al Risk, al Trivial, al Singstar, al Wii Sports, a Warhammer, al Mario Party, al Zelda, al Scattergories, al Tabú, al Eye Toy... Hem tornat a Avellanes, Llinars, Montserrat (dansant i caminant!) i Montornés. He tornat a veure Saldes i he fet el Bastiments (després de l'intent de fa 2 anys). He entrenat més que mai i participat poc en curses (caquetes als Bombers). He tornat al futbol i he deixat (temporalment) el bàsquet. He vist menys partits del Barça però hi he parlat més. He dansat i batucat. M'he afiliat a un partit polític (PUM+J). He mirat més sèries: Lost (a punt d'acabar la 3a temp), Supernatural (a punt d'acabar la 2a), Mujeres desesperadas (per la 3a), Dexter (començant) i Mentes Criminales (he acabat la 2a). Però destacaria els moments amb tots i totes: sallerus, ajmacorians, fajmacorians, dansaires, familiars, òptics, farmacèutics, aventurers, somniadors, batucaires... amics tots.

I demà marxem cap a Ginebra a celebrar Taizé 2007. Veurem què tal però de moment ganes hi ha moltes!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: què ens portara el 2008? Us desitjo somnis acomplerts i noves utopies a perseguir!

Jesús és nat

-- No dormiu --

No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

Bon Nadal a tothom! Que l'exemple de senzillesa del naixement de Jesús ens guïi sempre. Fes que sigui Nadal cada dia al teu cor.

Petons i abraçades

Raül

Diumenge!

-- Jesus to a Child (George Michael) --

Diumenge esperat per molts i amb ganes d'oblidar per alguns i per no oblidar per altres (els més!). El dia va començar anant de firetes per la Gran Via. Espectacular parada de manualitats amb un tio que fa meravelles amb escuma, un cutter, tisores i sprays de colors!

A la tarda tenim una primera cita en un bar que era restaurant no fa tant. Tenen un projector i per tant la imatge és gegant però poc definida. Els pilars de l'edifici fan que vegis un tros de pantalla a res que estiguis a 2 metres de la paret. No recomanable per propers partits (almenys on era jo i tenint en compte que vaig arribar tard).

El hooliganisme era present i hi havia insults gravíssims i llançament d'objectes (barretina) davant la inutilitat arbitral. El migcamp del Madrid es menja el del Barça. Ronaldinho té alguna espurna perquè qualitat li sobra però res més. Eto'o es baralla i Iniesta corre més que mai. Robinho es menja Puyol. Bojan fa més en 15 minuts (espectacular!) que altres en tot el partit. En fi, decepció generalitzada i cap al sopar de monis! Espero cròniques tàctiques del matx per part dels experts però la sensació és que ens van guanyar com sempre: donant-nos la pilota i corrent més que nosaltres.

Sopar a base de pizzes (carbonara: voló, barbacoa: voló, mediterránea: sobró!), embotits, croquetes, pa amb tomàquet, snacks, truita, brownies... el moment espectacular arribava després amb el tradicional amic invisible. Ni els més grans del lloc recorden com va començar el freakisme a l'associació però realment n'hi ha molt i tot ben sa.

Regals impossibles, músiques espectaculars (calia endevinar a qui li tocava el regal a partir d'una cançó), concursos de cinema, endevinalles impossibles però sobretot molta estima i detallisme en tots els presents.

Gràcies per una nit espectacular! Llàstima que avui sigui aixecant el país perquè m'hagués quedat més estona. Sento/im haver marxat sense acomiadar-nos bé!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: em van regalar una bossa per portar a la cintura i un imant (amb mala llet) del desgraciat de Winnie the Pooh. Algun dia explicaré la meva animadversió respecte aquest personatge de Disney i els seus companys igual d'execrables.

Amnistia Internacional i Fundació per la Pau

-- Fast Lane (Macaco) --

Grans spots, millors fons...

Us passo també un parell de links interessants:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticies_org/?url=http://zonaong.canalsolidari.org/notas_prensa/detalle/?id=210&f=0

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticies_org/?url=http://zonaong.canalsolidari.org/notas_prensa/detalle/?id=204&f=0

Petons i abraçades

Raül

Escuchar y pensar...

-- Déjame vivir (Jarabe de Palo y la Mari de Chambao) --

-- Pre: cena de empresa el viernes. Tan lamentable como es habitual pero igualmente gracioso. Cada departamento con sus coñas y baile común con palangre incluído. Incluso disfruto los contrastes, no como antaño que me ponían tenso. Me conozco y me conocen así que todo va como la seda y nos reímos que no veas --

Pocas son las ocasiones que puedo coger la ipod y disfrutar de la música, del ritmo y de las letras. Se reduce a cuando cojo el metro, el tren o voy a correr. Las dos primeras me permiten escoger las canciones buscándolas. Todo depende de la canción que he oído últimamente, del estado de ánimo, de las ganas de cantar o de escuchar.

Ayer me sorprendí "viendo" que la canción escogida (la que encabeza el post) se había acabado hacía como 10 minutos y no me había dado cuenta. Mi cuerpo se dirigía en modo automático hacia su destino y mi mente volaba entre tantas cosas. Parece mentira que pueda ir tan lejos sin casi moverme.

El momento que vivo es convulso porque hay cambios alrededor e internamente. Cambios de rol y de responsabilidad, sueños que vienen y van, miedos y dudas. En ello estaba pensando... cuando me di cuenta que la etapa que consideraba a punto de tocar a su fin lleva a una nueva puerta abierta de vete a saber cuánto tiempo. El secreto es buscar la ilusión en los ojos de quien arranca y se sabe lleno/a de fuerza y de ilusión. Cuando no estás en la gestión y sólo al 100% para los protagonistas de nuestra tarea todo es diferente y ahí es de donde hay que beber. Todos somos maestros y aprendices. Quizas no de conceptos pero sí de sabores, olores y sensaciones que creíamos olvidadas e irrecuperables.

Y a pesar de que en ocasiones quieras creer que estás cambiando de vida y que vas a dejar cosas no puedes parar de acaparar opciones e ideas. Será cosa de los genes porque al cabo de un tiempo el cansancio te lleva a decir otra vez que no puedes con todo. La cuestión no es coger o dejar sino refrescarse de vez en cuando con opciones, miradas, sonrisas y risas.

Gracias por ayudarme en el camino a pesar de tener el defecto de no pedirlo con tus mails, besos, llamadas, burradas, acompañamientos y regalos

Voy a darle al play otra vez...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: dedicat als Mà Oberta que ahir van recollir 1025,33 € per la Márató de TV3. Felicitats i gràcies!!!

La publicitat i la samarreta del Barça

-- Pau (Els Pets) --

Maig del 2006: el Barça es proclama campió d'Europa per segon cop a la seva història. Ens trobem al zènit del cercle virtuós creat per la junta de Laporta. Aquest cercle va començar amb dubtes però el temps els va esvair i va donar pas al millor equip que els meus ulls han vist. Recordo vibrar amb el partit al Bernabeu, al camp del Chelsea (àlies el patatal), patir contra el Benfica i la final viscuda al Casal (amb lligaments enlaire inclosos).

En aquest moment ens creiem el centre del món i en certa manera ho som. El Barça comença a buscar patrocinador convençut que en aquest moment es podrà aconseguir un contracte equiparable als grans equips europeus com Milan, Manchester o Madrid. Potser la sobèrbia, la cautela o a saber què fa rebutjar contractes amb BetandWin i Beijing 2008. Rebutjar per manca de diners (es deia que es demanava entre 15 i 20 mil·lions d'€ per temporada) o per conceptes ètics (su?).

El cas és que traiem la bandera de Més que un club quan anuncien que no cobrarem sinó que pagarem per portar Unicef a la samarreta (1.5 mil·lions d'€ per temporada = 4 vegades menys del que cobra en Dinho per temporada i que probablement són desgrabables). Què bons som! No només no necessitem sponsor sinó que a més ens llancem internacionalment amb la, cada cop més de moda, publicitat indirecta o solidària. Això fa que el Barça sigui un club amistós, entranyable.

Any 2007. El Barça perd la lliga i les seves estrelles es barallen (massa gallina per tan poc galliner). Ronaldinho és una ombra del de la temporada anterior, Eto'o està lesionat i raja, Motta porta de festa Messi i Deco està fora de forma. Els capitans no poden amb el vestidor i menys Rijkaard. Comencen les amenaces i els dubtes. Finalment, tot continuarà igual quant a vaques sagrades.

Any 2008. Tot i ser segons a la Lliga i estar classificats com a primers per a la segona fase de la Champions, estar darrere del Madrid fa mal. Ara resulta que necessitem pasta per a fitxar nous cracks, que els d'ara ja estan acomodats i no rendeixen. Veiem que el galacticidi està passant a casa nostra i volem repetir-lo amb escreix. Es parla de la publicitat a la samarreta. Ara portar Unicef no sembla tant bona idea. Volem els 15 o 20 mil·lions d'€ i ens és igual portar publicitat d'una casa d'apostes, com d'un govern dictatorial com del Cartel de Medellín. Ara importa vendre'ns per a fitxar grans noms: Cristiano Ronaldo (putero reconegut), Cesc (algú a qui el seu pare se'l va endur a Anglaterra per pasta)... nous ídols passatgers que s'enamoraran de la vida nocturna i a qui ajudarem a engreixar comptes corrents que insulten els qui els paguen.

Som uns hipòcrites. Es diu que no és cosa del Barça la solidaritat. Que el Barça és un club d'esports (que no només de futbol!). Doncs penso que tot ha de respirar solidaritat i que l'exemple és important. Els jugadors no aporten res a aquest concepte. Ui sí! Obren una escola aquí i allà, ploren una mica, es fan fotos amb gent desfavorida... però parlem del dia a dia no d'allò esporàdic i que obliden amb facilitat. Tots pensem en clau pasta. Tenir més per gastar més, "usar y tirar" i a per un altre, vendre samarretes. Tot això serà un gran exemple pels nens: patrocinadors insolidaris i persones sense escrúpols.

Cada cop tinc menys fe en el culé "estàndar": mal aficionat, mai està content i sempre a l'ombra del Madrid. Sempre serem un club petit pel paper de víctima que sempre agafem.

Segueixo sense discutir les raons de fons que el Barça porti Unicef (no trobar una altra cosa, alternativa interessant per projecció internacional...). M'agradaria que en Xavier Sala Martín (gran economista, president per uns mesos del Barça i que regenta una ONG com Umbele -www.umbele.org-) en parlés al respecte.

... I el pitjor és que encara Mourinho acabarà entrenant el Barça...

Petons i abraçades

Raül

Kobenhavn

-- Bleach (Nirvana) --

Viaje esperado desde hace tiempo y con billetes comprados desde hacia casi 3 meses! Copenhague es la capital de Dinamarca pero, como nos dijo nuestro anfitrión (espectacular!), no está geográficamente en el centro. El caso es que sí que era así cuando el reino incluía Suecia.

La ciudad nos recibió con frío, cuatro gotas y bocatas de jamón! El piso del Jordi está en una zona tranquila (tranquilas son gran parte de las zonas de la ciudad a ciertas horas). Nos acomodamos y estuvimos hablando de los últimos viajes (que no son pocos). A destacar una botella de sake que le regalaron... immensa!

El viernes fuimos a visitar Copenhague en bici: La sirenita, el Kastellet, palacios, estatuas, la calle comercial y peatonal más larga de Europa (con trileros y agresiones incluídas), cementerios que parecen parques (vimos la tumba de H.C. Andersen)... la Noe estuvo a punto de causar varios accidentes (su...) y visitamos la mejor pastelería de Copenhague (con consumición, claro!). La lluvia nos acompañó durante todo el día y acabamos de agua hasta las cejas pero fue genial!

El día acabó con una cena en un buffet libre vegetariano y un té en un local supermajor con sofás y demás. En un día casi habíamos visto toda la ciudad pero aún quedaban cosas por hacer!

El sábado era el día de coche para poder visitar dos castillos (Frederiks... y Helsingor - castillo donde transcurría la acción de Hamblet, a pesar que Shakespeare nunca estuvo allí-). A notar que en todas partes dan galletas con sabor a canela al ser Navidad. Son un puro vicio! Los parques de los castillos y las vistas espectaculares. Desde el segundo castillo se veía Suecia a tiro de piedra.

Cogimos un ferry que en 15 minutos nos llevó a la otra orilla, justo para comer algo y salir corriendo que ya estábamos causando colapso en la salida :p. Bajamos toda la costa hasta llegar a Malmö. Es una ciudad pequeña pero muy bonita y especialmente decorada para Navidad. Tanto aquí como en Copenhague había pistas de hielo para que la gente patinara. En Malmö destacan: el Torso (edificio diseñado por Calatrava), las vistas del puente que une Suecia y Dinamarca sobre el mar y el centro de la ciudad. Todo genial.

Al volver fuimos a cenar a un Thai en la capital danesa y acabamos la noche en un local con música en directo y que fabricaba su propia cerveza. Hay que notar que los habitantes de la zona son descendientes de los vikingos, cosa que se nota en sus dimensiones físicas, color de pelo y en la brusquedad en ocasiones. Recibí un codazo por parte de una danesa que vertió mi bebida en la chaqueta y casi ni se inmutó. La fuerza del mismo no tenía que envidiar nada a la de Materazzi, por ejemplo (su?).

Para el último día dejamos la visita a un parque gigante y con gran encanto al lado de Copenhague. Además celebramos un brunch (invento estadounidense que consiste en un desayuno-comida de tipo buffet): revuelto, salchichas, bacon, queso, salmón, embutido, huevos duros, pastas, yogures e inventos varios... además de las galletas típicas.
Un gran viaje que fue mejor por lo bien que nos acogio mi hermano, claro! Así es fácil conocer una zona en la que el vive desde hace año y medio!

Muchos besos para él (te queremos mucho los dos!).

Petons i abraçades

Raül

Enginyeria Sense Fronteres informa...

-- Thriller (Michael Jackson) --

He rebut aquest correu dels companys d'ESF:

-----

Equador, Francisco de Orellana

El decret d’estat d’emergència a la província petroliera equatoriana registra greus vulneracions de drets humans

La població és reprimida de forma desproporcionada per demanar el compliment dels convenis estatals amb les empreses petrolieres


El govern d’Equador aprofita un nou decret d’estat d’emergència per vulnerar els drets humans de la població. El President de la República de l’Equador, Rafael Correa, va decretar l’estat d’emergència a la província d’Orellana el passat dia 29 de Novembre. El Comitè de Drets Humans i la Red de Líderes Ángel Shingre la detenció arbitrària de diverses persones que presenten senyals de tortura i maltractament. 30 persones han estat detingudes fins al moment a la província del Napo i no es coneix on es troben.

El govern va decretar un nou estat d’emergència davant la reclamació de la població de Dayuma i Inés Arango, a Orellana, que exigien a les empreses petrolieres i al govern central el compliment dels convenis.

Diverses persones de la Red de Líderes Comunitarios Ángel Shingre han estat detinguts. La Red és una organització de líders de diverses comunitats, indígenes i colones, que lluita per la defensa dels drets humans i mediambientals davant les agressions de les empreses petrolieres i extractores de fusta.

Equador compta amb una llarga història de declaracions d’estat d’emergència. La Comissió Iberoamericana de Drets Humans va demanar el govern d’Equador en el 1998 que “no recorregués a la invocació de l’estat d’emergència per combatre problemes socials i econòmics”.

La declaració com a estat d’emergència a Orellana dóna el poder a les forces militars i suposa:

Ø Toc de queda des de les 10 de la nit fins a les 5 del matí.
Ø La força pública està facultada per ingressar i realitzar inspeccions a la propietat pública i privada
Ø Està prohibit realitzar manifestacions i tot tipus de reunió i associació, encara que sigui amb objectiu pacífic.
Ø Els membres de les Forces Armades i la Policia Nacional poden detenir als pressumptes infractors i posar-los a les ordres de les autoritats competents.

Les forces militars tenen el control de pous i estacions petrolieres i de les entrades i sortides a la capital Francisco de Orellana. Els dirigents i líders camperols es troben a la zona de montanya a causa de la persecució i repressió de les forces armades.

Des de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, denunciem la persecució i repressió de la població i dels moviments de defensa dels drets humans i ambientals que s’està duent a terme a Orellana, Equador.

Exigim que:

Els detinguts siguin alliberats immediatament.

Restitució de drets a la província d’Orellana.

Demanem la fi de l’estat d’emergència a la zona, així com la repressió i persecució de la població, líders socials i defensors de drets humans.

Finalment volem solidaritzar-nos amb el poble equatorià per la seva perseverança en la lluita pels seus drets davant l’actuació de les empreses petrolieres
---

Veurem com està el tema en tornar de Copenhague

Petons i abraçades

Raül

Carn de blog

-- Sintonía de Carroussel Deportivo (Autor desconocido) --

/*Pre: Carn de blog => dícese de la situación vivida por uno o varios de los integrantes de un blog (escritor y/o lectores) que merece ser compartida con la Humanidad. Las causas pueden ser diversas: freaks, risas, experiencias extrasensoriales...En la crónica del hecho puede aparecer lenguaje críptico sólo inteligible por aquellos que han vivido la situación descrita*/

El Marcelino és un bon lloc per a sopar en plan amigotes. Convocats estàvem pel David per a compartir, com a mínim, tapes i beure. 9 persones que han estat a punt de ser 11. ¿Qué pedimos? Lacón!!! ¿Cuántos? 8 (supersu!!!). Venga, ya lo tenéis! Sí: bravas, calamares, pan con tomate, chipirones, chistorra, pimientos de Padrón... ala! Hem sortit prou farts i per 12,5€. Un preu que no s'ho valia (hauríem d'haver pagat més!) tenint en compte l'ambient festiu que hem viscut allà. Converses no tan banals sorgides inicialment d'un vestidor que vol ser rocket. Juguesques i preguntes. I si fem una enquesta? Arrenquem preguntes cinèfiles. Tu creus? I tant! Recordem paraules dites a Rubí referides a Euskadi que allà van ser incòmodes i aquí mereixedores de targeta i indignació. Aproximacions vàries per a tornar l'atac...

Les paraules dites en aquella taula no poden ser reproduides aquí. Primer per manca de memòria i segon per manca de congruència... simplement espectacular. El picopalisme és una forma de vida. 0, claro! Bicis i cotxes. Cobra. Regals de 18 anys. Bogeria desfermada.

Cap a passeig de St Joan que hi manca gent. Avisats som que queden 15 minuts... ¿con lo bien que nos lo estamos pasando nos quieres echar? Parlem d'esquerran(e)s i dinars compartits relacionats amb manca de rendiment als partits del dilluns. ¿El viernes es fin de semana? Ganivetades que volen i visions estranyes que em fan portar la mà al cor... uiiiiii al larguero! Venga pagad y puerta... ¿podemos ir dentro? Sí pero hasta la 1! Seguim amb l'enquesta i surten persones que estan a Àfrica, presentadores de TV de la terra ferma i no tan ferma. Límits i la T màgica Brutaniense (imprescindible). Col·leccionistes de tot i GB de 0 i 1s que formen colors, formes i moviments.

Arriba la cúpula de MO i ja hem de marxar. Conato d'última però marxo tot i rebre el Carles comentant-li que hauria d'haver estat allà. Jo mai mai... uiiiiiiiii, gent que descodifica 4 xifres per veure documentals, desordre i comiat fins la propera... cal repetir. Proper episodi dilluns al vestidor? Bogeria i riure...

Quina nit! Quedarà "en los anales de la historia"

De baixada bicing que agafo però em costa deixar (3 parades) i gent que parla sola, amb algú al costat o amb un aparell inanimat que emet vida. Fred i mantes. Gent, "botellons" per Marina i records de tantes coses...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: o l'escrivia ara o perdia actualitat :p. Presents durant la major part de la nit: Chu, Anna, Reno, Uri, Seli, Marc, David, Pau i jo.