Eco

346

2009-04-15T18:29:00.001+02:00

-- Moving (Macaco) --

http://raulav.blogspot.com

Petons i abraçades

Raül

345

2008-12-02T00:40:00.005+01:00

-- Ja surt el sol (disc de la Marató 2008) --

Entrada número 345 per tancar el blog. Per què? Doncs perquè penso que no tinc res més a aportar a la blogosfera, almenys de moment. Si algun dia penso que tinc coses a dir, compartir o comentar tornaré, però ho faré amb un altre nom... kenobi07 ha arribat fins aquí. No és un moment trist sinó simplement un pas més. No estic cansat ni ha passat a ser una càrrega ni res similar. Senzillament crec que m'he buidat prou per aquí i que fa temps que em repeteixo, per tant torno a la línia 1: no aporto res de nou. No és trist ni molt menys! No l'elimino... són 3 anys de vivències... que no és poc! És un moment per mirar endavant, beure de noves fonts i caminar... sense mai parar.

I ara? A la dreta teniu opcions molt bones per seguir llegint!!!

Petons i abraçades

Raül

Autogestión

2008-11-24T20:52:00.005+01:00

-- No tienes corazón (Café Quijano feat. Sabina) --

Estaba llamado a ser uno de los mejores equipos de la historia del Barça. Hay que notar que los seguidores del Barça, por norma general, pasan de la euforia a la depresión en 90 minutos más o menos. Una gran generación de futbolistas, comandados por un entrenador con un savoir faire especial. Grandes nombres gestionados de forma diferente.

El secreto de Rijkaard era la proximidad, el cuidar los detalles personales pero dejando hacer a cada uno de sus jugadores... apelando a la responsabilidad que entendía que tenían cada uno de ellos. Y ellos la tenían porque cobraban mucho dinero y mucha gente les admiraba.

Mayo de 2006, el Barça gana la Champions y para algunos era el principio de un nuevo Madrid de los 60 o Milan de los 80 (o Barça de los 90...aunque ese equipo está a años luz de los otros 2). Grandes nombres, grandes jugadores y alguna que otra exhibición de fuerza y unión.

A partir de la autogestión se pasó a la autocomplacencia. Grandes nombres y habilidades llenos de grandes egoísmos. Contratos publicitarios estratosféricos, luchas internas, envidias... eso chocaba frontalmente con la responsabilidad de cada uno así como con el compromiso global y la ambición.

Es entonces cuando la afición pide cambios a Rijkaard: código interno, mano dura... lo que había funcionado ahora no servía de nada? Los mismos jugadores pero con actitudes diferentes. Se trataba simplemente de un ciclo corto. Hubieran funcionado mejor los jugadores si desde el principio se les marca de cerca? Nadie lo puede saber. Guardiola está aplicando cierta disciplina porque conoce mejor el entorno del Barça y es un tipo listo. Es alguien cercano a los jugadores, aplica mucha psicología y cuida los detalles pero de cara a la galería habla de multas (que existen) de unos 500 € por llegar tarde (a alguien que cobra 6 millones de € le supone un 0.1% del sueldo mensual).

Seríamos nosotros capaces de autogestionarnos o caeríamos enseguida en la autocomplacencia? Es fácil señalar a los demás cuando no estamos en su situación. Si te hacen creer que eres el mejor del mundo seguirías luchando cada día, sudando, corriendo... si vas a cobrar igual y la gente te va a seguir allá dónde vayas? Cuántas veces en nuestra vida cotidiana y a pequeña escala existe esta confianza sobre nosotros y no respondemos? Preferimos que nos metan caña, que estén encima nuestro para hacer nuestro trabajo? O es que nos gusta para podernos quejar? A saber...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: dónde van esas multas? Tiene sentido que paguen comidas de la plantilla? O deberían ir a un fondo social?

Y si..

2008-11-21T12:44:00.002+01:00

-- Chinese democracy (Guns n' Roses) ... con dudas --

Hay una famosa expresión que utilizamos que es "Y si..." incluye toda una serie de variaciones entre las que destacamos "por si...".

De qué nos sirve esto? Habitualmente para cargar más nuestra mochila. Me refiero a algo realmente físico también (típico viaje en el que te llevas 1000 cosas de las que usas 2 realmente). En cuanto al campo mental nos carga de presión... decisiones tomadas que obviamente marcan nuestro futuro. Un futuro que estamos cambiando continuamente pero en el caso de las decisiones pasadas es marcado presente.

Tampoco podemos flagelarnos y parar de pensar en el pasado y plantearnos cosas. As usual, el pasado nos servirá para aprender y quizás tomar decisiones mejores (quizás no más acertadas) para nuestro futuro en creación. O simplemente afrontar situaciones iguales de diferentes formas... en algunos casos tenemos créditos infinitos... no possible game over!!

Este finde FSF (Freak Sortida Familiar)... a ver qué tal va!

Petons i abraçades

Raül

¡Qué país!

2008-11-18T16:23:00.002+01:00

-- Bicho malo pillé (La banda del capitán canalla) --

Resulta que hace unos años metemos en la carcel a un chorizo ámpliamente reconocido como Luís Roldan y ahora sale y le hacen una multimillonaria entrevista para ver qué hizo (y lo reconoce sin vergüenza ni pudor alguno) y cómo lo ha pasado en la cárcel.

Ahora hacemos lo mismo con Julián Múñoz, otro chorizo pero esta vez de Marbella. El tío está en la cárcel y nos preocupamos si la Pantoja va verle o no. Ahora resulta que ha salido y el seguimiento es espectacular.

Se trata de la escoria de la sociedad, aquéllos que se aprovechan de su posición para robar a los que les cuesta llegar a final de mes. Y el caso es que nos lo merecemos si cuando deberíamos olvidarlos los encumbramos al prime time de la televisión.

La culpa es de T5 por sacar estas entrevistas (y lo mismo Cuatro, A3TV o quien sea) y pagar lo que no está escrito (no podría actuar la justicia de oficio aquí?) pero también de aquellos que encienden el televisor ávidos de noticias insustanciales pero que parecen llenarnos...

Está claro que algo no funciona, no?

Petons i abraçades

Raül

TF i FSF!

2008-11-17T12:25:00.003+01:00

-- Yesterday (Beatles) --

Ahir marxàvem de Llinars després de la Trobada Formativa. La 4a i última que organitzo com a pecident. Tot bé, de debó (malgrat un mal de coll muscular dissabte... será la edad? :p). Som moltes coses que es troben però que no sortiran fins el 25 de gener... perquè encara queden moltes activitats a organitzar.

La setmana vinent cap a ... Llinars un altre cop a fer la FSF... Freak Sortida Familiar! Confiem en que surti superbé... segur que sí!!!

Haig de reconéixer que tinc molts articles al cap (que van i vénen i no apunto :$:$) i algun dia els escriuré... està clar que hi ha un descens però no serà per manca de ganes sinó d'un moment d'inspiració! Això de planejar articles amb temps no es lo mío! Sóc més de rampells!!!

Petons i abraçades (buffet lliure)

Raül

Poti poti

2008-11-06T10:10:00.002+01:00

-- Cantada (Adriana Calcanhotto) --

Cual post de Reno donde se entremezclan historias de todo tipo (pero sin connotaciones ludico-festivas) paso a comentar diversas vivencias acontecidas en los días pasados.

Bicing: ya llegaba tarde, pero la iniciativa de Clear Channel provocó que se añadiera tiempo y sudoración extra. Mención aparte el autobús que se arrambó a la parada para que no pudiera salir lanzado. A los 3" me doy cuenta que la bici está en una marcha "pa ti pa siempre". Concretamente la 1 (la de escalador de Tibidolo). HAbéis intentado ir rápido para superar un semáforo con semejante desarrollo? Las piernas se hinchan, los poros se abren y la gente te mira y te señala mientras piensa "qué tío más burro". Si a eso le añades el clásico asiento que se va bajando porque la llave que lo bloquea va floja la imagen es dantesca. Notar que la parada donde pillé la bici estaba llena y fijo que era la única bici con tara por el conocidísimo efecto Murphy.

Obama: que si es presidente, que si no ha habido efecto Bradley, que si ha derrotado a viejuno McCain (72 años!!!). Perfecto, fantástico. Telediarios 95% Barack + 5% resto del Universo. Se han dicho infinidad de burradas y que representa el cambio... muchas cosas han de cambiar. Las decepciones vendrán sobre lo que nosotros creamos que ha de cambiar. Se le extiende la mano como ha hecho ZP pero sabiendo que de momento somos unos mindundis. En el Congo siguen mantando gente y tendrá que resolver los marronacos de Irak y Afganistán. Yo confío en lo que dice que representa. No vale minarlo con lo de "el poder corrompe y el poder continuado corrompte contínuamente" sino confiar en que el presidente de la nación más influyente del mundo podrá cambiar el rumbo del mundo aunque lo primero que hará es preocuparse por su país (la situación financiera es altamente preocupante allá). Lo que es espectacular es cómo transmiten ideas, cómo motivan, cómo aglomeran gente... algo de lo que hay que aprender. Tienen muchas cosas malas y otras buenas... quedémonos con las buenas!!! Investigación, p.ej.!!!

Facebook: ahí estamos. Entrando y encontrando gente. También sirve para ver dónde estuviste y dónde estás ahora, ver de quién estás rodeado y demás. Es un invento curioso y que está muy bien montado para que te pases horas y horas y conectes con quien alguna vez has tenido algo en común. Hemos creado algún grupo para compartir cosas y estamos a la expectativa de cómo evoluciona el tema.

Por el momento eso es todo pero ya irán saliendo cosillas ya!

Besos

Raül

ipodejant

2008-11-03T09:31:00.002+01:00

-- Habitantes de Alfa-Centauro encuentran la sonda Voyager (Ismael Serrano) --

A vegades agafes la ipod i la primera cançó que et trobes et recorda a una que et ve de gust re-sentir i estava una mica abans a la selecció... vas tirant enrera i enrera i no l'acabes de trobar així que li tornes a donar al play i vas disfrutant oblidant de la raó de perquè havies anat tan enrera... el cas és que quan arriba l'hora de parar el mp3 comencen a sonar les notes que volies sentir abans.

Passa que et centres en què xulo que va ser allò viscut i no et permets disfrutar del que la vida està a punt de regalar-te...

"... el pasado enseña y el futuro descubre..."

Petons i abraçades

Raül

Ufff

2008-10-29T21:11:00.002+01:00

-- About a girl (Nirvana) --

Hi ha coses que carreguen el cap:

- refredat i de viatge
- el cotxe de'n Benach (amb i sense extres)
- els emo's en general
- la crisi contra els 7000 mil·lions de beneficis del Santander
- els plors del Madrid
- ZP pidolant un lloc a una reunió on no hi pintaria res... recorda a certa megalomania a les Açores
- la gent que es toca les parts púdiques i et carrega de feina
- Obama o McCain

Hi ha coses que carreguen les piles:

- veure que m'he oblidat les sabates i vaig amb traje i Camper (fa riure)
- hipermotivació Batoka'm
- Tu!!!
- aprendre coses i coses
- un t'estimo i un petó
- un somriure
- les ganes de ser a casa
- retrobar la Llúcia i el Raúl
- el finde esbartià a la Garrotxa
- llocs on vull anar i obres de teatre que vull veure
- Grums
- Pasqua (en preparació)
- ...

Menys mal que la segona llista és més llarga oi?

Petons i abraçades

Raül

Ongmania.org

2008-10-23T17:46:00.002+02:00

-- What a wonderful world (Louis Armstrong) --

Un nuevo blog ha nacido: http://ongmania.org. Se trata de un lugar de encuentro de proyectos solidarios, webs interesantes y ong's varias. Haced clic, visitad y si os lleváis algo de allí pues mejor! Está hecho con mucho cariño por personas encontradas en sueños anteriores y además conozco bastante bien a uno de los editores habituales.

Disfruteu-lo i recordeu: Tot està per fer i tot és possible

Petons i abraçades

Raül

Ajmacor Sabadell gràcies!

2008-10-22T00:03:00.002+02:00

-- Malos tiempos para la lirica (Golpes Bajos) --

Se ha acabado un sueño y de la peor forma, sin buscarlo ni desearlo. Se ha luchado contra viento y marea y ahora hay que buscar nuevos caminos para toda esa gente que ha formado parte del proyecto más bonito que he vivido como presi. Celebramos una asamblea, un torneo y una trobada de monis. Comí en la comunidad y compartí momentos especiales del 2006 con varios de los monis de allí.

Las personas continuarán siendo cercanas pero algo se ha roto dentro de mí (y no os digo dentro de ellos). Un crecimiento espectacular y un futro prometedor truncados por temas "políticos" o religiosos que no entraré a valorar. Ganas para seguir y más trabas que alejan la Iglesia de los jóvenes que creemos que Jesús valió la pena y que ahora no lo vemos en las caras de los que han de ser pilar.

Creo recordar que la primera vez que los vimos fue en una trobada de monis en Mataró, algo ha llovido desde entonces... campamentos, rutas, cargos, cenas, comidas, mails, msn, Taizés y Pasquas... el contacto seguirá, claro está! Pero habrá sitios en los que se notará su falta...

Me callo muchas cosas que no sé expresar o que quizás se malinterpretarían llevando a bulos y sucs varios. Desde aquí un homenaje a todas las personas que lo han hecho posible y a los niños que han disfrutado con las actividades organizadas en la c/ Latorre 70 y en decenas de sitios más.

Gracias de corazón, por vuestras ganas y vuestro testimonio. Ojalá podamos seguir disfrutando de vuestra calidad monitoril por muchos años allí donde sea.

Petons i abraçades

Raül

Sensacions

2008-10-21T09:20:00.002+02:00

-- La primavera trompetera (Los delincuentes) --

A mesura que avancen els dies vas tenint sensacions peculiars i noves. No són positives ni negatives, simplement evolucions. Parlo d'evolucions en el rol a desenvolupar en l'entorn en què em moc. En alguns casos perds contactes amb persones o el contacte que tenies canvia. No és manca d'això o d'allò sinó que és producte de cadascú com viu la seva vida, com se sent més a gust o simplement els punts de connexió que es van guanyant o perdent. Sap greu? Doncs no ho acabo de saber realment... Potser m'agradaria tenir més contacte amb alguns però m'agrada saber que tinc contacte. En d'altres casos,Tpodria ser que veus que la gent creix i t'alegra veure que aquell que creixia a través de tu ara creix al teu costat. Probablement, això no s'entén gaire però... què hi farem, és un lloc d'expressió aquest, oi?:p

En un altre ordre de coses... tenim la famosa crisi interplanetària. Les coses estan fotudes, sí. I ho estan per cagades vàries probablement (que si subprime que si tal). El que subleva és que els bancs necessitin ajuda ... cosa ben curiosa (sembla que a Espanya de moment no) i ho pagui l'Estat. Després està la psicosi "corralitera" i gent canviant diners de lloc. I finalment la vergonya de les empreses que aprofiten la situació per a dir que han de produir menys i per tant fotre fora gent (Nissan, Pirelli...). La vergonya és quan no presenten pèrdues sino menys beneficis... quant tot va de cara apa a embutxacar-se beneficis, quan la situació es complica tots fora... res de tirar de caixa.

Tornant a l'ajuda de l'Estat... hi ha molta gent que encara no ha cobrat pensions, ajudes per a fills i demés... a què estem jugant?

I ja no parlem de les noves restriccions de velocitat al voltant de la ciutat de Barcelona (volen posar límits de 60-70) i en zones de la ciutat (a 30)... el que dèiem de la mediocritat de la classe política. No en tenen ni idea i es pensen que a més som burros... el pitjor és que potser sí és així.

Petons i abraçades

Raül

A Saragossa!

2008-10-14T23:13:00.006+02:00

-- Matador (Los fabulosos Cadillacs) --

Doncs sí! Dues setmanes després de ser per terres llevantines (arribant a Lorca i presenciant un concert de Manolo Escobar i 1000 persones amb dret a vot embogint-ne... tema per a un altre post) ara sóc a Saragossa just la setmana després de les festes del Pilar.

Em serveix també per a prendre el pols de la ciutat després de l'Expo de l'aigua. Totes les obres que vaig observar abans de l'estiu i que dificultaven enormement poder còrrer amb normalitat estan acabades i han millorat el que hi havia prèviament. No sóc qui per a fer un anàlisi de la relació cost/servei que ha fet aquesta fira però, com en tots aquests casos, deu ser bastant més gran de 1. El centre de la ciutat fa patxoca, igual que tota la ribera de l'Ebre. La resta de ciutat doncs igual, és clar. S'observen guiris barreja de curiositat per la ciutat així com algun arrossegat de les festes del Pilar.

Aquestes festes coincideixen amb el dia de la Hispanitat (y de la raza o del coñazo o del no tinc res a celebrar bla bla bla, passo de debats periòdics que embruteixen la nostra intel·ligència a força de deixar-nos endur per la mediocre classe política que dirigeix el nostre destí) que sol ser festa però enguany ha caigut en diumenge.

El fet de venir la setmana següent ens ha presentat una sorpresa desagradable i és que el lloc on anem a sopar normalment (La Miguería) estava tancat per descans del personal. Lloc altament recomanable que esperem que demà puguem gaudir. Tot i això, en sortir a còrrer he pogut veure quelcom impactant que és l'ofrena floral a la Verge del Pilar... bé el resultat de la mateixa:

És visualment impactant. Ara, quan t'hi fixes més veus que molts rams venen patrocinats o podríem dir que és burda publicitat: Dia, Eroski, La Caixa, Viatges no sé què, empreses, Carrefour, Alcampo, Pizza Hut!!... si vols fer una ofrena perquè ho sents doncs endavant, si ho fas per compromís ningú t'ho està demanant... ningú et diu que hi creguis ni que tinguis cap mena de devoció!!! És una merda absoluta haver de fer segons què per obligació i a tots ens toca fer-ho però això és més que lamentable. És pot aplicar a moltes coses quotidianes i ens ho hauríem de plantejar perquè desvirtuem els actes, els sentiments... pot ser el dia del pollo, el dia de la caiguda borbònica o el que sigui... deixem a la gent que sigui lliure! Eduquem persones lliures, amb criteri!!!! I que si llibertat i llibertinatge i tal... se me entiende, oi? DIuen que "no hay peor sordo que el que no quiere oir".

En fi companys per aquí seguim tot i que no ho sembli.

Petons i abraçades

Raül

P.S.: 4.7 km 23:37 :(
Anteriorment => 6.6 km 33:47 :(

M'estic apropant als 5 min / km però corrent-ne 5... cal fer-ho per a 10... intentarem seguir treballant a tope!

Grums!

2008-10-06T13:16:00.002+02:00

-- Unforgiven (Metallica) --

Divendres passat va arrencar el curs 08-09 a Ajmacor Immaculada. Enguany sóc animadors dels de 3r i 4t de primària... Grumets!

Mai havia estat amb nens tan petits (com a molt havia estat a Mà Oberta, 1r i 2n d'ESO). El Centre d'Interés (fil conductor) és el circ i els 4 animadors (Pau-Frusti, Anna-Tacirupeca, Gemma-Tida, Raül-Çutoff) estàvem hipermotivats.

El primer dia està ple d'incerteses (números, si els agradarà i s'ho passaran bé...) i una mica de nervis però el resultat ha estat ben positiu! Ens vam aplegar uns 20 grumets il·lusionats per l'entrada al circ i la decoració que havíem fet de la classe. A més, tots 4 anàvem disfressats, maquillats i demés!

Els jocs van molar i el moment de compartir també! Molts noms a aprendre i coses a acoblar però pinta molt rebé! Gràcies als 3 companys i Grumets continua divendres vinent amb més sorpreses i potser alguna foto per penjar!

Petons i abraçades

Çutoff

Bang! Jungle Speed i Bohnanza...

2008-09-30T23:21:00.003+02:00

-- So Payaso (Extremoduro) --

El gran Pepe ens ha descobert últimament un parell de jocs de taula ben espectaculars i entretinguts. Tots dos són de cartes. A més, n'hem descobert un altre!

La curiositat és que el Bang! jo el tenia des de feia un parell d'anys després d'una recomanació de'n Josep Maria però no l'havíem obert. Va ser per l'aniversari de la Noe que vam començar a jugar i ja no vam poder parar! Mancato, Gatlink, Emporio.... 4 personatges i 4 objectius diferents. Només coneixes el Sheriff i tantes cartes com vides... de moment ha voltat bastant! Ruta Jove, Astúries, sortida de monis...

Després de la ruta i de l'empenta de la Glòria amb el joc vam adquirir el Jungle Speed! Reflexos, velocitat i atenció! Si no ho fas bé pots passar d'estar a punt de guanyar a endur-te una bona quantitat de cartes!

Finalment Bohnanza... o com plantar mongetes (chily, stinky, garden, wax o farolero, pistolero, caca...) pot donar pas a negociacions entre els jugadors fins a les 3 del matí!

Aquests s'afegeixen als jocs que ja teníem: Risk (Star Wars), Monopoly, escacs, Scattergories, Trivial, Uno...

I ara Pepe amenaça amb un de rol com el Munchkin! Quan hi juguem us direm què tal!!!

Petons i abraçades

Raül

3.1 km 14'49" :(

Il Tibidolo

2008-09-29T00:29:00.004+02:00

-- Magia (Rosana) --

El passat dissabte tres aventurers van decidir escalar Il Tibidolo (conegudíssima i gairebé inexpugnable muntanya de la Serralada de Collserola... l'Himalaia del Barcelonés... supersuc!): Òscar, Carles i jo.

El primer problema va aparéixer en recuperar la mítica bici de mon germà... rodes desinflades i manxa poc adequada o manca de temps per a fer manteniment :$:$. Això va provocar que arribés tard i tots dos es van oferir a inflar-me les rodes amb una manxa de debó. Un cop tornar a semblar una bici vam pujar en FFCC fins la Carretera de les Aigües. Allà vam pedalejar compartint camí amb altres motivats en forma de ciclistes o corredors... i fins i tot un grup d'àvies!

El primer punt de feblesa va ser un trencall camí del Tibidabo. Allà vaig començar la goma i en vam trobar també al punt d'arribada. Després de coronar (havent atacat de forma rastrera a la part final de la pujada) vam descansar i ens vam fer una foto:

Seguidament el Carles ens va portar cap a Vallvidrera a fer diverses pujadetes que ens van portar fins s l'antena d'Esplugues. La tornada cap a casa va ser via carril bici. Primera fase superada! Va ser espectacular el paisatge, el compartir i la vivència!

Tornarem!

Petons i abraçades

Raül

RR

2008-09-18T10:29:00.004+02:00

-- Light my candle (Rent Broadway OST) --

Para un aficionado al básquet como yo la final de baloncesto de los JJOO fue un gran espectáculo. En general España tuvo una actuación media durante el Torneo, pero tiene jugadores determinantes. En la final, reaparecieron algunos que habían estado perdidos pero los cracks, claramente, fueron Ricky, Rudy y Pau. A destacar también la lucha y el tesón de Carlos Jiménez y Felipe Reyes. Este segundo siempre está, a pesar de su baja estatura para el lugar que ocupa, en la lucha por los rebotes.

Durante el torneo Raül López y Mumbrú demostraron, para mí, que no están para ir a la selección. Berni comienza a justear también (no fue el del Mundial ni muchísimo menos). La elección de tercer base debía ser Carlos Cabezas y no el sobrevolado López. Navarro hizo un torneo mediocre pero despertó en la final lanzando sus bombas, quizá para demostrar que podría haber jugado en la NBA si hubiera tenido otra mentalidad. Marc demostró su evolución pero creo que es una cagada immensa recalar en Memphis. Quizás confía en un golpe de suerte como el que ha tenido Pau y poder llegar a un equipo que aspire a todo.

Calderón es un gran base pero una temporada tan exigente como la NBA le ha dejado agotado y jugó medio lesionado. Un Calde al 100% hubiera dado un plus a este equipo. Y Garbajosa... el declive de un jugador, la cagó desaprovechando la oportunidad de los Raptors y primando el Eurobasket para tirar a la basura la temporada pasada. Este año podría haber vuelto a la ACB como un grande y prefiere el dinero ruso para pudrirse en la ULEB. La gran decepción como persona.

Pero llegamos a la final. Después de perder por más de 30 puntos (USA se dedicó en la fase previa a machacar a todo aquel que pareciera aspirante o a cumplir vendettas personales... como contra Grecia) pocos daban un duro por una final igualada. Los jugadores españoles salieron ultramotivados: Navarro, Rudy, Ricky, Jiménez, Pau, Felipe y Marc... Todos van añadiendo puntos al marcador y USA se pone nerviosa. Dejando de lado la fusión de reglas NBA-FIBA y que USA se tenía que llevar la medalla sí o sí el partido fue grandioso y pudimos haber "ganado". El resultado quedó desvirtuado por dos técnicas seguidas al final del partido debidas al desespero por este desequilibrio de reglas (sobretodo temas de pasos de salida, dobles y tres segundos en zona).

De todo lo visto me quedo, sin lugar a dudas, con el torneo de Ricky y su descaro. Las jugadas, su defensa a cualquier jugador NBA, su visión de juego, los alley-oops... y sobretodo teniendo en cuenta su edad. Ha tenido grandes maestros en la Penya y puede ver con Rudy el camino a seguir (aunque este últimamente va de un tono sobrado subidito que espero aplaquen en Portland).

Para los que siguen el básquet disfrutemos de Ricky si no se nos estropea. Si mejora en tiro y en liderazgo podremos hablar de un grande pronto... y a saber cuántos años le quedan en la ACB. Ahora tiene 17 o 18 y Rudy se está yendo a los 22. Supongo que 2-3 años estará por aquí teniendo en cuenta que ha surgido en el básquet profesional antes que Rudy.

Da rabia admirar un jugador de la Penya para alguien que es seguidor del Barça :p, pero hay cosas que no se pueden obviar. Manu podría hablar cuando lo llevaba cuando era un chavalillo...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: amants del bàsquet, s'obre la Supermanager d'enguany. Ja podeu inscriure els vostres equips a la Lliga Privada La Mare del Topo (2 equips per usuari màxim). Quan ho volgueu fer envieu-me un mail si encara no heu rebut la password.

Símbol inequívoc...

2008-09-16T23:21:00.004+02:00

-- Sin vigilancia (Muchachito Bombo Inferno) --

... d'unes bones vacances i d'un inici de curs és la quantitat de coses que tornen a sorgir del cap. Torna la UOC, Ajmacor, Fajmacor (de presi queden 3 mesos!), feina, bici, còrrer (St Silvestre?), caps de setmana a tope, batoka'm...

Per a qui no ho sàpiga enguany carregaré cada setmana piles fent d'animador de Grumets (3r i 4t de primària). Estem tots hipermotivats i tenim idees superxules! A veure què tal surt però de moment la il·lusió està ben present.

Espero que ens trobem en alguna de les múltiples activitats previstes!

Petons i abraçades

Raül

6.1 km 33' 01" :(

Grande!

2008-09-15T00:12:00.002+02:00

-- El calor de tu palabra (Ajmacor Immaculada) --

Tot ha estat especial, diferent i únic, claus per a saber que aquest serà un gran any. Llàstima no control·lar el poder de ser a dos llocs al mateix temps perquè em vaig perdre els jocs del matí i gran part de la reunió. Tot i això el sopar i la nit van ser especials ("vocero" inclós).

Una dinàmica d'introspecció i un altre dinar compartit han completat un cap de setmana brutal per a carregar piles! Tot està per fer i tot és possible, això ens ho creiem i tenim les forces per a fer-ho!

Es poden explicar mil detalls, somriures i converses compartides però ho deixo escrit a dins meu.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: Felicitats politòleg Pau!!!

5.9 km 32' 31" :(

De diades i crisi

2008-09-12T12:20:00.003+02:00

-- May it be (LOTR OST) --

Ahir era la Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre on es commemora la resistència d'un poble vers la invasió d'un altre poble. S'ha escrit i parlat molt sobre si el que homenatgem és una xorrada o si el tal Casanova era un vividor i un botifler. A mi en realitat tant m'és. Crec que no som tan lluitadors ni tan rebels com els Segadors als que cantem cada cert temps i per això ens van donant pel sac des de fa tants segles.

El cas és que ahir vaig sortir a còrrer pel Parc de la Ciutadella i quan volia entrar-hi vaig veure que a cada porta d'accés hi havia fins a 5 mossos registrant bosses i persones que hi entraven. Al voltant del recinte també hi havia guàrdies urbans, antidisturbis i gent de protocol. Dos dies abans havia vist com la part de la cascada estava tancada suposo que per als preparatius. Resulta que venien el Mudito i els seus amiguets a dir tonteries que ells no es creuen però es veu que alguns sí. Després l'altre segueix xerrant dient altres tonteries i més tard un altre. Cal sortir a dir burrades perquè sinó no ets ningú. Calculo que devia haver entre 100 i 150 membres de seguretat al Parc. Això vol dir que no estaven en un altre lloc. Algú els ha demanat que parlin? Algú vol que parlin? Algú hi troba lògica? Que volen muntar alguna cosa? Molt bé, però no vull veure una zona sitiada per la força.

A més parlem dels costos. Tot el que envolta la Diada va costa uns 300.000 € en un any on tothom parla de crisi, falta d'inversions en sanitat, educació, etc. Ah! Que no han pujat pressuposot respecte l'any passat... ui si, menys mal. D'aquests 50 kilos 50.000 € van anar destinats a un sopar amb 2500 convidats... ens roben i se'n foten. És absolutament indignant la rentada de cara que es fa als personatges polítics contínuament. Jo no el vull veure parlant i anant fins a Saragossa amb els meus diners a celebrar el dia de Catalunya a la fracassada Expo (fracassada per les previsions de visitants respecte la inversió realitzada). Vull veure'l treballant en un despatx per aconseguir una nació millor per a tots. M'és igual si va amb vestit o en shorts. Estic fart de veure cotxes oficials, escortes i policia. Vull veure feina!

No anem enlloc, que tothom ho tingui clar. I el que es pensi que això milloraria amb la independència és que s'ha begut l'enteniment. El problema no és el que ens dóna i ens treuen des de les Espanyes sinó la mediocritat de la classe política actual i els interessos reals de les seves accions i declaracions.

En fi... què fem?

Petons i abraçades

Raül

5 km 27' 43" :(

Eran dos

2008-09-10T12:39:00.005+02:00

-- A estas alturas (Celtas Cortos) --

Cada mañana se cruzaban pero no se saludaban puesto que no se conocían. Cada uno iba pensando en lo suyo y no se fijaban en lo familiar de ese encuentro diario. Era curioso observar esa estampa desde la ventana de enfrente. La cara de ambos era siempre la misma pero antagónica. Uno llevaba luz en sus ojos, el otro sombras.

La dirección de sus caminos era la misma, pero nunca el sentido. Eso también era peculiar puesto que todos sabíamos que el lugar de trabajo era el mismo, al igual que el modelo de coche que usaban.

Hablar con ellos era gratificante, tenían grandes ideas y sueños por igual, pero uno veía barreras donde el otro sólo encontraba retos. Para uno el sol estaba a punto de salir y para el otro se acercaba tormenta. Nada era puro en ninguno de los dos, la perfección no existe. Los dos sufrían, los dos lloraban, los dos reían, los dos amaban y los dos eran amados. Pero uno se sobreponía mientras el otro añadía una carga, uno aprendía a mirar a través de las lágrimas mientras el otro cerraba los ojos, uno disfrutaba mientras el otro contaba los segundos que le faltaban para parar de disfrutar, uno lo hacía al 100% y el otro a medias para no ser herido, uno aceptaba sin tapujos pero el otro cerraba parcialment su corazón.

En realidad, únicamente difería el color de sus ojos: de un verde brillante a un gris oscuro.

Hasta que uno de los dos desapareció en el fondo del espejo...

Raül

5.8 km 32' 24" :(

Ràfting i bbq!

2008-09-08T17:21:00.002+02:00

-- Ofrenda (Pedro Guerra) --

Ahir diumenge vam tenir un dia completet pel Pirineu tot fent activitats de "dominguiris". La primera va ser anar a La Seu d'Urgell a fer ràfting. L'objectiu era el Parc Olímpic creat per als Jocs del '92. La cosa anava bé fins arribar al desviament cap a La Seu passat el Túnel del Cadí. Allà comença una cua creada per un Corsa blanc ple de floretes. Era el de la nostra guia Gemma acompanyada de'n Marc! Gent cridant, xiulant... està clar que donaran el mèrit cívic a la Gemma degut a què en el tram on vam circular no se superava el límit de velocitat... ni con mucho :D:D.

Arribats allà ens ajuntem tota la troupe: Alba, Víctor, Glòria, Òscar, Didi, Eva, Laia, David, Noe, Marc, Gemma i jo mateix! En ser 12 ens posen en dos bots per nosaltres. La pinta en vestir-nos amb neopret (neopré pret ...), casc i armilla és indescriptible! Fem les tres baixades promeses (i pagades amb escreix!) que resulten ser la mateixa fetes de forma diferent. Tot i això vam riure molt!

Un cop dutxats i vestits fem cap a Puigcerdà on dinarem de barbacoa/"a la parrilla sabe mejor". Primer problema: encendre les brases. Les opcions radicals funcionen i aconseguim una bona calor. El greix de la carn comença a caure a les brases tot provocant flames que fan la carn molt per fora i justet per dins. Anem traient i posant la parrilla per a evitar cremadures de 3r grau a la carn. En aquest punt són les patatueles i el beure el que ens ajuda a passar la gana. Finalment podem dinar (a les 16h llargues... un clàssic) i seguir rient tota l'estona.

A les 19h enfilem el camí cap a Barna. El cap de setmana ha estat dur quant a hores de son (actuació de Batoka'm dissabte a la nit) i cal parar a descansar quan encara queden 60 km. Arribem a casa passades les 21h i jo m'adormo al sofà... Necessitem un altre dia entre diumenge i dilluns per a descansar del finde!!!

Gràcies Marc i Gemma per la rebuda!!

Petons i abraçades

Raül

Nova etapa

2008-09-05T09:52:00.002+02:00

-- Eco (Jorge Drexler) --

No és un blog nou, no és un trencament, no és diferent... és una natural evolució. Això va arrencar el maig del 2005 i 320 posts després arribem aquí. Per què? Doncs... per què no? Potser és el moment vital, potser és l'estiu, potser ets tu o potser sóc jo... qui sap?

Gràcies per llegir o per no fer-ho, gràcies per comentar o no fer-ho, gràcies per cada tros de tu que està aquí o creus que no téns res a veure-hi? Quant et veig em veig i trobo millor el camí. Quan no hi ets et trobo a faltar però sé que els nostres camins es tornaran a creuar perquè tots dos ho volem. M'ho passo molt bé amb tu i vull que segueixi sent així, no et vull perdre. El temps és el que és i no em posaré barreres, límits ni excuses. Ens trobarem aquí, allà, en persona o de manera virtual. No importa la freqüència, importa ser-hi. Quan em necessitis demana-m'ho que jo faré el mateix, de debó.

Us obro la porta a tots: Noe ("amo tanto la vida que de ti me enamoré", "Un día de estos te doy un susto y te pido,seria y formalmente, que te cases conmigo. Ay, mi vida, un día el susto te lo doy yo a ti, y si me preguntas, te respondo que "sí"."), animadors propers (això mai es deixa) i els que veig creixent, els meus joves eterns, els del messenger del matí i de la tarda, al aventurero sobre arena, nieve y..., a los que participan en la ruta, als joves de l'esbart, als batucaires que em fan picar cada dia el volant, a mis dos primillas, a mis papis y a mi yaya, a mi hermanísimo que me acompaña y acompaño, als germanets que admiro, als que em fan somniar i els que em fan rebel·lar-me, a ti que estás aquí aunque yo ya no, a los del 27 de mayo del 2006 (los que estuvieron y los que ahora estarían), a los que me dejo (sospecho que iré editando este post), als profes del curs de dires que em van tocar interiorment, a quién me enseño a llorar y a reir, a escuchar y abrazar, a besar y amar ... aunque estéis dentro de uno de los grupos es como si os nombrará personalmente, de verdad.

Si me emociono al escribirlo será que es de verdad?

Esto que estás oyendo
ya no soy yo,
es el eco, del eco, del eco
de un sentimiento;
su luz fugaz
alumbrando desde otro tiempo,
una hoja lejana que lleva y que trae el viento.

Yo, sin embargo,
siento que estás aquí,
desafiando las leyes del tiempo
y de la distancia.
Sutil, quizás,
tan real como una fragancia:
un brevísimo lapso de estado de gracia.

Eco, eco
ocupando de a poco el espacio
de mi abrazo hueco…..

Esto que canto ahora,
continuará
derivando latente en el éter,
eternamente….
inerte, así,
a la espera de aquel oyente
que despierte a su eco de siglos de bella durmiente..

Eco, eco
ocupando de a poco el espacio
de mi abrazo hueco…..

Esto que estás oyendo
ya no soy yo…

Raül

Estiu '08 (i III)

2008-09-04T13:19:00.004+02:00

-- Yin yang (Jarabe de Palo) --

Dia 1 (1h30 de camí)

Després d'un dia de descans i de fer l'equip de menjar amb Lara i Uri (amb el suport logístic de l'Edu) arriba el 27 d'Agost com a última activitat de l'estiu: la Ruta Jove. Enguany significava el final de l'olla de Núria en haver-la feta tota. "A grandes rasgos" la ruta era: Setcases, camí de Coma de L'Orri, Balandrau, Refugi Coma de Vaca, Torreneules, Noucreus, Núria i la Farga.

Arribem a Ripoll (1r grup: Toni, Xavi, Pau, Miki, Noe, Lara, Uri, Míriam, Òscar, Glòria, Víctor i jo) per a agafar un autobús que ens porti a l'inici de la ruta. En arribar a Setcases comprovem que el sr Meteocat no té ni idea perquè de seguida hem de treure la capelina. Ens aixopluguem amb les escombraries per a anar a un bar a consumir mentres dinem. Quina gran forma de començar la Ruta! Quan para de ploure arrenquem amb una pujada que en 1h30 finalitza amb el lloc on dormir. En Toni ens guia i trobem un lloc on acampar i el camí per al dia següent. El nostra sopar consisteix en sopa i truita amb ceba (que veuríem que va ser un error). A la nostra tenda fem unes partides de Bang! quan descobrim un forat a la tenda que taparem amb una capelina degut a la pluja que arrenca a mig sopar.

Dia 2 (7h 30 de camí)

El segon dia té com a objectiu arribar al refugi Coma de Vaca i pujar el Balandrau (2584 m). Agafem el Cami de l'Orri que ens pujarà un desnivell de 1000 m per després començar a carenar. La pujada és dura però gaudim dels Isards, salamandres i demés bèsties que considerem finalment que són animals-actors que van tenint les seves sessions per a què els puguem veure. Existeixen competicions paral·leles, mil·lions de barretes Hacendado, taronges sense gaire gust i indumentàries ben diverses. Arribem al coll i comencem a carenar tot cercant algun lloc per dinar: Pastuira, Canal Mala, Mantinell, Fontlletera... en un dels pics decidim dinar. Mentre uns fan embotits i menjars freds nosaltres apel·lem als clàssics (Isma i Marcos) i encenem el fogonet per a escalfar unes albòndigues i una fabada (que jo no provaré, és clar). Som l'enveja de l'expedició i com som uns animals i hem comprat molt tothom hi pot sucar. Notable millora de les amanides Hacendado, per cert. Seguim carenant fins a arribar a una estació meteorològica on deixarem motxilles i pujarem el Balandrau. Ascens meteòric (5 minuts) degut a la pluja, simulem una foto a uns rocs del costat i comencem a baixar cap al refugi de Coma de Vaca que ens torna als 2000 m de la nit anterior.

Arribem i fem un beure cara a aprofitar les bondats dels serveis del Refugi. Sortim a muntar tendes abans que caigui la nit i la més que possible pluja i ens trobem el 2n grup que ve des de Queralbs: Carla, Carles (que havia promés un camí planer), Laura, Gemma i Marc. Símptomes de cansament però alegria per la trobada. Mordor els ve al darrera i cau una combinació de pluja i boira que ens fa muntar les tendes a correcuita en passar el riu (la nostra amb la capelina de rigor). L'uri comprova que el North Face Gore-Tex de HKG no és impermeable. Ens deixen preparar el sopar a fora del refugi però coberts i sopar a dintre (consumint algun beure, és clar). Se senten crits de "Refugis públics". En una revista descobrim un tal Kylian que és català i està pulveritzant rècords de curses de muntanya. El sopar es basa en sopa i frankfurts. Sóc titllat de raro i nerviós per un pastor que té 400 vaques per la vall. L'home fa gràcia i nosaltres també li fem, fijo. A les 22h som botats i cap a les tendes. Avui no hi ha Bang! Dormo amb la tèrmica i prometo no portar mai més un S10 de Quechua a la muntanya.

Dia 3 (8h de camí)

El dia següent el despertador sona passades les 7h... nos va a caer la del pulpo en forma de sol. Cal superar la vall per arribar a la de Núria. Ens posem crema i apa! Parlem de tot una mica, ens mullem els peus i tots 17 anem pujant que tampoc tenim pressa. Arribem al coll (amb més barretes al cos... tanta fibra i la gent que no puntua... aixxx). Allà fem parada i decidim pujar el Torreneules (2711 m). A dalt ens trobem en Manel que porta una bota de vi, un carregador solar per l'Iphone i demés equipament. Té uns dies de festa i decideix anar a dormir a Coma de Vaca, després Bastiments, dormir a Ull de Ter i tornada cap a Núria... ens emociona la seva forma de fer (va absolutament sol però tremendament equipat).

La baixada del Torreneules porta a una pujada que marcarà la separació del grup. Uns anirem cap al Noucreus i els més castigats baixaran cap a Núria (tota una odissea). Dinem embotits abans d'acometre la pujada al Pic de la Fossa del Gegant i el Noucreus. Comença a ploure i ens visita Mordor un altre cop. En el coll final decidim baixar per la tartera... a la muntanya seny! La baixada és una passada... ens oblidem de mals de cama i d'espatlla pel pes!!! A baix ens trobem uns guiris (integrants claríssims d'una pel·li d'aquelles sense argument...) equipats amb roba de visitant de la Sagrada Familia que volen pujar per la tartera. Els comento que no ho facin que a dalta fa mal temps i la pujada els portarà temps. S'ho pensen tant que nosaltres ja hem marxat i ens reforcen la idea de la pel·lícula.

Remarcar que l'Òscar està molt vermell!!!! L'after sun no li dira ni un microsegon a sobre la pell.

La baixada és tranquil·la i inclou un bany reparador al riu. Els més valents són Pau, Toni i Lara que s'hi fiquen sencers. Just s'amaga el sol i baixem cara a ingerir quantitats immenses de clara, cervesa, coca-cola o el que sigui. En Galli ens truca per saber on som que ell ja ha arribat a Núria. Arribem a un pla on ens rep amb raïm negre (boníssim) i on trobem l'altre grup que ha tingut algun moment complicat en la baixada.

Muntem tendes a l'ultradur terreny d'acampada i arriben Aida i Maite que venen caminant des de Queralbs. Sopem pasta i sobres vàries. Tot boníssim. Acabem la vetllada jugant al Bang!, creus i rodones al bar de l'hotel on fa moooooooolta calor.

Dia 4 (2h de camí)

Només manca la baixada (que es fa eterna) a Queralbs. Sortim realment tard però esmorzem bé i carreguem motxilles. La baixada sembla les rambles: pros corrent, barranquistes, dominguiris, apostes freaks, fotos, baixada corrent o caminant... Tot per arribar a dinar a Queralbs després de la piscina (aigua a 20ºC) i una dutxa més que necessària. Allà ja han arribat el Josu, l'Helena i l'Edu. Uns anem a buscar cotxes mentre altres fan el dinar. A la tarda tranquil·litat (amb el Jungle Speed no hi ha tranquil·litat!!! :p) i arriba en Ramon per a acompanyar-nos durant el cap de setmana. Fem alguns jocs (Ringo) i una dinàmica d'intercanvi de samarretes i agraïments. A mitges ens talla un gos juganer que després de saltar és placat per mi i retornat al seu amo. Hi ha llàgrimes, somriures, sentiments i de tot cor moltes gràcies.

Mentre es prepara el sopar hi ha algun comando júsbed, tots en rebem i guanya com a més perillós en Mike. Se succeeixen les partides de Jungle i muntem una miniescapada fallida a Queralbs. Són les 0h30 i tot està tancat... fem quelcom freak... una foto a l'església!

Uns dormim mentre altres segueixen amb el Jungle...

Dia 5 (30 mins de camí)

Després d'esmorzar decidim anar al Salt del Grill a fer un banyet. Cal posar-se sota la caiguda d'aigua i aguantar per la foto per després fer-ne una de conjunt. Parlem d'aigua a 13ºC... mooooolt freda. Riem molt: tovalloles, abrics simulats, bogeries d'última hora... Baixem i preparem el dinar plegats. Molts records, repartiment de menjar excedent, recollida de la casa... tot amb olor a nostàlgia.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres. Ha estat una ruta genial!!! Segur que em deixo 1000 coses... completeu als comments?

Petons i abraçades

Raül

Estiu '08 (II)

2008-09-02T13:43:00.004+02:00

-- Aún no me toca (Jarabe de Palo) --

El dia 17 d'agost ens ajuntàvem a Montornés del Vallés a celebrar l'aniversari de la Noe. Va haver altes i baixes d'última hora i finalment vam ser 15! Butis, costelles, pollastre, xoriço, pintxo... les brases van aguantar molt bé i el muntatge per a què no ens toqués el sol era digne del Calatrava!

Quin moment quan en acabar vam descobrir el Bang! de la mà del Pepe. Sceriffo, Mancato, Emporio, Gatlink.... tot un món! Va haver un mà a mà final entre l'equip de Seva i Carles A. contra Iris i jo. Van guanyar ells (ultratrampa, és clar :p). Us vam trobar a faltar a molts però l'agost és complicat! Gràcies als que vau venir perquè va ser genial!!!!!

Oh quin goig o quina joia! El dia 19 marxàvem 4 persones cap a Astúries. Hi hauria una parada prèvia a Santander per a recollir la cinquena. Abans de tot plegat vam parar a esmorçar a Linyola a fer un esmorzar a ca els Romero. El Megane verd terror de les carreteres era comandat en un principi per l'Aida i a dins en David i l'oficina mòbil per a adquirir una nova Harley, la Noe i jo. Dinem passat Saragossa una truita preparada per la Noe i en David és atacat per múltiples mosquits. Canviem de conductor (l'agado jo) i se succeeixen les bromes i faltoneries vàries. Santander ens rep amb una volta que te cagas i molta pluja. La Maite es mulla, és clar. D'allà fem introducció a la ruta i arribem a Colombres que és on tenim la casa llogada... espectacular! 3 plantes amb sengles dormitoris, dos banys, cuina, menjador i jardí. Ens trobem tots a la cuina per casualitat i improvisem un sopar amb el que tenim que ve l'Eva i un amic asturià que quedarà marcat amb la frase: "Aquí cuando sale el sol, pica"... triguem 5 dies en comprovar-ho.

A partir d'aquí crònica esbiaixada... ruta del Cares amb menú inamovible... cigrons amb tomàquet prokràken. Fem Prellezo i ens cremem a la Franca (un podria fer de bombeta). Visitem Llanes, miradors, Santillana (quesada!), Comillas "", San Vicente... i un sopar a Casa Poli (Vidiago - Puente de Vidiago - Vidiago - Puente de Vidiago... i vinga a fer voltes de nit). Dinar a Porrúa en plan medieval (ese chorizo criollo!!!). Seguim parlant de gent que no hi és... qué quiereeeees, Bang!, Uno, Scrabble, Remigio i Remigio imaginario. Com podem oblidar les superfestes de Colombres, Onda Futura i la resta amb Mago de Oz, Ska-P i sant Tornem-hi!!! Ens visiten Irene i Javi i ens ho passem molt bé. Veig la final de bàsquet sol però disfruto tant!!! I l'últim dia passa entre jocs, recollir i fer comentaris nostàlgics mentre re-repassem la discografia de Jarabe de Palo.

La tornada és plujosa i en quatre trams, un amb dos embussos, dinar i 400 km sense parar. Vilanova del camí i Barcelona amb missatges que només destil·len bon rotllo!!! Gràcies a tots!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: encara queda la ruta!!!

Estiu '08 (I)

2008-09-01T12:14:00.002+02:00

-- I'm Not A Hero (Batman: The Dark Knight OST) --

Un gran estiu implica moltes forces per a començar el nou curs! No hi ha síndrome post-vacacional tot i les conyes típiques en la tornada. Estic content i amb ganes!

L'estiu va començar amb el curs d'acompanyament a Tuy! Destacaré sobretot la convivència i el descobriment de nova i bona gent. A partir d'aquí la feina és tota meva: llegir, proposar PPV i fer algun que altre treballet al respecte. La casa espectacular, el sopar insuperable i la gent... què dir! No poso els noms perquè tots i cadascun van posar el seu granet de sorra: Remigios, piques, fotos, iPhones, partits i natació, boira a Sta Tecla, sopar tremendo i tornada a casa amb la sensació d'haver compartit una miqueta i que hi ha molt per descobrir. Si només va servir per encendre una petita flama de ganes de seguir fent feina al respecte estic més que content! Els conceptes no serien del tot satisfactoris però a vegades cal veure les coses amb perspectiva, ser objectius i mirar endavant!

La següent parada va ser Begur i el seu camping de primera: Càmping el Maset. L'entorn és espectacular i vam disfrutar d'uns dies per a nosaltres al nostre ritme. La nostra 2 Seconds cantava més que una "almeja" al costat dels megamuntatges d'alguns campistes hiperpro. Begur, Pals, el camí de Ronda, St Pere de Rodes i una platja espectacular a Port de la Selva. Vam descobrir alguns pobles preciosos i tranquils i d'altres d'hiperguiris. Millor l'Escala que l'Estartit, Port de la Selva que St Feliu de Guixols... algunes cales ben tranquiles en haver de caminar fins i tot a Lloret o a Tamariu! Una setmana que va servir per carregar piles i estar ben tranquils. A més ens vam deixar llocs on anar perquè... hem de tornar-hi! Falten Roses, Cadaqués, un restaurant a Pals, les restes de l'assentament grec a Empúries i seguir descobrint cales! Ara ens endurem unes xancletes amb tires que algunes platges estan plenes de rocs!!! Vam gastar poc en estança i menjar però ens vam fer un homenatge a Vidreres... restaurant Can Pou... una paella espectacular!

En tornar havíem pensat en fer un dinar-barbacoa a Montornés per celebrar l'aniversari de la Noe. Vam anar la nit abans i després d'entrar com a furtius en no tenir la clau d'un candau vam decidir anar a Granollers a veure l'estrena de l'any: Batman. Simplement espectacular: el Joker, la fidelitat al còmic, l'acció, la música, Harvey i dos Caras... la vull tornar a veure al cinema i si pot ser en V.O. millor! Serà la segona pel·li que veig dos cops al cinema després de Star Wars: La Venganza de los Sith. No diré res més respecte l'argument... aneu a veure-la i crec que us agradarà!!!! L'únic però és la sustitució de Katie Holmes, crec que la nova actriu no fa el pes.

Aviat més: aniversari, Astúries i ruta Jove!!!

Petons i abraçades

Raül

Bon Estiu

2008-07-29T13:41:00.001+02:00

-- 4 minutes (Madonna) --

Desitjar-vos bon estiu. Oficialment divendres arrenquen les meves vacances. Espero que pugui carregar piles ja que vaig justet de forces.

Petons i abraçades per tots i totes

Raül

Passejant

2008-07-24T00:15:00.002+02:00

-- Eres tonto (ECDL) --

Iniciem el dia plens d'energies renovades amb la il·lusió d'un Grumet que puja al vaixell de la vida cap a un horitzó desconegut però emocionant. A res que tinguis els Ulls Oberts al món mentre vas per la vida (sempre i quant no miris el teu melic... o mèlic per a alguns :p) trobaràs tot d'injusticies que ens envolten i que nosaltres mateixos provoquem amb els nostres actes (o per la manca dels mateixos). És el moment d'estendre la Mà Oberta i ajudar el pròxim amb allò que més necessita: amor, comprensió i temps compartit, la resta vindrà donat. Cal tenir el Cor Obert i lluitar per allò que saps que és bo, just i necessari perquè no podem escollir sempre el camí que estem trepitjant. Només si ens sentim Joves (que no té res a veure amb l'edat però sí amb l'empenta) podrem tenir les forces necessàries per mirar enrera, veure el que hem après i transmetre-ho a través de l'Acció i la Paraula.

Avui passejava per Barcelona i pensava en una possibilitat utòpica de resoldre la balança mundial. I si ens diguèssin que hem de renunciar a quelcom que ara ens fa feliç per a què un altre que no ho és s'hi apropi? El següent pas per a apropar-ho a la realitat seria si faríem el mateix sabent que no tothom aportaria la mateixa proporció de felicitat (alguns fins i tot ni hi renunciarien) tot saben que això aportaria quelcom de bo al global. Qui tirés encara endavant seria titllat de boig com a mínim. I si a sobre la gent que comença a adquirir felicitat no fos capaç de renunciar-hi (cosa com a mínim comprensible)? Jo penso que no arreglaríem res tampoc. "Qué bien se está cuando se está bien"... alguns ho farien, la majoria no... potser caldria definir què és felicitat... a saber!

Petons i abraçades

Raül

La hipocresía en el deporte: el ciclismo

2008-07-21T09:51:00.002+02:00

-- A Dios le pido (Juanes) --

Soy fan del ciclismo desde un poco antes de Indurain gracias a esos veranos compartidos en familia: Greg Lemond, Perico Delgado, Fignon.... todo eso me queda muy lejos pero no tanto la etapa de Luz Ardiden que ganó Indurain antes de su reinado en el Tour (del '91 al '95).

Indurain era dominador del Tour desde cuando quería hasta el final. Lo mismo pasó con sus 2 Giros. De la Vuelta a España pasó bastante en sus buenos años. Tuvo rivales de todos los colores: Ciapucci, Bugno, Rominger, Zülle, Olano... fue Riis el que le derrotó finalmente en el '96 (Tour absolutamente lamentable para Indurain que acabó lejos del podio y con varias pájaras).

Recuerdo una etapa que acabó en La Plagne remontando una minutada a Zülle. El Mundial que Olano le robó (y yo gritando que le rebiente la llanta!!! Olano llegó con la rueda pinchada a meta). Las múltiples contrarrelojes (en una de ellas estuvo a punto de echar del Tour a su hermano Prudencio) y las pantochadas del récord de la hora (incluído un intento fallido en Bogotá). También que pocas veces se podía decir que tuviera un buen equipo a su lado.

El caso es que en los últimos años se ha querido dotar al ciclismo de un espectáculo exagerado. Las etapas de más audiencia son las épicas de montaña con diferentes puertos fuera de categoría. Los míticos son: Alpe d'Huez y sus curvas, Tourmalet, La Croix de Ferre, la Madeleine... en los últimos años se han añadido otros puertos descomunales como el Mortirolo o el Angliru puertos demasiado exigentes para subirlos con un plato de pasta.

Y ahora vamos al tema central. El público pide espectáculo y la forma de no bajar la audiencia es ver a ciclistas sobrehumanos dejando a otros en la cuneta: minutadas, pájaras, caras de sufrimiento y victoria sobre los elementos (lluvia, frío, pendientes...) a la mayor velocidad posible. Si queremos esto simplemente hemos de superar el físico humano entrenando más y más sin descanso. A partir de aquí han aparecido sustancias como el EPO en multitud de ciclistas y sospechas de los más ilustres (algunas confirmadas): Riis, Armstrong, Pantani...

Entonces viene la fiscalización vía los vampiros. Los equipos necesitan financiación y sólo se consigue si se ganan etapas y grandes pruebas (Tour, Giro, Vuelta, Dauphiné y algunas clásicas), si se está en las escapadas y salen por la TV. La competencia es alta y el dinero cada vez menor porque la gente ya no ve el ciclismo, no hay tirón, al menos en España. Nadie ha llegado a tener la relevancia de Miguelón: Olano, Beloki, Valverde, el Chaba Jiménez... grandes rodadores, escaladores o contrarrelojistas pero nadie ha vuelto a tener su clase.

Pedimos más y nos quejamos cuando hacen trampas... es la hipocresía del deporte. Si nos quedamos en lo humano nadie pone la tele, si ponemos retos insuperables nos quejamos de las consecuencias... la hipocresía de nuestro mundo aplicada al deporte.

Petons i abraçades

Raül

De barreras y techos

2008-07-15T08:55:00.002+02:00

-- A lo loco (Jarabe de Palo y Celia Cruz) --

/**Pre: gran Timbalada '08, gran Markatú organizando y gran Barné Batuqué en nuestra rúa, gran tromba de agua! El año que viene más y mejor!!!*/

Pensando pensando se me ocurre que la mayor victoria es aquella que supone superar las propias limitaciones. Cuando nos proponemos igualar a alguien nos estamos comparando y superar las habilidades de la otra persona sólo proporcionan una alegría temporal.

Sólo rompiendo aquellas barreras que nosotros (la mayoría de veces) o los otros (el peor de los casos) nos hemos impuesto nos sentiremos realmente bien. Vienen incorporados conceptos como el sacrificio, el esfuerzo y sobretodo el autoconocimiento. Únicamente conociendo qué límites creemos tener podemos dirigir nuestras fuerzas a explorarlos y en caso de que sea posible y necesario superarlos.

Es en ese momento en el que nos podemos sentir bien. En nuestra sociedad actual sólo nos fijamos en la competitividad: quién tiene más, quién corre más, quién posee más... pero nunca en quién se conoce más, quién se trabaja más, quién se ayuda más... es el secreto para poder evolucionar como personas e ir dirigiendo el mundo hacia un lugar mejor.

Cada una de nuestras actitudes tiene un sentido, una razón de ser, un origen. Cuando nos enfadamos, cuando algo nos da rabia, cuando nos sublevamos con otra persona... muchas veces son reflejos de nuestras propias limitaciones no superadas. Podemos dejarlo pasar, excusarnos en el otro o mirar hacia dentro. Nos falta tiempo y recursos, pero sobretodo ganas de dar ese salto que nos permita simple y llanamente ser más felices y hacer más felices a los demás.

Petons i abraçades

Raül

P.S.: "conócete a ti mismo" secreto del oráculo del Delfos

7.15 a.m.

2008-07-07T18:48:00.003+02:00

-- Pájaros de barro (Manolo García) --

Hora de salida dirección al párking para llegar hasta el trabajo. Momento de la mañana con sueño y miles de cosas golpeando la cabeza. Mañana marchan UO y CO I, varias incertidumbres pero confiando en que l'Esperit bufi. És complicat comprometre's en els dies que avui corren: mil coses a fer i no totes assolibles. Al cotxe es barreja música amb notícies amb moments de buidor... 45 minuts per a mi

8 a.m. Clients, marrons o visites fora. El Juliol es fa dur i més si encara tens moltes coses a fer, no com en anys anteriors. He après a relaxar-me més, a no programar gaire endavant, a rebre el que vingui amb els braços oberts. La meva ment i el meu cos m'ho agraeixen.

9.30 a.m. Bocata i café social. Moment de compartir bocinets de vida amb els companys. Tots ells estan en diferents estats vitals. Espero passar per algun d'ells. El break és curt i sant tornem-hi. El Gmail notifier em manté en contacte amb l'altra realitat, a l'igual que el msn: seguiments, preguntes, propostes, respostes... vida virtual extensió de la real... intentar estar sempre online pel que pugui succeir.

1 p.m. Encara falten dues hores. Ara fem un volt cap a la màquina d'snacks o refrescs. No es moment de café sinó de refrescar-se per aguantar fins l'hora de dinar. Sprint final.

3 p.m. Hora de marxar cap a casa a fer un dinar senzill (amanida + carn, verdura + peix, amanida + ..., combinacions vàries)

4.30 p.m. Moment de revisar correu gmailero i fer les més diverses activitats: blog, cajón, kedades pendents durant tot l'any, platgeta (ese The Kage!), warhammers, reunions de veins, compres, bugada, tv, pelis, sèries, compres... és tenir la tarda per a mi intentant aprofitar-la (cosa que no sempre és fàcil).

8 p.m. Començar a preparar el sopar, o anar a còrrer o a sopar fora o al cine... a l'estiu les nits es fan més llargues tot i que el despertador sona mitja hora abans.

10.30 p.m. Moment sèries: Prison Break, Nip/Tuck, Mentes Criminales, Mujeres Desesperadas, Sobrenatural o BattleStar Galactica... segons hagi acabat l'últim capítol o disponibilitat emulera.

0.30 - 1.30 a.m. A dormir que demà serà un altre dia... diferent sens dubte!

Petons i abraçades

Raül

La roja ganó

2008-07-03T09:46:00.002+02:00

-- Dos días en la vida (Jarabe de Palo) --

/*Pre: la frase d'avui será "¿Qué tiene que ver el tocino con la velocidad?", mucho mejor que "la gimnasia con la magnesia"*/

El Diumenge Espanya va guanyar l'Eurocopa de futbol. Defineixo el tema futbol perquè ha interessat que anés més enllà, barrejar-ho amb la política, el patriotisme, el toro, el pollo i tal. Personalment em vaig alegrar que guanyés perquè a la llarga simpatitzes amb un equip o altre. Això NO vol dir que sigui nacionalista espanyol o català, indepentista, botifler, camallarg o curt de gambals. Simplement és futbol, 22 tios darrera d'una pilota i uns quants mil·lions de persones seguint aquest, per alguns, absurd esport.

Interessa polemitzar, preguntar a aquell qui vol que guanyi per a poder-lo censurar públicament després. És el que té treure pit: somos los mejores y españoles, coño! cridaven alguns pel carrer l'altre dia. Cal sentir-se orgullós d'un sentiment per haver guanyat un títol esportiu? Cal assenyalar amb el dit a aquell que no sent el mateix? Cal provocar dient que vols que guanyi un o altre?

Si en un partit prefereixo que guanyi el Madrid o el Celta sóc menys català? També podríem parlar que mola dir que vols que guanyi l'Athletic, el Betis o equips suposadament agermanats amb el Barça (que en el fons y un huevo!).

En fi, a disfrutar... si ens deixen!

Petons i abraçades

Raül

Parece que parece

2008-06-26T17:35:00.003+02:00

-- Día a día (Nubla) --

/*Pre: hay grandes frases populares que hacen gracia pero que a veces toman sentido... "Hay que ser hermanos pero no primos...". ¿Qué haríamos si no hubiera primos?*/

Hay quien está y parece estar, hay quien está y no parece estar, pero lo peor es no estar y parecer que estás. Personas que no dan pero saben vender o venderse o tienen quien les venda. El mundo funciona más por palabras que por acciones y yo trabajo en un mundo de ventas... un par de casos he visto.

El trabajo es una cosa pero la vida otra. Vemos injusticias por doquier y la primera es la imagen que tenemos de la gente, la cara o las reacciones en vez del fondo. Montamos corrillos y a linchar aquél o aquélla que antes era parte de nosotros. ¿Qué más da? Hay quien dice que las relaciones son circunstanciales, otros dicen que no y otros usan a las personas como kleenex de usar y tirar... somos 6000 millones de personas, no las agotaremos.

¿Por qué no vamos al fondo de las personas, realidades o situaciones? Porque cuesta tiempo y sacrificio personal. Enfrentarnos a una reacción puede significar sumergirnos en nosotros mismos, lanzarnos al abismo, mirarnos al espejo de cerca y ver aquella imperfección que olvidas si no la miras.

En el fondo sabes que no has de hacer las cosas por reconocimiento y crees tenerlo claro. Pero a veces ver que alguien se lleva un reconocimiento no merecido te remueve por dentro. Dos pensamientos: ¿realmente soy objetivo ante esta situación o me estoy dejando llevar? Y segundo, ¿me ha de importar realmente? Las grandilocuencias son pasajeras y lo que hoy era superimportante y había marcado una época mañana es algo olvidado y lleno de polvo.

Olvidar... olvidar decir te quiero es uno de los mayores males que sufrimos actualmente a nivel afectivo. Sólo nos acordamos al llorar, al perder o con suerte en las onomásticas. ¿No sustituiríamos homenajes periódicos por muestras de cariño imperecederas? Miradas, abrazos y besos que se pueden expresar de formas bien diferentes: un sms, un mail, un buzz, un guiño, una sonrisa, un comment, una locura, un detalle fuera de las conveniencias sociales que nos llevan a dar parte de nosotros sólo en momentos de celebración conjunta.

¿No te puedo regalar un libro que me ha gustado o hacerte un álbum sólo por el hecho de que me apetece o de que me he acordado de ti sin necesidad de esperar algo a cambio o buscar algo más allá? Somos seres simples y siempre buscamos tres pies al gato porque es algo divertido: conspirar, leer entre líneas, creernos más listos que el otro y hablar para convencer al otro que lo que pudiera parecer es lo que es.

Mezcla total, 5 minutos y esto es lo que sale. Te lo dedico a ti que estás aquí ahora, sin lecciones porque sólo las pueden dar los maestros y yo soy un simple aprendiz de padawan intentando avanzar por la jungla de la vida. Cuando te crees en el zénit de una actividad por llevar tanto tiempo haciéndola te das cuenta que distas de estar al nivel que habías creído. Algo positivo porque quiere decir que tienes margen de mejora y de aprendizaje. Gracias por decírmelo, por demostrármelo y por motivarme.

Para ti ahora es hoy pero quizás para mí ya es ayer o el mes pasado... y qué más da? Si está aquí es porque también lo está en mí y me apetece dártelo.

Petons i abraçades

Raül

Vida!

2008-06-23T13:24:00.002+02:00

-- Caminando (Almäsala) --

Fragment d'El Salmista inspirador de la reunió de divendres passat.

"Estoy vivo!": GRÀCIES PEL DO DE LA VIDA!

Cada dia és una nova oportunitat per fer-ho millor. Cada dia és un regal insubstituïble. Als vespres, quan prego, repasso tot el que ha sigut el dia, i totes les persones que hi ha estat. I torno a donar gràcies per el dia viscut.

Gràcies pel do de la vida! Que a vegades se'm fa feixuga, que a vegades perd el sentit, i a vegades em trobo ensorrat sota totes les expectatives que m'havia marcat. Però sóc conscient de que els nostres problemes són a causa d'estar viu
siguin benvinguts, doncs!

Espanya a semifinals després de guanyar una pírrica Itàlia. Molt bé Puyol i sorprenentment Senna (quan dic que un tio no em convenç va i fa un gran partit). Casillas menja apart.

Bona revetlla!

Raül

actualitzant!

2008-06-20T11:16:00.002+02:00

-- Guajiro (Orishas) --

/** Pre: no estem preparats per a situacions límit. El primer que fem es treure la cara del pànic... quan apareguin les inevitables crisis energètiques, de petroli (que tornarà al 2011 diuen), de menjar... farem "acopio" de matèries primeres afavorint la pujada dels preus i l'enriquiment dels intermediaris... en fi, la naturalesa humana suposo */

Noto la pressió mediàtica d'actualitzar de tant en quant i aquí estic ;). Moltes coses. He tornat a ser a Madrid per a donar un curs i a la vegada havia d'estudiar que demà tinc dos exàmens de la UOC (a veure què tal van).

Primer de tot el futbol. Sempre es diu que hi ha seleccions que arriben lluny estiguin en l'estat que estiguin. El primer cas és el d'Alemanya. Es va carregar Portugal contra pronòstic per 3-2. El cas és que Deco ha fet els millors partits dels últims 2 anys en aquesta Eurocopa i per tant el camí de sortida del Barça està més clar que mai. Cristiano Ronaldo ha demostrat que no val ni molt menys els 90 mil·lions d'Euros (15000 mil de pessetes!!!! estamos locos o k... és lamentable el que es mou) que pagarà el Madrid en breu. Està lluny dels Zidane, Figo o Ronaldo que el Madrid va fitxar a cop de talonari, molt lluny (ho ha demostrat a l'Eurocopa i a la Champions).

L'altre clàssic que arriba lluny és Itàlia, rival d'Espanya a 4ts, eliminatòria maleïda. Com bé diu el Pau la distància entre els dos equips ara i al Mundial del 94 s'ha retallat molt. I més si tenim en compte que no hi serà Pirlo. El que em fa por és Luca Toni però l'equip titular d'Espanya és francament superior, després passarà el que passi (la defensa d'Ejpanya és bastant fluixeta i el mig del camp tovet... i de revulsius a la banqueta rien de rien). A semifinals espera pressumiblement Holanda (que s'enfronta a Rússia). La lògica parla d'una final Alemanya (que haurà de superar Croàcia o Turquia a semis) Holanda, rememorant la final del Mundial '74 que va guanyar Beckenbauer per sobre del mite Cruyff liderant la Taronja mecànica, que no rocket (no confonguem equips ;)).

Per la resta seguim apurant el tema de campaments. Són els meus últims com a gestor i realment em fa certa pena tancar aquesta època, encara queden 6 mesos i algunes trobades, però els campaments marquen una frontera ben clara. Faré balanç al gener que serà el moment perfecte per a veure què podem millorar en el futur, com a proposta, faltaria.

I el que hauria de ser un Juliol tranquil degut a la jornada intensiva serà una mica mogudet per instal·lacions conjuntes amb clients, això sí sense traje ni corbata que la calor ja apreta. I l'estiu? Doncs ja es veurà està tot molt en l'aire encara.

Ahir gran sopar compartit però amenitzat a última hora per un pressumpte humorista que feia comentaris ofensius, deia paraulotes i feia de "loca"... i alguns encara reien. A la que li contestaves es posava borde i et convidava a sortir de la zona. Estelar Vyns amb el seu comentari i ja sé on no ser-hi els dijous a la nit vora les 0h.

I recordar que Batoka'm participa al III concurs de percussió de Barcelona estrenant samarretes i tocant el Seriously Samba el 28 de juny a la tarda. Si no teniu res a fer veniu que serà molt xulo!

Petons i abraçades per tots

Raül

P.S.: temps més tranquils portaran més inspiració i aires nous al bloc... jo ho considero necessari... tot arribarà! Bloc 2.0 igual que Batoka'm 2.0? a saber

Vaga salvatge

2008-06-14T14:20:00.004+02:00

-- Los chicos no lloran (Miguel Bosé ft David Summers) --

/* Pre: si t'avorreixes a la nit pots anar a jugar a dards, fer un beure, sortir de festa i fins i tot gaudir de les bondats que ofereix Internet en tots els seus àmbits. En cas que res d'això et satisfagui et proposo apretar-te les gònades fins cridar abans de rebentar una parada de bicing o qualsevol altre bé comú. Aquest matí la parada que tinc davant de casa ha aparegut vandalitzada... és supergraciós, hi ha gent que es pensa que es tan original i tan divertida i encara en fardarà que em donen ganes de pixar-me sobre el menjar que han d'ingerir durant 3 mesos... a mi em sembla superdivertit... a ells també els ho semblarà?*/

El petroli està pels núvols també per als europeus (tot i el bon moment de l'euro enfront del dòlar). Els preus per al consumidor augmenten però no en la mateixa manera per als productors i per tant sí per als intermediaris. Els transportistes estan fins als nassos igual que ho estem tots amb la diferència que alguns es gasten centenars d'euros en benzina a la setmana i jo no. Quan la gent s'afarta para i crida i ben fet que fan. El primer problema és que no estan tots d'acord ja que estan agrupats en diverses associacions però això no vol dir que uns pocs (12%) no tinguin la força suficient per paralitzar el país.

Primera mostra: Cerdanyola del Vallés - Montornés del Vallés a les 11 del matí del divendres 6 de juny. Són uns 20 km i vam trigar a fer-los vora l'hora. Resulta que hi havia una marxa lenta (3 camions, 1 per carril a uns 20 km/h) fins a la Roca del Vallés. Primera emprenyada perquè t'espera un client i hauries de plegar a les 14h (vaig marxar de treballar a les 15h). Gràcies senyors de la marxa lenta, però els comprèns, els aculls i els recolzes... tots tenim dret a guanyar-nos la vida.

Què passa quan es bloquegen les fronteres i apareixen els piquets que cremen camions i llencen càrrega a la via en un estrany concepte de solidaritat global? Primer de tot la psicòsi de la gent: benzineres buides, altres comprant 90 litres de llet o 40 kg d'arròs de cop (menció apart aquests individus) i els que més perdent diners perquè no hi ha material (ERE's temporals a l'automoció, magatzems plens de material i gent desesperada perquè els clients finals apreten per entregar projectes).

Aquesta situació ha durat una setmana i ha estat embrutada per morts, violència (12 ferits a Sevilla per exemple) i corredisses arreu. Ens hem de plantejar la forma de fer vaga, no podem fotre el pròxim esperant que aquest no es posicioni finalment en contra del més que lloable objectiu inicial.

Això demostra un cop més que no som ningú. Vivim en una societat on si una peça concreta es trenca tota la societat se'n va enlaire. Estem molt mal organitzats i el poder de pressió el poden exercir uns quants.

Recordo fa anys el No a la Guerra. A la Universitat es va muntar una seu de la Plataforma contra la Guerra. Les reunions a les que vaig assistir eren carn de blog. Abans de dialogar es preferia l'acció invasiva. Van aparéixer propostes de tallar carreteres, marxes lentes (caminant), tallar la Diagonal... abans que manifestar-nos, llençar consignes, unificar criteris... quina culpa té el ciutadà que ha de treballar anant a Reus i ha d'aguantar dues hores d'espera perquè algun il·luminat ha tallat el peatge de Martorell?

No sabem solucionar els problemes. També tenen culpa les classes dirigents, és clar! Qui ofereix despatxos oberts, resposta a correus, participació ciutadana? Com podem canviar la societat més enllà d'escollir un paio o un altre cada 4 anys? Funciona "el que no llora no mama" i les accions repressives. Tenim un munt de situacions que no ens agraden però si no bloquejo el país i foto un 70% de la població no sóc ningú, la meva reivindicació no té pes.

El millor de tot és la pujada de preus generalitzada. Com hi havia poc aliment doncs vinga a pujar preus, per part dels intermediaris, és clar. Eren productes de primera necessitat i n'hi havia poc així que idiotes com som a pagar més i buidar mercats. Som burros i no hi ha més, els més llestos (que no intel·ligents) se'n foten i se n'aprofiten.

Què passarà quan s'inauguri la línia Martorell - Zona Franca? Molt tard, per cert. Doncs que molts transportistes aniran a l'atur (es parla de 30000 camions menys a l'any i més fluidesa de trànsit en teoria). El govern prepararà un contingent d'adaptació de tota aquesta gent o simplement esperarem a que tot rebenti enlaire i començar a injectar pasta que no soluciona res?. Anem a la deriva i com sempre posant pedassos arreu.

Fa la sensació que a ZP ja li sua tot. Té els 4 anys assegurats i després a viure de rendes. El PP està en un debat intern sobre si anar cap a la dreta o cap al centre i per tant no fa oposició sinó que va tirant i la resta també va pel mateix estil. No és un congrés per a tenir un país millor, només un conjunt de persones buscant col·locar-se (algun romàntic que vulgui canviar el país hi haurà) i fent servir el "tú más".

A vegades tot fot fàstic. Però la setmana vinent ningú s'enrecordarà de tot això i fins la propera crisi (ja hem tingut aigua i transports... a veure que toca ara). I la setmana vinent vaga de transportistes a França i per tant fronteres tancades...

Petons i abraçades

Raül

7 de junio!

2008-06-09T23:48:00.002+02:00

-- Allegria (Cirque du Soleil) --

Así entraba la novia, radiante, guapísima y puntual! La ya de por sí brillante Iglesia de Avellanes relucía gracias a la alegría aportada por todos los presentes. Cabe destacar la emoción de Marcos que intentaba esconder detrás de una cara seria. Una celebración especial, llena de momentos de calidad, de detalles para recordar y de música para ellos. Es un lujo poder celebrar en una Iglesia el amor de dos personas y además de esa forma tan personal.

Seguía un momento de encuentro de diversas generaciones que han sido monitores después de ser niños. Años por en medio pero muchos momentos compartidos. Risas, recuerdos y besos. Algún resbalón que no fue a más y cantidad de fotos (Indiana Jones incluído).

Comienza el aperitivo que no llega a su esplendor hasta que no aparecen los novios, sonriendo, cómo no! Más felicitaciones, besos y abrazos... gracias por doquier al poder participar en algo tan único e irrepetible.

El paso al salón nos da una idea de la gente representativa para los dos. Son muchos campamentos, reuniones, cenas familiares, viajes, sonrisas y lágrimas. Cada uno estamos ahí para aportar nuestro granito de arena y decir que los queremos con locura... como no puede ser de otra manera.

Vamos comiendo y nos sorprenden primero con un montón de muñecos para ciertas parejas... habrá boda el año que viene? Algunos ya reservamos fechas e ideamos despedidas después del gran sabor de boca de la última. Entonamos el tatarataaaaaa tataraaaaaaa y llega el momento del recordatorio... un boli acompañado de momentos personales. Ahí está el valor del recordatorio. Es una forma de decir que cada uno es especial de forma única y diferente... infinidad de fotos en collage y un mensaje muy personal. Más allá de la infinita currada que significa queda su huella... detallismo extremo.

Queda el baile y la locura en forma de Follow the leader, manteos y más abrazos. Algunos marchan y otros compartimos códigos, risas y dori-dori no sin antes visitar la Verge del Puig a lomos de un Jeep. Nos quedamos dormidos, cansados, relajados y sobretodo contentos.... ¡que vivan los novios!

Petons i abraçades

Raül

Fi de la crisi de l'aigua?

2008-06-04T17:24:00.003+02:00

-- Camins (Sopa de Cabra) --

Després de mesos d'anuncis d'apocalipsi s'ha aixecat parcialment el decret de sequera. Ha servit per saber que els ciutadans de Barcelona estem al límit de la salubritat pública (consumim 104 l /persona i dia quan el mínim que marca l'OMS és de 100), que el pressupost assignat als vaixells que portaven aigua de Tarragona, França (contaminada per cert) i Almeria era de 50 mil·lions d'euros i no sabem si els podrem recuperar i que definitivament els polítics són bastant ineptes.

La sequera enguany ha estat bastant severa. Resulta que en un mes ha plogut més que en la resta d'any i hem recuperat 30 punts en els embassaments de les conques internes (en part, també per les restriccions aplicades). La relació Espanya-Catalunya s'ha endurit una mica mes en aquest temps. Catalunya demanava ajuda pels transvassaments (aquells pels que ens havíem manifestat i que no enteníem fa uns anys perquè suposàvem destinats a urbanitzacions de luxe, camps de golf i Marina d'Or varis) però el govern central no volia autoritzar res que els afectés en les eleccions generals, per tant "no meneaio".

Per la seva banda van començar a aparéixer estaques enmig de propietats privades i que òbviament preparaven certs transvassaments cap a les conques que alimenten la ciutat de Barcelona. Això va crear confusió a més de cabreig general cap al govern (per actuacions amb nocturnitat i "alevosia") i cap a la gent de Barcelona per allò de centralistes, lladres, explotadors de recursos...

A més el propi tripartit es trobava dividit. Alguns volien transvassaments, altres no... tot depenent del rèdit electoral que això els suposés. No fos cas que ens poguèssim posar d'acord i evitèssim polèmica. Com som així de burros això es traduïa en tensió interna al país/nació.

De mentres ZP & Co s'ho mirava amb calma només autoritzant moviments quan els pantans van arribar al 20% de capacitat (excepcionalitat). En aquest moment es contracta Agbar per a poder tirar una canonada que transportés aigua des de la zona de TGN al costat de la ja en obres autopista AP-7. Paral·lelament hi havia un megacontracte per portar uns 700 vaixells al port de Barcelona plens d'aigua.

Tot això va dur a augmentar l'"odi" intern i extern cap a la ciutat de Barcelona: burgesa, hipòcrita, separatista/terrorista...

I arriba el maig... pluja i més pluja combinada amb les ja exposades restriccions (prohibició de reg amb aigua potable, res de piscines ni netejar cotxes, fonts ornamentals sense aigua...). Sortim de l'excepcionalitat (excepte en alguna zona de Catalunya que segueix amb problemes) i s'atura tot en sec. El tema dels vaixells és normal perquè no necessitem aigua de manera imminent. El tema de la canonada ja no ho sé. Confiem en una opció que produeix molta contaminació a més de consumir un munt com és la dessaladora que s'inaugurarà al maig. Malauradament aniran apareixent sequeres però ningú vol moure un dit per una via que pot ser polèmica i treure vots. Estem dirigits per horribles gestors que enlloc de dirigir el país amb habilitat només fan que posar pedassos arreu. Pedassos que lluny de solucionar res produeixen més problemes.

Som un país dividit, dividit pels polítics d'aquí i d'allà. Si no ens entenem nosaltres i els nostres dirigents no estan d'acord entre ells com hem d'aconseguir el que és just per a nosaltres?

Tenim una memòria molt limitada però casos de transvassaments com aquest ja els hem viscut cap a Mallorca (un vaixell ple d'aigua que es va haver de llançar perquè el vaixell acabava de ser pintat i es va contaminar) i fins i tot cap a Madrid.

Ens manipulen, se'n foten i enlloc d'empényer el país intenten evitar els problemes amb l'únic objectiu de mantenir la "poltrona" o ascendir. Egoisme polític que arrossega el país a la ruïna.... en fi, els catalans som així?

Petons i abraçades

Raül

Sorprendido

2008-06-03T09:34:00.004+02:00

-- Born to run (Bruce Springsteen) --

Me comentan mientras estoy en Murcia (ese Chema!) que me lee gente que no esperaba que lo
hiciera. Hace ilusión... gracias!!!

No se sabe muy bien por qué pero actualmente triunfan los bordes. Es igual que sean ingeniosos o directos, que usen la filigrana o la palabrota. Es necesario humillar, machacar, que la gente llore y se revuelva en su propia inmundicia. En cualquier concurso competitivo hay un miembro del jurado o profesor que intenta hundir al participante con la excusa de endurecerlo y tal. En general son gente mediocre cuyo único objetivo es describir lo peor de cada uno y dejar una actuación que nos parecería más que notable como una mierda descomunal.

Quizás por esta atracción hacia la gente que se muestra arisca triunfa una serie como House. Lleva ya 4 temporadas y la base es la misma: ¿lupus?, Punción lumbar, investigación del paciente totalmente ilegal... al final y después de haber puteado al paciente (abriéndole incluso la cabeza) alguien le dice algo a House y este se queda pensativo llegando a la solución (cada vez más inverosímil) y demostrando que es casi infalible.

Existen momentos en la serie que son muy buenos. El conocimiento antropológico de sus compañeros (sabe qué han hecho o dejado de hacer observando cuatro detalles), las ambiciones de los miembros del grupo de trabajo (y los respectivos coditos) y capítulos donde se trata la muerte de la forma más cruda / real así como formas de afrontar la enfermedad por diferentes tipos de enfermos.

Mientras esperamos ver el final de la temporada de Lost (Ben: I always have a plan!) y con el mal sabor de boca del desarrollo de The Nine hemos rearrancado con Nip/Tuck. Es una serie sobre lo peor de cada uno desde el punto de vista de unos cirujanos plásticos: dramas personales y de pareja, el por qué de ser cada uno así, cómo marca la sociedad y los cánones de belleza, qué consideramos como éxito actualmente (sexo, dinero, poder, belleza...). Tiene momentos realmente duros. No es una recomendación (tiene tanto fans acérrimos como detractores) sino una exposición de detalles sobre los doctores Sean McNamara y Christian Troy.

Mayo ha sido movidito (Murcia, Zaragoza, Madrid y Valencia) y Junio ya veremos... otro día os explico el viaje por el Levante de la semana pasada... hay detalles que no tienen desperdicio... si es que ha de haber de todo en esta vida.

Petons i abraçades

Raül

Espectacular!

2008-05-26T09:32:00.005+02:00

-- Main Theme (Indiana Jones OST) --

8h a.m Maristes La Immaculada. Els components de Badalona (Jeep inclós) ja són al mític Bolichín fent un café i la resta ens anem afegint.

8h42 a.m Molins de Rei. Ens trobem donant cops a la porta que suposem (i esperem) que és la casa de Marcos i Mavi. Se senten claus i puja l'adrenalina. Apareix la figura del Marcos en calçotets i samarreta... secuestro, claro. Un veí pregunta si som amics seus. La següent imatge és el Marcos descalç sota la pluja i amb un gorro de cowboy vermell saludant altres veins que venien de còrrer. Seguidament el vestim amb una samarreta taronja XXS i uns pantalons de còrrer curtets

Següent parada: esmorzar dori-dori a l'estació de Llinars del Vallés on Marcos havia patit un accident prou greu (té una cicatriu espectacular a la cama). Arriba allà embenat però endevina on és. Li posem una jaqueta de manteniment de RENFE i ha de fer un míting per soterrar les vies, haurà de convèncer 10 persones que li donaran el seu vot amb un petó. Quan arrenca, una noia no pot parar de riure mentre intenta llegir. El deixen passar a dins per a què segueixi amb la seva acció i fa alguna entrevista personal. L'objectiu està acomplert malgrat un "conmigo no cuentes". Estem afamats, som uns 12 i ens fotem dues caixes de "bollería industrial".

Ara cap a la casa dels Maristes. Ens enrecordem que no ha anat al lavabo des de la nit anterior però el forcem una miqueta més. Coneguda és la seva força sobrenatural i el retem a fer 10 dominades en una porteria com feia "antaño". Ho aconsegueix en dues tandes i aprofitem el seu viatge al lavabo per a depilar-lo parcialment. En Jordi fa una obra d'art i li deixa una M de pèl al pit (de Mavi, de Macho, de Marista, de Marcel·lí, de Multi...).

Excursió al Corredor: ha d'inflar un mòbil gegant i mastegar una herba amargant. Arribem al Santuari i juguem al bote-bote, fem un joc de cançons de Celtas, cal que pregunti a un freak que fa inventari de flors (i que l'acomiada amb un "vinga noi ja pots anar amb els teus companys" amb un copet a l'esquena de "no me toques más los..."). Per sortir d'allà ha d'aconseguir còrrer 2.25 km (un camí circular) en 12 minuts. Triga 18 minuts però perquè s'ha perdut i calculem que ha fet uns 3.5 km.

Durant el matí li anàvem donant pistes per a què endevinés que faríem a la tarda. Ho fa i amb cara d'emoció => veure la nova d'Indiana Jones... i ell disfressat com a tal! Gravem el primer vídeo d'una pilota perseguint-lo (escena del "Arca perdida" crec).

Ara hem de dinar de barbacoa a Llinars: butis, pinxos, hamburgueses, xai, patates, carxofes... triguem un munt però seguim rient. S'afegeixen nous "cafres" que ajudaran a fer més gran encara el comiat. Sobra menjar, és clar. Tenim mitja hora per a dutxar-nos i marxar a Barcelona. Surt disfressat i realment "fa el pego" => barret i fuet inclosos.

A la Maquinista segueixen arribant companys. Estem esperant el Marcos i finalment apareix a les escales mecàniques. Tots 16 entonem el "tatarataaaaaaaaa tataraaaaaaaaaaaaaaaa" d'Indiana Jones, és l'inici de l'espectacle de la tarda. La gent ens mira, riu i seguim fent fotos. Primer objectiu: col·locar una persona a cada número del rellotge que hi ha al terra, ho aconsegueix i ben ràpid. Ara volem crispetes i surt fins i tot el supervisor que amb bones paraules li diu que "ni de coña". Ens sobren dues entrades i les col·loca a canvi de crispetes a una parella que va sortir guanyant.

Entrem a la sala 13 i en Marcos ha d'aconseguir que tota la sala canti la cançó d'Indiana. Fa un discurs que arrenca aplaudiments, fotografies i cançó! Fa anar el seu fuet (el que li havíem deixat) i els nens li pregunten si és el de debó i si sortiran bitxos, ell els diu que no tinguin por i els nens hi confien (després es devien cagar en ell... moment formigues). Menció a part per la pel·lícula... totalment obviable.

En acabar més espectacle a l'escenari i abraçades als nens. Quan li fem fotos en el moment dels títols de crèdit apareix un personatge amb greus carències afectives que ens increpa i ens indica que a Cinesa Diagonal fan aquest tipus de celebracions... a tu casa hombre (després veuríem com fa el mateix amb un pobre nen que li fa il·lusió tenir una foto del cartell de la pel·li).

El sopar representa el zènit en el número de participants: 26! Un xinès infecte amb barra lliure de Xibeca, Sangria, vi o aigua. Rollitos greixosos, arròs enganxifós, pollastre a la llimona toterià, gelat d'origen dubtós, molta calor però més riures... versions de cançons mítiques amb lletra repetitiva amb referència a certa part de la població mundial.

L'última parada del dia és la sala Up de Up&Down. Observem descoordinació entre els de seguretat però entrem per a inaugurar la nit de la Sala. Al cap d'una estona apareixen les noies i comença la festa. Realment fem poca despesa tenint en compte que havíem entrat gratis. Saltar, ballar, repetir escenes (Marcos entra disfressat, sense barret ni fuet, però)... El comiat acaba quan els nuvis ja fa hores que estan destrossats (els assistents també!) i portem 20 hores fotent canya.

Ells estan ben contents i no paren de somriure, la veritat és que ens ho vam passar molt rebé!

Probablement m'he deixat algun detall però difícilment oblidarem aquest 24 de maig!

Petons i abraçades

Raül

I si...

2008-05-22T16:02:00.002+02:00

-- Que tinguem sort (Lluís Llach) --

Penso i repenso, són èpoques de megafeina i viatges esgotadors. Si tens poca empenta tens menys ganes d'engegar projectes i els que tens els arrossegues enlloc d'empènyer-los. Tot i això val la pena treure forces d'on sigui i dormir menys per a marxar amb un somriure de satisfacció enlloc d'una cara de ressignació vers un dia que no has fet res que et faci sentir content.

Esport, blog, associació, batucada, esbart, acompanyament, sorpreses... són coses que em fan il·lusió i quan ho estic se'm nota, ho disfruto i m'arribo a fer pesat d'insistència en els que s'hi veuen implicats. També se'm nota quan estic esgotat, comunico menys i pitjor, no em mostro i estic més pensatiu que observador.

La gràcia és descobrir que la clau per estar d'una manera o una altra la tinc jo. Valoro també tenir moments de tot ja que se n'aprén i a més els bons són millors!

Tot i que la càrrega és pesada, el maig acaba amb projectes xulos i amb algun canvi d'actitud vers mi i vers la vida.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Petons i abraçades

Raül

Curt però intens

2008-05-16T14:05:00.002+02:00

-- Me piace come sei (Jarabe de Palo & Niccolo Fabi) --

Una proposta ben interessant... et sobren 20 minuts?

Microvoluntariat

Petons i abraçades

Raül

Ei!

2008-05-14T15:49:00.002+02:00

-- Jo sóc el teu amic (Els Pets) --

Salutacions des de Saragossa! Terra de bon menjar i millor Somontano! La veritat és que per aquí tothom és molt simpàtic i agradable. Malauradament sóc aquí per qüestions de feina però els sopars es disfruten ;).

No em puc estar de fer alguna referència al passat cap de setmana llarg. En principi el fet que plogués era un rotllo perquè estava planejada la ruta BCN-Montserrat amb l'Òscar, el Marc, el Carles P i Toni. Al final, però, va ser espectacular!

Va començar divendres amb un sopar a la Paradeta, lloc on serveixen marisc com si fos un mercat i el pots menjar allà mateix: gambones, escamarlans, calamars, chipirones... preu raonable tot i que has de fer cua una bona estona.

Dissabte un taller de la Mirall més que interessant (sobre el bullying) d'on sorgeix encara més la idea de la importància de l'educació i el seguiment a totes les edats... molt motivador... felicitats i gràcies Anna! A la nit sopar + wii a casa ja que segui plovent... espectacular! Confessions esfereïdores (testimonios), pizzes, mario kart, vídeos, crits... gràcies a tots els que vau venir!

Diumenge una estona d'estudi i un no assaig de batoka'm + anar a prendre alguna cosa. A la nit trobada pokeriana a casa aliena (no dic qui per si de cas :p). Només ens vam quedar a sopar però vam riure molt.

Dilluns més estudi i acollida dels pares a casa que estan d'obres i necessitaven cuinar i rentar roba. A la tarda-nit vam anar a veure "Compañeros" relacionat amb el taller del dissabte. Molt ben feta, tema tractat des de dins i amb conseqüències ben curioses i interessants... més motivació!!! A vegades em fa plantejar el meu present professional... tinc suficient amb la part voluntària per cobrir aquestes inquietuds? en fi...

I us poso la cançó que encapçala el post. Els Pets és un grup que no m'agrada però tinc algunes cançons a la ipod... com ens hem de veure...

Quan sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que tant t'ha promés
et confesa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.

Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...

Doncs això, jo sóc el teu amic... parlem!

Petons i abraçades

Raül

hem perdut l'oremus

2008-05-05T22:42:00.002+02:00

-- Me falta el aliento (Elefantes) --

/*Si Messina no ve al Barça de bàsquet perquè el nou director de la secció passa d'agafar-li el telèfon i es confirma que el successor de Rijkaard és el noi de Santpedor crec que estem perdent prestigi com a club de futbol.

Laporta sempre s'ha cagat sobre les seccions però aquells qui les estimem ens fa mal que no puguem veure bàsquet de qualitat l'any que ve. Panorama barcelonista bastant desencisador...*/

Torno a ser fora (Madrid en plena ressaca lliguera i pre-passadís) i ho tornaré a estar aviat. Un no s'acostuma a ser fora de casa i crec que és bo que sigui així.

L'altre dia pensava en el típic got que deixes a l'aigüera pel flatísimo de rentar-lo i realment o ho fas llavors o esperes a fer una neteja general... hi ha vegades que deixem coses per netejar i aquestes es queden mirant-nos durant molt de temps i recordant-nos que encara estan allà per a col·locar-les al seu lloc... superar-les...

En fi, anada d'olla a part bona setmana!

Petons i abraçades

Raül

Campana y se acabó!

2008-04-30T08:59:00.006+02:00

-- Polvo de estrellas (Jorge Drexler) --

/*Pre: veure el futbol a casa del Javi va ser un encert: patatuelas, riures, guapuuss, a canaletes i roses d'abril a dojo, algun que altre sacrilegi i retrobaments sorprenents! El resultat no va acompanyar però m'ho vaig passar molt bé. Cal destacar també les promeses de Pau, els cops a la paret i la paciència de Rafa i Júlia! Hooligans contra tribuneros i fans de Ventdelplà camuflats.

A més, el Pepe ens va regalar dos pòsters: tots els cartells de Star Wars i aquell dels obrers a sobre d'una biga.*/

Ahir es va tancar definitivament el cicle de Rijkaard. Realment, la grandesa d'aquell equip es va acabar el maig del 2006 a París. Allò va ser el zènit del millor Barça que jo he vist (per mi superior al Dream Team de Cruyff). Davantera de somni: Messi, Eto'o i Ronaldinho (i Larsson de recanvi). Migcamp espectacular: Deco, Xavi, Iniesta i un Edmilson més que correcte. Centrals espectaculars: Màrquez i Puyol. Laterals correctes: Gio/Sylvinho i Belleti (l'heroi de París) i un porter molt criticat però de garanties: Valdés. El cicle es tanca amb dues lligues i una Champions i és tan dolorós perquè ens havien fet somniar i ens havíem cregut les seves sorpreses.

Laporta accedeix al càrrec fent promeses i complint-les. S'envolta d'una junta jove i ambiciosa: Soriano i Rosell encapçalen les àrees econòmica i esportiva. El primer aconsegueix omplir la caixa amb propostes innovadores i el segon ens omple d'il·lusió amb fitxatges gràcies a les seves bones relacions personals. El primer any de Rijkaard no és senzill però una segona volta espectacular ens posa per davant del Madrid i a punt de guanyar la lliga. Arriben fitxatges i uns vuitens decebedors i prometedors a l'hora contra el Chelsea i finalment guanyem la lliga amb suficiència.

El 2006 és espectacular. Comptem amb el millor jugador del món (Ronaldinho), el millor davanter del món (Eto'o), les millors promeses del món (Eto'o i Messi), el millor rematador del món (Larsson), el millor mig del món (Deco) i la millor parella de centrals del món (Puyol i Márquez). Guanyem lliga i Champions contra un Arsenal liderat per l'actual frau Henry que en una mateixa jugada deixa asseguts Puyol i Márquez però que Valdés li guanya el mà a mà.

A partir d'aquell moment no hi ha gana ni objectius, només gelosia i egoisme. Aquí és on ve l'anàlisi humà. Tenk Cate desapareix i Rijkaard no pot gestionar el vestidor amb un bon rotllo que apel·la a la responsabilitat individual. A mi m'ensenya que quan les coses van bé és fàcil caure en l'autocomplaença i baixar el pistó. En aquest moment és quan el dirigent ha d'esperonar la gent i malauradament amb bones paraules és dificil aconseguir-ho. Només entenem la canya. Però què succeeix si jo cobro igual entreni més o menys? Com motivar-me si tothom m'idolatra i ja ho he guanyat tot? M'haig d'esforçar si ja ho tinc tot fet? Diuen que la mà dura la posava Tenk Cate però de què serveix això? Motta diuen que introdueix alguns cracks en la nit de Barcelona... d'això és difícil sortir-se'n. Tens tot el que creus poder necessitar: diners, alcohol, drogues, dones... una espiral d'autodestrucció que ens ha d'ensenyar que hi ha certs móns perillosos de trepitjar.

El Barça no és el primer exemple d'equip a qui li succeeix això. Però allò aconseguit és poc respecte el que podria haver estat. Hi ha hagut crisis internes (Rosell), Laporta ha patit una metamorfosi espectacular (al loro!), els cracks han desaparegut dintre del seu egocentrisme i són pocs els que se salven.

El que hauria d'haver estat una renovació gradual haurà de ser un trencament total. Llista de baixes:

- Rijkaard: l'he admirat i sempre em quedarà el dubte de si sap de tàctica o no.
- Henry: un frau total. Si no va sortir enxufat ni ahir cal que se'n vagi.
- Ronaldinho: el crack. Partits memorables i caiguda decebedora. El Barça li ha donat molt més a ell que a l'inrevés, no ens equivoquem.
- Deco: ha apurat el que li quedava de força. Venia de fer campió d'Europa l'Oporto i va fer gran el Barça.
- Eto'o: aquí amb dubtes. Tio que sempre fotia la cama i lluitava però que ha completat una temporada bastant fluixa. Diu que està sol al vestidor i que si no guanya títols se'n va a un altre lloc enlloc de dir que lluitarà per guanyar títols amb el Barça.
- Gudjohnsen: no ha demostrat res.
- Thuram: ídem
- Zambrotta: només ha jugat bé aquest final de temporada i sobretot les semifinals. Probable aparador per a l'Eurocopa i per fitxar pel Milan
- Márquez: ombra del que va ser. Els "tomateos" han afectat el seu joc.
- Oleguer: desaparegut des de fa temps i amb un nivell prou lamentable.
- Edmilson: ja fitxat pel Villareal (acabava contracte el 30 de juny). No ha arribat al nivell de la primera temporada.
- Ezquerro: sense comentaris
- Giovanni: ja amb vicis de cracks estant a anys llum de ser-ho.
- Pinto: un cop Jorquera recuperat no té sentit que es quedi

Ens queda: Valdés - Jorquera, Puyol - Milito - Abidal - Sylvinho, Xavi - Iniesta - Touré, Messi - Bojan => 11 jugadors justos. Falta per tant: centrals (pensant en el relleu de Puyol també), lateral dret, migcampistes i davanters, a més de staff tècnic. Arriba el moment de llegir tot de fitxatges: Mou - Benítez - Wenger - Guardiola - Laudrup, Lahm - Garay - Alves, Cesc, Benzema - Ribéry... així els diaris esportius vendran més exemplars.

Penso que aquest Barça és digne d'un anàlisi sociòlogic a nivell de responsabilitat, gestió i cultura de l'esforç... ningú regala res i per més guapo que siguis t'ho has de currar per triomfar o seguir-ho fent.

Petons i abraçades

Raül

Cap de setmana espectacular

2008-04-28T09:13:00.002+02:00

-- Get a grip (Aerosmith) --

/* Pre: Treo 680 a tomar pol culo... sóc un desastre i vaig deixar la bossa a terra, va rebre un cop i pantalla a la mierda... graciasssss. Torno al N70 i cerco solucions per a reparar la pantalla. Quan t'acostumes a portar l'agenda a sobre desfer-se'n és complicat (i més com sóc jo) però què hi farem.*/

Dissabte expedició a Port Aventura: Marc, Mai, Noe i jo. Esmorzem al cotxe, paguem peatges i pàrking i ja hi som! Els nervis ens fan còrrer com a nens i només entrar passem a Furius Baco!!! De 0 a 135 km/h en 3 segons. La primera vegada la sensació és rara però després es disfruta molt.

Seguim la volta cap a la Polynesia i el Tutuki Splash. Coincidim amb unes preadolescents/lloques que reben comentaris faltons per part dels 4 a causa dels crits desmesurats i el suc que posen en els comentaris sobre que s'han mullat... el Tutuki és el que té...

Passem a la Xina amb una visita obligada al Dragon Khan! El mite hi és... és inevitable. Des d'allà veiem l'Hurakan Kondor (caiguda lliure) que ens desafia. Abans d'anar cap allà passem pel Tren del Diablo... però la visita a Mèxic implica visitar aquesta atracció. 4 segons de caiguda lliure que són millors que l'incertesa de la pujada... però també vam repetir!

Quedava l'Stampida, els "tronquitos" i els autos de xoc! A més, estava la fira amb les ganes de Noe de tenir Jenji, la Maite dient que volia un lleó gran (si entrava això al cotxe algú havia de quedar-se a Port Aventura) i el Marc assegurant que conseguia algun regal (0, claro).

Un dia espectacular ple de crits, riures, pelos de velocidad, guiris cridaners, "ho haveu vist" i molt de sol! Balanç:

Furius Baco: 3 cops
Tutuki: 1 cop
El Tren del Diablo: 1 cop
Dragon Khan: 2 cops
Hurakan Kondor: 2 cops
Autos de xoc: 3 cops
Stampida: 1 cop
Tronquitos: 1 cop

Ni tan mal. Destacar també que al final ja fèiem posats per a les càmeres. A la nit va venir a sopar un amic d'aquells de fa molts anys. Hem de requedar perquè no vam cuinar i això no pot ser (risotto vs croquetes :p)!!!

El diumenge ens saludava amb sol, son i una trobada de monis! Faltava molta gent però ens ho vam passar d'allò més bé! Ringo, bàsquet-pica paret, aigua, dinar compartit, reunió, suc a dojo, futbol americà, més ringo i moment a compartir al final. Va ser genial, de debó!!!

I per acabar el cap de setmana batoka'm ja té logo per a la samarreta! Si voleu saber més: http://batokam.blogspot.com.

Petons i abraçades

Raül

301!

2008-04-15T00:39:00.003+02:00

-- Estrelles en el mar (ft Manolo Molina i Juanjo Borredà) --

Perquè ja van 301 articles a la blogosfera en gairebé 3 anys de vida d'aquest espai. Sap greu no poder escriure més perquè mai m'havia trobat en la necessitat de deixar en esborrany fins a 4 articles. Signes dels temps que diu aquell.

En 5 hores em llevo per anar a Madrid a un acte de presentació de la feina. Dimecres i dijous cap a València! Això vol dir que podré agafar més sabons d'aquests d'hotel i sopar fora, que no està malament :D.

El nou govern està acabat de formar. Sorprenen moltes coses: els nous ministeris, les velles cares (sobretot Maleni i Moratinos!), el nou paper de la Chacón... Malauradament serà una bona legislatura per al Polònia... serà ben còmica. Molt de fum i poques solucions a la vista. Crisi d'habitatge, d'aigua (la guerra del s XXI!), econòmica... als catalans se'ns han tornat a riure a la cara, mantenen la ministra de Foment quan els 25 diputats aportats al govern per part del PSC estaven en contra... és Andalusia qui ha dirigit aquesta formació. I el ministeri de la Igualtat? Política d'esquerres o pura imatge? El temps ho dirà. Tenen 4 anys per a guanyar les properes eleccions... el més trist és que aquest és el seu objectiu, no pas millorar la situació del país.

I el Barça? Què pot motivar un home que guanya 8 mil·lions d'euros, ha aconseguit mundial, copa Amèrica, champions, lliga, Fifa World Player i pilota d'or? Com pot coordinar un grup desmotivat un entrenador que ha fet servir l'empatia fins al límit? Com ha d'estar un vestidor que es va dirigint cap al tomateo més que per als entrenaments? 6 partits de lliga i un màxim de 3 de Champions. Malament si la temporada vinent encara està per planificar. Mantinguem la base, potenciem els jugadors amb ganes, entrenem de debó i fitxem jugadors... la gana, la motivació duren el que duren (segons la mediocritat de la persona), aprofitem-ho i sobretot acceptem-ho perquè sinó després venen les decepcions.

Aigua que provoca guerres entre germans enlloc de donar vida per culpa d'aquells que es volen mantenir al poder i que no els interessa el benestar dels ciutadans. Canonades foradades, tecnologia que no s'aplica, diners malbaratats en decoració de despatxos, descoordinació, actuacions d'amagatotits... lamentable. I el pitjor és que la gent està enfadada i amb raó. Però no és Barcelona qui té la culpa, és la gent que no ha predit una situació com la que ens ha sorprés enguany. Gestió... paraula de moda però que no s'executa amb encert. Qui és més incompentent dintre dels que dirigeixen el país?

I més coses que queden per escriure: batoka'm 2.0, sortida familiar, projectes de futur, estiu... seguirem escrivint!

Petons i abraçades

Raül

Paris again

2008-04-08T23:19:00.003+02:00

-- La vida de l'astronauta (Antònia Font) --

/* Pre: el Liverpool ha eliminat l'Arsenal... Wenger torna a fracassar a la Champions i van...
Avui he vist Kasun, Grimau, Acker, Trias i Moncasi al Prat, m'ha fet gràcia :p.
Tinc preparats articles sobre el Barça, la guerra de l'aigua i batoka'm 2.0... veuran algun dia la llum?*/

Torno a sobrevolar Paris, la ciutat de la llum i de l'amor. Aquí fa més de 3 anys em vaig comprometre a donar el pas més feliç de la meva vida. Llavors feia fred i estava nevat, tinc un record tan dolç d'aquells 4 dies... Avui fa fred i està núvol. El motiu, com comprendreu, és ben diferent. Sóc en aquesta ciutat tan especial (pero a anys llum de Barcelona :p) per motius laborals. Hi he pensat molt. M'estic acostumant a viatjar, però no a ser fora de casa (malament si m'acostumés, oi?). Em prenc les coses de forma diferent i no em poso tan nerviós... gràcies a Déu.

Això sí, la feina està començant a ocupar temps que dedicava a les meves inquietuds extres. Ahir tenia un sopar al que només vaig poder dedicar 20 minuts i que va ser genial. Avui i demà tocava futbol compartit en un bar però no podrà ser. Avui gra de mostassa. Dijous bàsquet. Divendres esbart... res d'això ho podré fer perquè la meva feina em té ocupat. Ull viu! M'agrada molt la feina però hi ha certes incompatibiliats que fora dels mons de'n Yupi no es poden superar i el tema laboral passa a un primer terme: negocis, formació, traje, mòbils, oficina remota, hores, clients, demandes... és llei de vida i no té res a veure amb seguir el camí que un marca sinó més aviat amb les edats i responsabilitats que un va adquirint. Segueixo en moltes coses però no m'hi puc dedicar com fa 10 anys quan estava acabant COU i anava a començar la universitat. No ho dic amb tristesa sino amb un record melancólic. Enguany farà 6 anys dels meus últims campaments...

Compartir és estimar i per això us ho explico. Atenció! No són paraules de desànim sinó només explicació de la meva situació vital. El 100% de mi està lluny del 100% del Raül de 18 anys tot i que el 75% pot ser més òptim que el 125% de llavors... coses de l'experiència.

Gràcies per estar al meu costat. Sento no poder-hi ser sempre que vull.

Petons i abraçades

Raül

Calçotada! i + ... quin finde tu!

2008-04-02T13:34:00.004+02:00

-- Guitarra y vos (Jorge Drexler) --

-- Pre: setmana de molta feina preludi de setmanes de viatges (París, Madrid i València) i més encara del que es presenta enguany... la gent està acollonida perquè diuen que hi ha crisi. Tinc uns quants articles per publicar (estan en esborrany)... batoka'm, barça, sentiments... poc a poc i bona lletra --

Quina setmana la passada! Si, si, ja sé que sempre dic el mateix però es nota perquè publico menys :p. El cap de setmana es presentava interessant si més no, però per sobre de tot destacava la calçotada a cals Miracle. De fet, divendres vaig exclamar: "Estoy hasta los ... pero me voy a meter una calçotada mañana que se va a cagá la perra".

Divendres nit per recordar. Primer toquem amb batoka'm a la Plaça del Pi (i debuta molta gent nova!!!). Tot un èxit, de debó. A la web hi anireu trobant les nostres actuacions, vídeos, fotos... Més tard vam anar a sopar, al Bare Nostrum i vam acabar menjant xurros (ja que l'entrada gratuita al Almo2bar no era tal) i patates a Joanic amb Mai, Aida, Noe, Juanjo, Víctor i Alba... quina tristor exclamàvem!

Dissabte era el dia. Recollim Aida, Kel i Le Bruti i cap a Rodonyà falta gent! Portem una mica de Rioja, un pastís i moltes ganes de fer calçots! Ens reben Irina, Jordi i el sr Miracle (Pere) que té una casa ben xulo amb gallines i tot! En Jordi està fent foc i em decideixo a ajudar-lo (els meus braços em maleirien durant 3 dies). Arriben Pau, Haizea, Edu i Lara. Enviem a prendre vent el foc i deixem fent-se unes butis i xistorres per començar a sucar els calçots en romescu (preparat tot pel Pere)... boníssim! Oblidem les més que segures problemàtiques derivades de la ingesta excessiva de fibra (més en el cas del meu kraken personal). Cau absolutament tot. Quan ens adonem correm a rescatar les butis... resultat: xistorra desintegrada i butis a retallar per part del Toni que fa una cirurgia experta per a menjar una mica de carn... a acompanyar amb mongetes. Els més agosarats les barrejarien amb Romescu (jo no, és clar).

Anem a fer un cafetonet al restaurant (o orujo o aromes) i fem una xerradeta ben bona. Comencen a aparéixer algunes traces de metà a l'ambient... la por està en el viatge de tornada. Tornem a la casa a menjar el pastís i intentar jugar a alguna cosa... no ho farem. Ja són les 19h i el finde ha de continuar. Recollim, deixem paquets especials i ens fiquem al cotxe. En arribar a Barna ens informen que el Barça guanya 0-2 a la mitja part... en fi. La Kel es raja i no vindrà al concert debut de l'Èric. Arribem a casa amb el temps just per canviar-nos i deixar alguna cosa més... és el que tenen els calçots.

Concert molt xulo de "En busca de Murphy" on Èric debuta sense posar-se d'esquenes però sí mig amagat... volíem fer pancartes però s'hagués fos de vergonya. Ens trobem amb Lipi, Isa, Toni, Glòria i Òscar. Després apareixerien Carles, Jordi, Cristal... Felicitem l'Èric i flipem amb el del baix... quin personatge tu! Hi ha una altra sorpresa amb l'aparició d'un ex-company Cor Obert (JM Buitrago) amb el seu grup "El sindrome del martes". Ens agrada molt i comprem el seu CD allà mateix!

En Carles apreta per sortir una estona però no ens aguantem drets... demà serà un altre dia (tenint en compte que aquella nit dormíem una hora menys). El diumenge el passem a casa fent dissabte. Dinem, descansem 5 segons i cap al cole a batucada i a xerrar una estona amb la Carla.

L'assaig es converteix en una reunió per a decidir coses on tothom se sincerarà (el David havia aparegut per percutir el surdo però no va poder ser!). Això significaria el naixement de batoka'm 2.0 (suc?)... compres, hipermotivació, nous instruments i integrants, concursos...

El bon regust del cap de setmana encara em dura!!! Gràcies a tots amb els que he compartit un bocinet de temps i m'heu fet somriure que ho necessitava!

I ojo! Aquest cap de setmana sortida de joves de l'esbart... històries 1000 segur!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: pero cómo estaban los calçots... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (però ja es l'última que segons el Pere s'estan trompant... algú contestaria (mantenim anonimat): "yo también me trompo de vez en cuando"...

I si ens posem a la seva pell?

2008-03-27T09:02:00.002+01:00

-- Rehab (Amy Winehouse) --

-- Pre: ja estem immersos en estalviar per organitzar les vacances de l'estiu... sembla ser que seran espectaculars... ja ho veurem!!! Ahir vaig quedar amb una amiga que ens veiem "de uvas a peras" però sembla com si no fos així! Força! --

Quan condueixes (i jo ho faig tot sovint) veus tota mena de comportaments indignants: gent que creua en vermell, altres que apuren al màxim, bicis per tot arreu i que se salten els semàfors, motos que es fiquen pels llocs més insospitats.

Quan vas en bici (bicing!!!) veus tota mena de comportaments indignants: cotxes mal aparcats i que t'increpen, motos que es fiquen pels llocs més insospitats, gent que creua en vermell (i fot frenar en pujada!) o que va pels pocs carrils bici existents

Quan vas a peu veus tota mena de comportaments indignants: cotxes mal aparcats i que t'increpen, motos que es fiquen pels llocs més insospitats, bicis per tot arreu i que se salten els semàfors

... sempre ens estem queixant d'actituds que nosaltres probablement realitzarem més tard tot queixant-nos de nosaltres mateixos...

Probablement tot aniria molt millor si de tant en quant ens possèssim en la pell dels altres i no només quan circulem sinó en tots els ordres de la vida. Critiquem, parlem i hi donem voltes però ens manca una passa per a apropar-nos i veure de més a prop si l'actitud en concret és acceptable sota certes circumstàncies o no.

El que passa és que de vegades no tenim ganes d'apropar-nos o potser ni forces. Serà el moment de relaxar-se, pujar la música i tenir paciència.

Petons i abraçades

Raül

Responsabilitat

2008-03-25T17:05:00.000+01:00

Ei!

Ull viu que la cosa és seriosa. Noticia apareguda a El Periódico:

Un grup 'scout' de Madrid, acusat de la mort d'un nen per sobreesforç en una excursió

El pare considera una negligència que els monitors prosseguissin la marxa després que el menor prengués paracetamol

EUROPA PRESS
MADRID
La fiscalia portuguesa de Sesimbra ha acusat d'homicidi per imprudència temerària els monitors i el director de l'Asociación Grupo Scout Luján 102 del barri del Pilar, de Madrid, per la mort d'un nen de 13 anys durant una excursió per la costa portuguesa.

L'autòpsia va dictaminar que Diego Amador va morir per "cop de calor i sobreesforç", segons ha explicat el pare, Enrique Amador Esteban. El pare ha relatat que la marxa, de vuit quilòmetres, sense "aigua suficient i amb temperatures extremes", es va convertir en un "calvari" per al nen, que estava prenent paracetamol.

"El que havia de ser un viatge normal es converteix en un calvari perquè es perden, fa moltíssima calor, se'ls acaba l'aigua i no hi havia d'on agafar-ne", ha afirmat Enrique Amador. El nen estava prenent paracetamol d'un gram que li havien receptat a l'hospital de Setúbal per evitar la febre i el dolor per un cop al peu que va patir el dia anterior.

Perduts i amb l'aigua escassa

En aquest estat, afegeix el pare, "incomprensiblement l'endemà surten de marxa" per continuar una excursió que, en total, recorria les platges lusitanes al llarg de 50 quilòmetres, sense avisar els progenitors de l'estat del nen malgrat que es trobaven a prop del lloc esperant per visitar Diego i el seu germà, també en el grup scout.

Malgrat que estaven alertats per una onada de calor que va arribar als 38° i que el mateix director es va endur una nena a les onze del matí pel cansament, van prosseguir una marxa en què ja escassejava l'aigua.

"El camí no el coneixien bé, llavors es perden i fan diverses voltes, comença a ser una situació bastant complicada, al final el meu fill es mareja, cau a terra i es posa a delirar", ha relatat el pare.

Rescatats per la policia i els bombers

Enrique Amador afirma que, llavors, en una zona inhòspita, el grup va buscar ajuda en una mina, fins on van trigar una hora i mitja a arribar, motiu pel qual "a l'hospital arriba pràcticament mort". "El meu fill al final l'últim que diu és: '¿em podeu donar aigua?'. Li donen aigua i es desmaia", ha explicat.

Els altres nens van haver de ser auxiliats per la policia marítima de Portugal i els bombers. "Hi va haver nens que els van haver de treure ajudant-los, agafant-los les motxilles, i mig en braços, perquè no podien caminar, no és un fet aïllat", ha assegurat el pare del noi.

"Si el meu fill hagués anat completament normal i sa, segurament no li hauria passat això", ha apuntat el pare, que opina que "la negligència" és portar un nen que s'està medicant amb paracetamol. Enrique Amador ha lamentat que el grup scout no s'hagi adreçat fins al moment a la família "per a res".

Petons i abraçades

Raül

Divendres de dolor

2008-03-22T01:54:00.002+01:00

-- El siervo de Yahvé (ft Jaume Palau) --

Divendres de dolor, por i covardia. Divendres de sms, camins i trobades. Divendres de dubtes, llàgrimes i abraçades. Divendres de parar i decidir mirar endavant o recordar el passat. Divendres a la Pasqua de les Avellanes...

Avui ha estat el meu aniversari. 28 anys celebrats de manera estranya pel fet de ser a les Avellanes i pel poc que m'agrada sentir-me protagonista. He cantat en públic, he fet petons i he rebut somriures. Per acabar la jornada de sorpreses (regal de ràdio per a ipod a part :p) molta gent m'estava esperant a la sala d'actes amb un pastís i més petons i cançons. Gràcies a tots, us estimo molt!

He hagut de preparar un taller. No sé com ha sortit. Més enllà de la gent que hi ha participat tinc la meva sensació. L'he notat desorganitzat i volent tocar massa coses per deixar enrera altres que haurien estat bé. M'ha faltat també anar al detall tant tècnic com personal... en teoria demà tinc una altra oportunitat però això no acaba d'estar clar.

I ara sóc a l'Església davant Jesús que acaba de ser assassinat... per nosaltres i cada dia. Sóc covard molts cops perquè no em decideixo a fer segons quines coses o caminar en algunes direccions. Em sento més covard quan veig gent valenta al meu voltant. El divendres és especial. És potser l'únic moment tranquil de l'any en què m'examino a fons i m'hi veig les vileses. No sempre m'hi enfronto però enguany he fet una decisió que espero m'ajudi. La celebració del divendres dóna per molt. Avui no he plorat (almenys no gaire) però moltes coses se m'han remogut. Han aparegut molts per quès i més respostes... algunes d'egoistes, algunes d'eixalabrades i algunes de coherents... quina és la correcta?

Potser m'haig de relaxar i pair-ho tot plegat. El problema és que la rutina ens porta al quotidià i a no cuidar l'interior. S'apropa un altre cop la voràgine: París, València, Madrid?...

I us passo el resultat provisional del taller preparat: http://pasquaavellanes.blogspot.com

Petons i abraçades

Raül

Una setmana a Madrid

2008-03-18T17:52:00.004+01:00

-- Pongamos que hablo de Madrid (Sabina) --

/* Pre: aquest matí veia les noticies de T5 i destaco 2 fets:
- Les noies de natació sincronitzada han aconseguit 4 medalles => menció breu (sense imatges). Ara, de futbol i F1 han anat plens
- Tokyo Hotel ha suspés el seu concert a Madrid per malaltia d'un dels seus components. Infinits plors de preadolescents que fins i tot havien muntat un campament a l'entrada del recinte. Pares indignats parlant de denúncies als organitzadors... potser aquests últims haurien d'explicar la malaltia que pateix aquest personatge i si s'ha estat cuidant per a fer el concert. Per la resta el fenòmen fans tan incomprensible per mi com habitual: BSB, New Kids on The Block, Take That... **/

Setmana a Madrid per un curs de la novedosa tecnologia Wimax (si algú necessita més dades al respecte podeu preguntar ;) ). Vaig agafar el tren diumenge (AVE espectacular com ja us vaig comentar. Vaig arribar a les 18h a Sants i a les 18h05 ja estava al tren preparat per sortir a les 18h30 i arribar a Atocha a les 21h08 clavades) i vaig anar a l'hotel que està al costat de l'oficina que realment no té gaires luxes (innecessaris) ni comoditats (innecessaris potser però faciliten coses: C+, Internet gratis, gym?... és que l'entorn no acompanya a sortir a còrrer).

El curs en sí molt rebé. El formador pilotava molt i va ser realment instructiu... per a mi. Entenc que per aquells que no els agrada la tecnologia em diguin que és freak... probablement ho és. A més m'obliga a agafar els apunts de la carrera. Sempre penso a fer-ho però fa "flato". Ara tinc l'obligació d'estudiar-los un altre cop i agafar llibres tècnics! Zones de Fresnell, OFDM, CSMA/CA, ARP, Noise Figure, Constant de Boltzmann, 64QAM, Torre OSI... total que potser reprenc fins i tot el CCNA i em compro la Companion Guide 3-4 que tinc la 1-2. Notar que els llibres tècnics no baixen de 40 € el més barat i per sobre... el que imagineu.

Sortia cada dia molt tard perquè s'acumulava la feina després del curs. Fins i tot ens van fer un curs per a certificar-nos com a formadors o quelcom similar => més feina en el futur però interessant, no ho dubteu!

Dijous vam anar a sopar fora. Primera parada Plaza Santa Ana on ja havien obert les terrasses i estaven a tope!! Seguim per la Plaza Mayor i la zona de las Letras on vam fer uns vins amb pernil i formatge en un local i truita i croquetes en un altre. El cas era anar picant en diferents llocs. És important conéixer la gastronomia de cada lloc ;). Cap a les 23h jo anava cap a l'hotel però el guiri tenia més ganes de marxa... aix aquesta gent ;).

A destacar que aquest home dissabte agafava l'avió cap a casa on estaria 7 hores per a marxar al Congo a fer un altre curs... hi ha d'haver gent per a tot, està clar!

Divendres tornava cap a casa. El bitllet era a les 17h però vaig anar a les 14h a veure si podia avançar el bitllet: no way. A puerta d'Atocha durant gairebé 3 hores. Em va permetre fer un estudi sociològic. Tren que sortia gent que corria perquè arribava tard. Gent indignada perquè les portes estaven tancades (és així 2 mins abans de sortir) quan el tren encara era a la via. La mateixa gent que es queixaria si el tren arribés tard, és clar. Lavabos nous però ja realment bruts i amb manca de paper higiènic, quiosc petit però amb molta gent => mobilitat complicada i més amb un maletot. llocs on dinar prou cutres... Se suposa que has d'estar molt poc temps a l'estació (10 mins és més que suficient) i el lloc no està preparat per a ser-hi durant 2 hores.

15 mins abans d'arribar a destí una auxiliar dóna les gràcies per viatjar amb RENFE i tal Pasqual. Seguidament la gent ja comença a aixecar-se per agafar les maletes i fer cua a la porta... impressionant! És ben curiós de veure també.

Seguim en la lluita. Propera parada Pasqua: taller aprofundiment, grups i catequesi. A tope!

Petons i abraçades

Raül

Com arribar?

2008-03-11T23:14:00.003+01:00

-- Ai Dalai (Mecano) --

-- Pre: en un concurs de la tele han preguntat el mar que banya Barcelona i una concursant ha contestat: el Mar Atlántico --

Caiguda d'ERC i IU. Desaparició de Ciutadans i manteniment de CiU. Pugen i molt PSOE, PSC i PP. Quines són les causes de la polarització? El maleït concepte del "vot útil", la tàctica bel·ligerant del PP que ha portat a que hi hagi por d'una banda (pujant vots de l'esquerra) i il·lusió i esperança d'altra (pujant vots de la dreta).

El cas és que ens hem deixat enganyar. La gestió de les infrastructures, el robatori que ens fan a la cara i les promeses incomplertes no han penalitzat ZP. L'odi contra Catalunya, la separació total i les mentides tampoc ho han fet amb Rajoy. Quin país aquest. Ni puja el vot en blanc ni especialment el nacionalista (només ho fa CiU). Això vol dir que no confiem en que els nostres polítics ens puguin defensar a Madrid més enllà dels del PSC (de fet ERC ha demostrat la seva inutilitat durant 4 anys).

Per a enamorar algú cal donar-li esperances, somnis, promeses d'una vida millor. Cal arribar a la gent, tocar-li la fibra, proposar solucions als problemes reals. No parlar d'utopies sinó de realitats. Si jo no puc arribar a final de mes vull saber com em solucionaran aquest problema. Si no veig que el meu sistema educatiu funcioni vull sentir algú que proposi una alternativa millor a l'actual i a la que ve. Però a més necessitem que ens ho diguin amb bona dicció, amb llenguatge entenedor i que ens parlin als ulls, sense barreres tot i que sigui enmig d'un pavelló polisportiu.

Malgrat que els candidats per norma general són bastant lamentables aquestes eleccions m'han fet pensar molt. Quin futur té PUM+J? No gaire "halagüeño". És dificil arribar lluny sense projecció nacional real (més enllà de ser categoritzat dintre dels grups polítics freaks => no es pendrà aquest partit mai de forma seriosa), sense una figura coneguda (com Rosa Díez a Madrid aconseguint un escó en només 9 mesos de vida) i sense col·laboradors que sàpiguen del que parlen (ídem).

Canviar el rumb d'Espanya o fins i tot de Catalunya (a nivell polític) està a l'abast de pocs partits polítics lligats a interessos, lluites internes i diners. Quin sentit té esmerçar esforços en aquesta via si és més útil fer-ho en altres camps?

Afiliar-se a un partit amb "futur" no enamora... no n'hi ha cap que cridi l'atenció i més dificil és imprimir un estil, un somni o una il·lusió des de zero (o des de gairebé 28). Cal, però, seguir lluitant des de la nostra realitat

... I have a dream ...

Petons i abraçades

Raül

Aquí estem

2008-03-10T07:14:00.002+01:00

-- Cuanta vida (Pastora) --

Sóc a Madrid. Abans de res destacar que l'AVE va molt bé. Si no hi ha problema adéu a l'avió per a venir a la capital. Comoditat, puntualitat, mobilitat... tot són avantatges.

Divendres passat ETA va irrompre a la campanya electoral amb un assassinat sense sentit (algun en té?). A sang freda, per l'esquena i davant la familia. El dubte és si un acte pot ser més execrable i fastigós. Quina era la raó de fons? Ningú n'ha parlat. La gent ha seguit endavant i ha ignorat l'acte a l'hora de votar. Òbviament tothom tenia present la familia de l'exregidor socialista però no ha tingut en compte la banda terrorista qui fa temps que ha perdut el nord. Potser pensen que així aconseguiran quelcom per la seva terra. Potser alguns encara pensen que això és el que persegueixen...

I ahir jornada electoral. Participació prou elevada (propera al 75%). Això és bo després de vorejar els 60% en les municipals i autonòmiques. Ha guanyat ZP però també el PP. Tots dos han pujat vots i escons. Exactament 5. Per tant, la diferència segueix sent de 16 escons. De la resta l'únic que puja és CiU. ERC pateix una davallada tan espectacular com merescuda. La gent ha perdut la confiança en Carod i els seus (jo entre ells). Han estat 4 anys plens d'oportunitats perdudes i camins equivocats.

Per tant, ara mateix el congrés és bàsicament vermell o blau. Per tant, es perd riquesa en el congrés si és que l'havia hagut alguna vegada. Ara mateix estem a l'expectativa. Quant a Catalunya, la gent ha preferit votar bàsicament PSC-PSOE o CiU per a contrarrestar els atacs del PP. És interessant llegir els anàlisi polítics que facin els experts.

PUM+J ha aconseguit 25000 vots a Espanya.

Petons i abraçades

Raül

Mooltes coses

2008-03-01T10:47:00.002+01:00

-- Revolución (Amaral) --

Tota una setmana ha passat sense actualitzar. La veritat és que no ha estat ni per manca de ganes i menys de temes. El món segueix girant i molt de pressa. Són moltes les coses que estan succeint al nostre voltant: 18000 litres d'aigua potable/dia que fa anys que es perden, debats i debats sobre el debat, Rodolfo Chikilikuatre i el Follonero, final de la vida política de Fidel Castro (grans posts al respecte: http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-1.html i http://xucrut.blogspot.com/2008/02/adios-comandante-i-2.html), el III Torneig Fajmacor, les imminents votacions i la increïble activitat de PUM+J (http://video.publico.es/videos/0/4744/2/recent), Ediciones Urano...

Ha estat una setmana espectacular de feina. He estat de viatge i això no és noticia. La competència s'ha posat les piles i l'ètica (de la qual el post algun dia veurà la llum) està pel terra. Tothom ha de menjar, està clar, però que les formes siguin adequades... en fi.

La setmana arrencava amb un partit contra Ediciones Urano (atenció a http://lataronjarocket.blogspot.com on es penjaran les cròniques dels partits). Vam perdre 7-4 però ens ho vam passar prou bé, només calia veure la forma lamentable d'arrossegar-nos pel camp després dels n partits del dia anterior.

Durant el viatge iniciatives que han anat sorgint i a la que la gent ha contestat ràpid. Sembla que no però ens agrada emmerdar-nos perquè tot significa temps i esforços, però quan una cosa val la pena doncs no ens importa.

L'arribada de la Pasqua és imminent. També tenim feina aquí però és realment gratificant: grups, tallers, companys... sembla que serà minoritària per exàmens i situacions personals però segur que serà especial... as usual.

I ahir divendres vaig anar de moni novato a Ulls Oberts!!! Mai he portat xavals de menys de 12 anys (Mà Oberta). Em va agradar. Tot i la de vegades que interrompien, passaven, contestaven i demés m'enduc un regust ben dolç. Malauradament no podré ser-hi cada divendres però intentaré passar-me de tant en quant. Tant per ajudar els 3 animadors com perquè m'ho passo bé fent jocs, intentant raonar, donant-li voltes al cap per arribar-hi, etc... qui sap què ens portarà el futur.

Sopar espectacular també. Pocs però rient molt! El cambrer portava el que volia. Converses sobre dinars, companys i amics. Cares d'incredulitat, sorpreses i encara més riures... impressionant!

Petons i abraçades

Raül

Arranca la campaña!

2008-02-22T11:47:00.001+01:00

-- La primavera trompetera (Los Delincuentes) --

Petons i abraçades

Raül

Tango!

2008-02-21T17:53:00.002+01:00

-- Cambalache siglo XX (Juan Carlos Baglietto) --

És el que té sopar en un restaurant argentí:

Que el mundo fue y sera una porqueria
ya lo se
en el quinientos diez
y en el dosmil también
que siempre ha habido chorros
maquiavelos y estafados
contentos y amargados
varones y doblés
pero que el siglo xx es un despliege
de maldad insolente
ya no hay quien lo niegue
vivimos revolcados en un merengue
y en el mismo lodo todos manoseados.

Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho que traidor
ignorante sabio chorro
generoso estafador
Todo es igual nada es mejor
lo mismo un burro que un gran profesor
no hay aplaza'os ni escalafón
los inmorales nos han iguala'o
si uno vive en la impostura
y otro afana en su ambición
da lo mismo que sea cura
colchonero, rey de basto
caradura o polizón.

Que falta de respeto
que atropello a la razon
cualquiera es un señor
cualquiera es un ladrón
mezclado con Stavinsky
va Don Bosco y Napoleón
Don Chcho y Lamignón
Carnera y San Martín
igual que la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches se ha mezclado la vida
y herida por un sable sin remache
ves llorar la biblia junto a un calefón.

Siglo xx cambalache
problematico y febríl
el que no llora no mama
y el que no afana es un gil
Dale nomás dale que va
que alla en el horno
se va'mo a encontrar
no pienses mas sentate a un la'o
que a nadie importa si naciste honrra'o
si es lo mismo el que labura
noche un dia como un buey
que el que vive de las minas
que el que mata, que el que cura
o esta fuera de la ley

Petons i abraçades

Raül

Soy?

2008-02-19T23:52:00.002+01:00

-- Batiskafo Katiuskas (Antònia Font) --

Soy o me comporto? Cómo conocer la esencia... soy un número, un personaje, un ser o un estar. ¿Cómo saber si lo que hago es por lo que siento o por lo que se espera que siento? ¿Y si voy y debería venir? ¿Y si sólo creo ser feliz? ¿Soy valiente o cobarde? ¿Estoy bien o sólo creo estarlo?

¿Vale la pena descubrir la esencia o mejor creer que la ignorancia trae la felicidad?

Es complicado saber en que estado estoy y menos tener fuerzas para parar y mirar alrededor. El mundo gira sin parar y nos arrastra sin remisión. Sólo necesitamos tomar conciencia de ese inevitable giro y variar lo que se pueda para ir hacia dónde realmente queremos ir. ¿Y hacia dónde queremos ir? Eso no lo puedo saber, sólo te puedo ayudar remotamente a saberlo... la parte dura corre de tu lado.

Corto pero intenso?
Necesario¿
Útil?

Petons i abraçades

Raül

De WMC i vagues

2008-02-12T09:16:00.000+01:00

-- El silenci del meu cor (Kairoi) --

Una de les capacitats humanes que desenvolupem més ràpidament és el de l'amenaça. A res que tenim una mica d'ascendència sobre una altra persona l'amenacem amb deixar-la de banda si no fan el que nosaltres volem.

Un exemple actual és el WMC (World Mobile Congress) que té lloc a Barcelona des de fa 2 anys. És una fira que disfruto molt primer perquè tinc la sort de poder assistir-hi i perquè m'agrada la tecnologia. És una fira que marxarà de Barcelona un dia o un altre i cal aprofitar-la mentre estigui per aquí.

El cas és que portem anys sentint que si marxaran perquè hi ha molta delinqüència, els hotels són molt cars, bla bla bla... a més com a argument general parlen que la fira deixa 150 mil·lions d'euros a la ciutat. Anem per parts:

1. On deixen aquests diners? El meu compte corrent no puja gens ni mica aquests dies, com a molt baixarà pels danys colaterals per no poder agafar metros o anar a restaurants que seran més cars aquesta setmana. Doncs els diners es queden en restaurants i hotels (gremi de l'hosteleria), part en el transport i la majoria en el Bagdad i locals del mateix gremi (hosteleria també?). La realitat és aquesta. El volum de negocis que es fa és molt alt però poca cosa es queda a Barcelona / Catalunya / Espanya. Serà cosa de la manca d'habilitat dels nostres polítics que estan més preocupats per la campanya que per crear riquesa real al país. Lloc on hi ha infinitat de bones empreses que no poden competir al món tecnològic per manca d'oportunitats... i la pa$ta circulant a la Fira de Barcelona.
2. Amenaces: aquells que hagueu anat per Europa sabeu que arreu hi ha delinqüència. A mi em van obrir la motxilla a la civilitzadíssima Amsterdam, veus robatoris a Londres, París, Praga, Lisboa... I els preus? Suècia, Dinamarca o Alemanya no pujaran els ja de per sí cars preus? El que succeeix es que es mou tanta pasta als gremis ja comentats que aquests pressionen per a moure aquesta fira cap a la seva ciutat. Als congressites els és igual perquè total és canviar un vol i gaudir de les bondats de locals de moral distreta diferents. Menjaran pitjor però la posaran en calent igualment.

El tema de les vagues només una reflexió ja que el tema dóna per un post sencer... per a protestar cal fotre sempre l'usuari final que no té cap mena de culpa? Tant de bo aconseguiu el que necessiteu però perquè haig de patir jo? No podem crear noves formes de protesta?

Petons i abraçades

Raül

PUM+J

2008-02-08T16:06:00.000+01:00

Ya tenemos "himno"!!!!

http://www.porunmundomasjusto.com/audio/pumj.mp3

Petons i abraçades

Raül

Simplemente genial

2008-02-07T09:11:00.000+01:00

-- A lo loco (Jarabe de Palo & Celia Cruz) --

Ijam...

Petons i abraçades

Raül

Si lo piensas bien

2008-02-04T12:05:00.000+01:00

-- Últimamente (Ismael Serrano) --

/**Pre: notable concert del Serrano al Joventut. Tot i ser amb tota la banda (habitualment només tocava el guitarra i ell) va ser molt millor que el de l'Auditori. Més protagonisme pel percussionista Bergia amb tot de bromes i fins i tot una cançó ben maca. n-mil bisos i bogeria generalitzada. Com a nota negativa cada cop que deia algun nom reivindicatiu/polèmic a les cançons (Che, pacos, "reyes sin corona", Jara...) la gent cridava en plan "uuu mola!". És una actitud estranya i en molts casos de boca perquè després ningú sap ben bé qui era el Che o què
va fer, Jara o fem res per canviar coses... Mucho uuuu (puño en alto) però després res*/

Post dedicado a Pili como nueva Arquitecta y Sevita como nuevo licenciado en Historia.

Es curioso lo que tiene la vida. Ayer dejaba ir esta frase a alguien cercano (a veces otras menos): "Lo tienes todo para ser feliz, pero simplemente no quieres serlo" y hoy miro un ppt que me ha pasado la Cris que versa sobre lo mismo: lo tenemos todo para ser felices pero nos centramos más en las cosas negativas. No quiere decir que no tengamos momentos más bajos porque problemas los tenemos todos.

Como seres humanos poseemos los mayores tesoros que podemos imaginar:

. querer y que nos quieran
. dar sin esperar nada a cambio
. respirar, mirar, tocar, oler, caminar, sentir y soñar
. compartir y reir
. llorar, abrazar y besar
. crear, imaginar e inventar
. luchar, caer y levantarse
...

Lo tenemos todo para ser felices y cuando nos fallan las fuerzas porque nos han dado un golpe o simplemente el día no acompaña tenemos a quien recurrir para que nos anime...

Petons i abraçades

Raül

De campañas políticas y obispos

2008-02-01T10:17:00.000+01:00

-- Quien engaña no gana (Ojos de brujo) --

/**Pre: ayer fui a ver "Los crímenes de Oxford". El final arregla bastante la película pero en general creo que se podría haber sacado más jugo al tema matemático. Se viste mucho el tema con grandilocuencias varias mezcla de filosofía y números pero vacío de contenido sobre lo que significa la verdad. Interesante el caso del profesor que busca los razonamientos válidos a respuestas absurdas. La situación del personaje en concreto es grotesca y hasta cierto punto innecesaria (sólo aporta algo de forma visual). Hay historias paralelas que se pierden en el argumento, como la del compañero ruso de Elijah Wood (actuación correcta). Es una película que está bien pero no es para tirar cohetes. El caso del profesor que resuelve el teorema de un supuesto Bornat me recordaba a un libro que leí. Investigando un poco he descubierto que realmente se refiere a la resolución del Teorema de Fermat (recomiendo pues "El enigma de Fermat" de Simon Singh que describe cómo el profesor Andrew Wiles va luchando con un teorema para encontrar la demostración que lo valide)*/
/**Post: dedico el blog a l'enginyer David (que ho és des del dilluns) i a la Noe per aprovar finalment l'assignatura de Llenguatge Musical*/

Siglo XXI, año 2008, unos 2012 años desde que nació alguien que revolucionó su religión: el judaísmo. Nacido en un pequeño pueblo al sur de Galilea (actual Israel): Nazaret, donde se dice que nunca fue profeta. De pequeño aprendió y luego se dedicó a predicar la forma en la que entendía la vida: amando. Fue considerado un alborotador, un revolucionario, un radical*, un terrorista (como los zelotas en su tiempo), una esperanza y por los suyos un mesías que venía a liberarlos. Ellos creían que del yugo romano pero Jesús tenía una idea diferente.

A partir de su muerte Pedro recibió el encargo de establecer una nueva Iglesia. Desde entonces han pasado muchas cosas en nombre de esta Iglesia: cruzadas, escisiones, luchas por el poder... pero también misiones, ayudas, nuevas teologías, cercanía al pueblo, a los olvidados... dos caras de una supuesta misma moneda.

Unos defienden lo rancio y conservador, otros la adaptación a la realidad. Unos atacan y los otros acompañan. Unos van de oro y los otros con sandalias artesanas. Unos hablan desde sus tronas y otros lo hacen actuando por los más necesitados... y de qué nos extrañamos? Somos humanos ante todo y tenemos las mismas debilidades seamos personas consagradas o no.

Lo que no acepto es que haya gente que tenga el valor de hablar en nombre de la Iglesia. Iglesia somos todos y tú no tienes derecho a decir que haga esto o lo otro, vote a uno o el otro según sea creyente o no. Probablemente creemos en cosas diferentes. El origen es común pero la evolución diferente. Yo estoy en el XXI y usted en el XV cuando los diezmos y los conventos por doquier, cuando parte del poder lo ostentaba la Iglesia. Con la cruz como insignia se han cometido crímenes horribles y se ha callado cuando hacía falta dar un golpe de puñetazo en la mesa.

Se usan conceptos retrógrados y manipulados como familia, libertad, unidad... quién es usted? usted a mí no me representa. Haga el favor de hablar como lo que es una persona expresando su opinión pero no en nombre de la Iglesia porque mi apoyo no lo tiene ni lo tendrá hasta que no salga de su Palacio y observe la realidad que le rodea.

Petons i abraçades

Raül

*LA PARAULA "RADICALITAT" prové del mot que significa "arrel", i jo, com més va, sento amb més força les meves arrels.Pere Casaldàliga. (extret de la signatura dels mails del Josep Maria)

Derecho al pataleo

2008-01-29T09:19:00.000+01:00

-- So payaso (Extremoduro) --

Dues cartes de queixa més:

1. Yoigo: oferta de 0 c/min entre Yoigos que passa a ser durant els primers 60 minuts del dia només (clientes@yoigo.com):

Buenos días,

Ayer recibí un sms avisándome de las nuevas condiciones entre móviles Yoigo. Después de 13 meses siendo cliente de Yoigo es el primer momento en que me siento estafado. Hay que valorar que ha pasado mucho tiempo (mucho en relación al mundo de la telefonía) antes de acoger un tick que las otras operadoras ya tienen.

Me vi inmerso en una portabilidad problemática intentando presionar para conseguir mejores condiciones. El caso es que tuve que coger un número nuevo y pensé que Yoigo era una buena opción: publicidad original (como la que tenía Amena en su tiempo), apostar por un producto nuevo y diferente además de contar con un gigante inversor como es Telia Sonera.

Me sorprendí al ver la oferta de 0 c/min entre Yoigos (establecimiento de llamada aparte) además de la estabilidad de precios ante la subida de las demás operadoras. La presión de Vodafone, Movistar y Orange, que aplican costes elevados en las llamadas a Yoigo, significa que se están haciendo con una cuota del mercado (minoritaria de momento). La oferta de 0 c/min llevó a mucha gente a pasarse a Yoigo, a pesar de no tener grandes precios en terminales.

Y ahora nos encontramos con esta variación de la oferta original. Primero te cabreas, después miras las condiciones y ves que son 60 minutos al día y crees que es mucho, que no hablas tanto. Seguidamente piensas que la jugada probablemente es premeditada. Los estudios de mercado, las encuestas y la psicología demuestran que ante el primer revés no nos iremos todos y que nos quedaremos pensando que la oferta no es tan mala.

Esperemos que no sigan por este camino de engaño sino que lo compensen de alguna manera. La verdad es uno de sus estandartes... si no recuerdo mal se decía: "Esto no es una oferta, verdad verdadera"... pues parece que sí que era una oferta.

2. El periódico: relatiu a la portada del 19-G (cartalector@elperiodico.com):

Buenos días,

Soy lector habitual de su versión digital. Me gusta su forma de organizar la página y la forma en la que informan. Me sorprendió sobremanera su portada dedicada al presunto intento de atentado que iba a acontecer entre el 18 y el 20 de enero de 2008. Creo que fue en exceso sensacionalista e irresponsable. De momento no hay nada demostrado aunque todo apunta a que la amenaza era real (según nos informan). Pero estamos jugando con fuego ya que de fondo aparecen temas complejos como la inmigración, la tolerancia, la xenofobia y la ignorancia generalizada. En la sociedad actual nos polarizamos entre buenos y malos y sólo por el origen que nos parece que tiene alguien por su vestimenta. El miedo nos lleva a comportarnos de forma diferente, sobreproteccionista y agresiva. Lo del 11-S afectó mucho y lo del 11-M más por su proximidad. Estamos todos muy sensibles ante integrismos presuntamente presentes en nuestra sociedad y portadas como esta creo que no ayudan en nada. Quizás sería útil editar una serie de reportajes sobre el mundo musulmán: historia, antecedentes, interpretaciones diferentes, situación actual... pero eso no sé si vendería ni si la gente se lo leería... siempre lo podemos intentar.

Petons i abraçades

Raül

Molta feina i poques ganes de fer-la...

2008-01-28T13:32:00.000+01:00

-- Papeles mojados (Chambao) --

Del curs de la setmana passada se m'acumula la feina, no només la que es deriva del curs (professional) sino també personal. Ara bé, em costa arrencar... però s'ha de fer, oi? El cap de setmana ha servit per desconnectar una mica i avançar en El Internado i la 4a temporada de Mujeres Deseseperadas. L'assaig de batucada va reafirmar la nova cançó i l'actuació per al dissabte amb la gent d'Ajmacor Sants-Les Corts.

S'apropa la Pasqua i amb ella una nova tasca fora de liturgia i dintre de l'organització/gestió dels grups. El Febrer ens porta a Barcelona el 3GSM que espero visitar així com dos/tres viatges (un altre a Madrid i un probable a València i/o Saragossa).

I aquesta setmana ja hem de decidir què farem a l'estiu (sempre que les circumstàncies ens ho permetin). D'altra banda, espero poder anar al cinema i a sopar aquesta setmana. Hi ha diverses opcions: En el Valle de Elah, Los Crímenes de Oxford i American Gangster. El dia 15 estrenen la nova de Tim Burton/Johnny Depp: Sweeny Todd.

Avui també veurem si La Taronja Rocket es queda en la Lliga 1a o ens enfonsem en la de "cojos y mancos". Cal guanyar i ho assegurarem.

I per acabar una senzilla reflexió que va voltant pel cap: "Cal arribar a un compromís entre donar i rebre... és donant que rebrem però necessitem rebre per poder donar". On està el punt ideal?

Petons i abraçades

Raül

19 G?!?!

2008-01-24T22:51:00.000+01:00

-- Get a Grip (Aerosmith) --

La porta de El periódico d'avui era esfereidora. Un 19-G gegant després de: 11-S (NY), 11-M (Madrid) i 7-J (Londres)... Segons sembla aquest cap de setmana s'estava planejant un atemptat suicida a diferents transports públics. Les raons no queden clares i òbviament perden valor quan entren en joc vides humanes (i innocents!).

La portada de El Periódico és molt sensacionalista. És un titular per vendre. Segons sembla un informador de la policia ha declarat tot el que ja s'ha publicat. El debat a obrir és molt important... realment estem preparats per a rebre noticies d'aquest tipus? Què implicarà això en el barri del Raval, en el llocs de reunió i pregària... augmentarà el desconeixement interessat de la cultura musulmana que per d'altra banda té moltes vessants que tampoc coneixem. És una religió que es basa en moltíssimes interpretacions diferents de les paraules del Profeta. Us recomano Los Orígenes del Islam de Juan Vernet.

Estem acollonits en general i l'acolloniment porta a rebuig, males mirades, ghettos i paraules gruixudes. Quan ens toca de prop reaccionar de forma freda és impossible. Hi haurà gent que encara lluitarà però d'altres seran persones viscerals. Si desapareix la persona que més estimes del món què faràs?

Desprecio el terrorisme però no la revolució. Crec que hi ha una diferència bastant considerable. Matar mai té sentit, mai aporta res, mai ens portarà a res bo. Les bombes serveixen per destruir i nosaltres volem construir. Parlar, entendre'ns, buscar punts en comú i lluitar per a destruir fronteres... utopies impossibles però necessàries.

Feina en tenim... ens hi posem?

Petons i abraçades

Raül

Moltes coses

2008-01-23T22:17:00.000+01:00

-- Zamba del emigrante (Ismael Serrano) --

Sóc fora tota la setmana. Quan sóc fora les coses es viuen de forma diferent. Per començar dormo en un hotel, cosa que fa gran diferència amb el dia a dia. Els hàbits i costums canvien: més de telèfon i menys de cara a cara, sense futbol ni sèries diàries, sopar fora (i esmorzar i dinar), com hi ha coses que no puc fer aprofito per llegir... finalment he començat "Los pilares de la Tierra"

Vàries coses m'han cridat l'atenció aquests dies:

1. Crash econòmic. Sembla que la crisi immobiliaria americana afecta el món. Llegeixo molt al respecte i entenc ben poc. Definitivament agafaré assignatures de lliure elecció d'economia... penso que és important.
2. Mor Heath Ledger: futur Joker (curiós quan ha mort) i famós per BrokeBack Mountain. Em crida l'atenció que tingui més o menys la meva edat i ja no sigui en aquest món. Et sembla que quan ets jove tot això queda lluny. Ens oblidem cada dia de dir que estimem i de disfrutar al 100%.
3. Us passo dues noticies molt interessants:
- Crònica des de Bangladesh del germà Martí Enrich (en ple ad Gentes)
- La Contra de la Vanguardia:
4. El terrorisme islamista sembla que segueix viu... fa por pensar que el que diuen els mitjans sobre un possible atemptat aquest cap de setmana es podria haver dut a terme... se suposa que no juguen amb nosaltres i això és veritat
5. Àfrica: el nou vanguardia dòssier en parla i el Javi publica la seva experiència viatjant cap a Tombuctú el diumenge al dominical de La Vanguardia.
6. Gaza a les fosques... quant durarà això? Suposo que quan els interessos estiguin coberts... per ambdues parts. Dijous 24 de Gener hi ha una concentració de protesta a les 20h a la plaça St Jaume.
6. Estic recordant quant m'agrada programar... què freak sona això :$:$
7. Moltes coses estan enlaire i no m'importa... com canvia tot.

Petons i abraçades des de Madrid

Raül

Parc de la Ciutadella

2008-01-14T17:50:00.000+01:00

-- Tothom Parla (Las Migas) --

Segons Nietszche la vida es un eterno devenir en el cual las cosas se van repitiendo de forma periódica. Tenga razón o no he vuelo al entorno del Parc de la Ciutadella. Dejé esa zona cuando tenía 7 años y he vuelto con 27. En estos 20 años la zona ha cambiado una barbaridad: no está la gasolinera con los camiones Carrillo (recuerdo a mi padre llamando a la guardia urbana a las tantas por el ruido que hacían), no está el Manolo's Store (una especie de "vendo de to" que tenía unos helados que se hinchaban con el agua...), hay un tranvía, delante tengo un bicing... un montón de cosas nuevas pero lo que más me gusta de todo es recordar sensaciones de cuando era un niño (dicen que recordar es vivir dos veces).

Cuando eres niño lo que quieres es jugar más que nada. Recuerdo algún partidillo de enano en el césped de la entrada principal. Recuerdo un chaval que me quería timar dándome su bici destrozada por mi flamante BH y mi padre a la carrera diciendo que no. Recuerdo escaparme de mi abuela hacia una zona que creía prohibida (como si fuera un castillo) y ella gritando "Paren a ese niño" (mi padre siempre ha dicho que soy un bicho). Recuerdo recoger margaritas para llevárselas a mi madre. Recuerdo colgarme de la trompa del mamut. Recuerdo jugar en el quiosco de la plaza central. Recuerdo un día subirme antes a casa para ver el órgano que traían para que primero mi hermano y luego yo aprendiéramos a tocarlo (a la postre él tendría bastante más paciencia que yo). Recuerdo las historias de mis padres levantándose a las 5 de la mañana para ir a correr en su preparación para las diversas maratones. Recuerdo algún intento de entreno mío cuando ya no vivía por allí. Recuerdo alguna visita al zoo (que tampoco es santo de mi devoción). Recuerdo mil historias, juegos y sueños... nostalgia? No necesariamente sino recuerdos agradables y muchas sonrisas.

Muchas cosas han cambiado y el Parque nos sobrevivirá encerrando mis recuerdos y los de mucha gente. Paseaba ayer por allí y veía montones de niños haciendo las cosas que yo hacía cuando tenía su edad.

... y yo también he cambiado para bien o para mal, eso será difícil saberlo nunca.

Petons i abraçades

Raül

¡Seguimos para bingo!

2008-01-09T09:34:00.000+01:00

-- Ojalá pudiera borrarte (Maná) --

Mail a instituciones@pp.es a colación del nuevo cutrevídeo:

Desestimados Sr Rajoy y compañeros de partido,

Asistimos a un nuevo asalto de su lamentable campaña iniciada el 14 de marzo del 2004. Antaño se dedicaban única y exclusivamente a hacer promesas que más tarde no cumplían (por aquello de "prometo hasta que meto..."). Ahora radicalizan la campaña con el objetivo de ganar las elecciones a cualquier precio, repito: a cualquier precio.

Los catalanes somos el blanco de sus críticas actualmente. Parece que atacarnos revuelve algún gen en el resto de España que hace votarles. Les felicito porque si eso es así habrán avanzado más en el conocimiento del genoma humano que los científicos más experimentados.

Uno hace meses que se hartó de ustedes. No voy a decirles que han perdido un votante porque hace más aún que lo consiguieron para siempre. Tener que explicar que ciertos tópicos tan negativos son falsos en Asturias, Madrid, Cáceres o Santiago (por poner algunos ejemplos) cansa y mucho.

Tengo 27 años y hablo con fluidez 3 idiomas (catalán, castellano e inglés) y otro con dificultades (francés). Por mi edad observarán que he sido escolarizado en catalán pero me expreso bastante bien en castellano. A pesar de la imagen que damos recibimos la señal de TVE, Telecinco, Antena 3, Cuatro, el satélite y tal perfectamente (totalmente en castellano). También disponemos de infinidad de publicaciones (libros, revistas y periódicos) en el mismo idioma. Además navegamos por internet con lo que cuantos más idiomas dominemos mejor. Se lo comento para que dejen de preocuparse porque el castellano peligra en Cataluña porque es mentira.

De esta forma podrán dejar de asignar recursos a esta parte de la campaña y preocuparse por otros temas como:

1. Economia: hace años que en Cataluña el IPC interanual es mayor que en España pero los sueldos suben (cuando lo hacen) al ritmo de lo que marca el país. Cada año perdemos poder adquisitivo. No hablaré (que podría) de los precios de los pisos, autopistas de pago...
2. Transporte: llegar a Madrid es un calvario. O vas al aeropuerto (con taxi o coche porque llegar en tren es jugar a la lotería) y entre embarque, seguridad, equipaje y demás tardas unas 3 horas en ir de centro a centro, o bien vas hasta Tarragona y coges el AVE (un total de 3h30). Me alegra ver que el AVE ya llega a Málaga, Valladolid, Sevilla y demás pero me alegraría más que 12 años después de los Juegos Olímpicos y la Expo llegara a Barcelona. Lo de Cercanías es un escándalo. Les invito a pasar un par de semanas en Barcelona y tener que ir a trabajar a Cerdanyola, Sabadell, Esplugues... verán que opciones hay pocas: dormir poco para coger 3 transportes o llevar coche (colapsos, dinero, contaminación...)

Con esto tienen para comenzar y mucho. Pero quizás deberían basar su campaña en la verdad, la ética y el compromiso. Valores perdidos hace tiempo por la mayoría de la clase política. Lo que no entiendo es cómo no se les cae la cara de vergüenza al decir según qué mentiras y tergiversar la verdad hasta crear fronteras que nunca existieron.

Espero y deseo que para el bien de todos reorienten el rumbo de su campaña política

Petons i abraçades

Raül

Taizé 2007

2008-01-02T11:00:00.000+01:00

-- Storm is passing over (interpretació lliure) --

Quina experiència més xula i apassionant. Taizé és més que reflexió, cançons repetitives i multitud de gent. Taizé és riure, compartir, estimar, aprendre i sobretot flipar a cada moment! Molts diuen que és la major concentració de freaks del món i ho subscric fins i tot més enllà de trobades de Star Wars o Warhammer.

Èrem 40 i cadascú haurà viscut l'experiència d'una forma determinada segons la familia, la parròquia i la situació personal. Jo estic molt content d'haver anat a Ginebra. No tant per les pregàries globals a Palexpo on l'ambientació no ajudava gaire sinó per la familia, la parròquia i el grup marista.

Fer una crònica global de moment per moment seria dificil i en moments avorrida per a alguns. Gràcies és la paraula que més ràpidament em ve. Gràcies als organitzadors, als companys, a les families, a ot el bruixot, a Martin, a Maria i Francesco de Nyon, a Patrick.... a tots vosaltres.

Moments màgics n'hi ha hagut molts. Des de l'acollida a Ginebra amb paraules estelars malentesas d'Aida cap a una valenciana amb un esperit ben obert, passant per com la vam liar a l'acollida a Nyon on Maria estava a punt d'esclavitzar Marcos i Mavi, la rebuda de la familia italo-suïssa a Trélex amb uns macarrons espectaculars, el regal d'un buff marista a l'aeroport i el dia de la trobada al Sagrat Cor amb una visita a Ginebra finalitzada amb un café o res o un sopar per la ciutat...

Cal destacar els moments d'aprenentatge personal. Martin (un noi suec que van conéixer Helena i algú més a Milà dos anys enrera) em va emocionar amb el seu testimoni i la seva situació personal. La seva vida no és fàcil i crec que el vam fer feliç per moments. Jo m'enduc un record ben especial. Impressionant la cara de flipe que feia quan Marcos i jo li explicàcem el picopalisme com a concepte a la Festa de les Nacions. En l'actuació que vam fer (menció a part més abaix) era un espanyol més i disfrutava com un nen.

La familia Bilardo (italo-suïssa) ens va preparar tantes coses... una fondue d'escàndol (hi convivíem Maite, Helena, Aida, Noe, Martin i jo amb una parella, dues filles i un gos). Només una de les filles parlava anglès amb fluïdesa, la resta amb una barreja de francés, italià i espanyol. Aida va evolucionar en el seu italià... sobretot en l'accent. Durant el sopar de la fondue van haver moments de riure quan la mare ens va dir que al dia següent a la nit (31) potser ens hauria d'obrir la porta el gos. A partir d'aquí la Maite comença a riure i va afegint accessoris al gos (babuchas, ulleres, diari, bata... i finalment les ungles pintades) fins que tots esclatem a riure. Tot molt bo. Després un concert de bateria i milers de fotos dels moments en què la filla gran ens demostra què ha après durant 8 anys de fer classe. En baixar a dormir 6 paquetets (un per persona) de xocolata d'allà... un exemple més de la peregrinació de confiança, acollida i estimació que és Taizé.

La vida a la parròquia era curiosa. Allà, a més dels de Trélex, estàvem amb Glòria, Òscar, Marcos i Mavi. Els primers compartien familia amb un francés (anomenat Ot el Bruixot) que portava collars i objectes màgics per a vendre i/o comprar. Estaven una mica espantats per la barreja del misticisme fosc i l'odoració extrema que desprenia en no dutxar-se durant 5 dies.

Marcos i Mavi dormien (molt poc) amb una de les organitzadores de l'acte a Nyon: Maria. Una noia de 23 anys que morirà d'estrés com segueixi així. Reunions maratonianes a altes hores de la nit, treballs que podrien ser considerats forçosos, lectures freaks... Impressionant el moment en què Maria fa una declaració indirecta d'amor a l'altre organitzador Roberto al crit de M-E-R-C-I, merci Roberto! a la festa de les nacions.

Palexpo era el lloc de trobada general on repartien una mica de menjar dos cops al dia (12:30 i 17:30) i es feien les pregàries. Un lloc gens preparat (el terra era com era, sense moqueta ni res per a aillar del fred) i immes que feia perdre el caliu esperat. Lloc de concentració en moments de 20000 a 30000 persones (9000 eren polonesos... flipa) i per tant de tota la fauna que us pogueu arribar a imaginar.

Allà sempre ens acompanyava Patrick. Un suís dificil de catalogar que anava amb la càmera a sobre i et feia tot de primers plans sospitosos (oliver benji... hay que marcar otro gol!). Mai sabies si es feia el xulo, si no tenia amics, si volia divertir-se... tot plegat ben estrany.

Vam visitar Ginebra després de la trobada marista (i de menjar com a porcs). La ciutat és maca, recollida però la companyia era espectacular. Vaig parlar amb molta gent i de tot una mica: vocacions, dret canònic, futur, fajmacor, menjar, passat, compartir, marista, aigua, estocolm, taizé, professions, carnaza, pregària... una tarda tan divertida!

Són molts els moments. Ahir al matí últim dia amb una missa celebrada per, entre d'altres, el bisbe del Alto, regió de Bolivia que va acollir una trobada de Taizé de la qual en bevia la de Ginebra a través del sentiment de trobada i reconciliació que expressava la Carta de Cochabamba. Mai pensava que un bisbe podia ser tan proper i divertit (impressionant la no homilia a la missa del diumenge... digne del millor Buenafuente). El dinar amb la familia va ser espectacular: paté de campanya, amanida, macarrons amb carn al forn, tiramisú i més i més. Moltes fotos i molts petons. També va venir l'àvia de la familia. El pare un catxondo mental que també disfrutava i reia. Fins i tot ens van portar a l'aeroport. Un exemple d'acollida ben especial.

Ui! La festa de les Nacions. Una de les nits més freaks de la meva vida (rivalitzant clarament amb el Baile de las Pasiones). Mostres culturals d'arreu però l'actuació espanyola esperadíssima. Triomfem amb les cançons que marquen Maite i Helena: Badabadá, El Baile de la Fruta, Hem vingut a aquesta festa i el Chipi Chipi. Evitem Macarenas i Porompomperos. La gent supercontenta i una tona de menjar que no s'acaba. El canvi d'any ens havia de portar a inaugurar-ho en aquesta festa però ens enganxa caminant des de Nyon amb torxes després de la pregària per la Pau. Mostres picopaleres de croates i algun espanyol amb carbasses arreu.

En fi, aquest post no expressa ni un 1% del que porto a dins però és que no ho podria fer mai. Vull destacar converses que he tingut amb tots durant aquests dies però Blogger se'm quedaria petit.

Us estimo. Gràcies a tots tots tots. Per la xarxa ja apareixeran fotos, vídeos, cròniques i somriures derivats de rellegir coses que has viscut i comentaris per a afegir allò sentit.

Petons i abraçades

Raül

2007

2007-12-27T17:07:00.000+01:00

-- You're The First, The Last, My Everything (Barry White) --

S'acaba l'any 2007. Hem tingut una mica de tot. La veritat és que és dificil fer balanç perquè recordar tot sense suport de cap mena és complicat. Ha estat un any amb viatges extraprofessionals: Copenhague, Ginebra (encara per acomplir), Menorca. Krakens diversos (as usual) :p. Molta feina i pujant (remunerada i no). Hem estrenat pis (i l'hem equipat sencer!) que encara estem muntant. Hem anat més al cine i menys al teatre (per al següent + i + :p). He estrenat roba, mòbil, PC, rellotge i colònia (Issey Miyake al Nadal). El cotxe ha gastat més que mai (rodes, revisió, assegurança...). Hem jugat al Risk, al Trivial, al Singstar, al Wii Sports, a Warhammer, al Mario Party, al Zelda, al Scattergories, al Tabú, al Eye Toy... Hem tornat a Avellanes, Llinars, Montserrat (dansant i caminant!) i Montornés. He tornat a veure Saldes i he fet el Bastiments (després de l'intent de fa 2 anys). He entrenat més que mai i participat poc en curses (caquetes als Bombers). He tornat al futbol i he deixat (temporalment) el bàsquet. He vist menys partits del Barça però hi he parlat més. He dansat i batucat. M'he afiliat a un partit polític (PUM+J). He mirat més sèries: Lost (a punt d'acabar la 3a temp), Supernatural (a punt d'acabar la 2a), Mujeres desesperadas (per la 3a), Dexter (començant) i Mentes Criminales (he acabat la 2a). Però destacaria els moments amb tots i totes: sallerus, ajmacorians, fajmacorians, dansaires, familiars, òptics, farmacèutics, aventurers, somniadors, batucaires... amics tots.

I demà marxem cap a Ginebra a celebrar Taizé 2007. Veurem què tal però de moment ganes hi ha moltes!!!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: què ens portara el 2008? Us desitjo somnis acomplerts i noves utopies a perseguir!

Jesús és nat

2007-12-25T11:50:00.000+01:00

-- No dormiu --

No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

Bon Nadal a tothom! Que l'exemple de senzillesa del naixement de Jesús ens guïi sempre. Fes que sigui Nadal cada dia al teu cor.

Petons i abraçades

Raül

Diumenge!

2007-12-24T09:10:00.000+01:00

-- Jesus to a Child (George Michael) --

Diumenge esperat per molts i amb ganes d'oblidar per alguns i per no oblidar per altres (els més!). El dia va començar anant de firetes per la Gran Via. Espectacular parada de manualitats amb un tio que fa meravelles amb escuma, un cutter, tisores i sprays de colors!

A la tarda tenim una primera cita en un bar que era restaurant no fa tant. Tenen un projector i per tant la imatge és gegant però poc definida. Els pilars de l'edifici fan que vegis un tros de pantalla a res que estiguis a 2 metres de la paret. No recomanable per propers partits (almenys on era jo i tenint en compte que vaig arribar tard).

El hooliganisme era present i hi havia insults gravíssims i llançament d'objectes (barretina) davant la inutilitat arbitral. El migcamp del Madrid es menja el del Barça. Ronaldinho té alguna espurna perquè qualitat li sobra però res més. Eto'o es baralla i Iniesta corre més que mai. Robinho es menja Puyol. Bojan fa més en 15 minuts (espectacular!) que altres en tot el partit. En fi, decepció generalitzada i cap al sopar de monis! Espero cròniques tàctiques del matx per part dels experts però la sensació és que ens van guanyar com sempre: donant-nos la pilota i corrent més que nosaltres.

Sopar a base de pizzes (carbonara: voló, barbacoa: voló, mediterránea: sobró!), embotits, croquetes, pa amb tomàquet, snacks, truita, brownies... el moment espectacular arribava després amb el tradicional amic invisible. Ni els més grans del lloc recorden com va començar el freakisme a l'associació però realment n'hi ha molt i tot ben sa.

Regals impossibles, músiques espectaculars (calia endevinar a qui li tocava el regal a partir d'una cançó), concursos de cinema, endevinalles impossibles però sobretot molta estima i detallisme en tots els presents.

Gràcies per una nit espectacular! Llàstima que avui sigui aixecant el país perquè m'hagués quedat més estona. Sento/im haver marxat sense acomiadar-nos bé!

Petons i abraçades

Raül

P.S.: em van regalar una bossa per portar a la cintura i un imant (amb mala llet) del desgraciat de Winnie the Pooh. Algun dia explicaré la meva animadversió respecte aquest personatge de Disney i els seus companys igual d'execrables.

Amnistia Internacional i Fundació per la Pau

2007-12-17T11:42:00.000+01:00

-- Fast Lane (Macaco) --

Grans spots, millors fons...

Us passo també un parell de links interessants:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticies_org/?url=http://zonaong.canalsolidari.org/notas_prensa/detalle/?id=210&f=0

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticies_org/?url=http://zonaong.canalsolidari.org/notas_prensa/detalle/?id=204&f=0

Petons i abraçades

Raül

Escuchar y pensar...

2007-12-17T11:15:00.000+01:00

-- Déjame vivir (Jarabe de Palo y la Mari de Chambao) --

-- Pre: cena de empresa el viernes. Tan lamentable como es habitual pero igualmente gracioso. Cada departamento con sus coñas y baile común con palangre incluído. Incluso disfruto los contrastes, no como antaño que me ponían tenso. Me conozco y me conocen así que todo va como la seda y nos reímos que no veas --

Pocas son las ocasiones que puedo coger la ipod y disfrutar de la música, del ritmo y de las letras. Se reduce a cuando cojo el metro, el tren o voy a correr. Las dos primeras me permiten escoger las canciones buscándolas. Todo depende de la canción que he oído últimamente, del estado de ánimo, de las ganas de cantar o de escuchar.

Ayer me sorprendí "viendo" que la canción escogida (la que encabeza el post) se había acabado hacía como 10 minutos y no me había dado cuenta. Mi cuerpo se dirigía en modo automático hacia su destino y mi mente volaba entre tantas cosas. Parece mentira que pueda ir tan lejos sin casi moverme.

El momento que vivo es convulso porque hay cambios alrededor e internamente. Cambios de rol y de responsabilidad, sueños que vienen y van, miedos y dudas. En ello estaba pensando... cuando me di cuenta que la etapa que consideraba a punto de tocar a su fin lleva a una nueva puerta abierta de vete a saber cuánto tiempo. El secreto es buscar la ilusión en los ojos de quien arranca y se sabe lleno/a de fuerza y de ilusión. Cuando no estás en la gestión y sólo al 100% para los protagonistas de nuestra tarea todo es diferente y ahí es de donde hay que beber. Todos somos maestros y aprendices. Quizas no de conceptos pero sí de sabores, olores y sensaciones que creíamos olvidadas e irrecuperables.

Y a pesar de que en ocasiones quieras creer que estás cambiando de vida y que vas a dejar cosas no puedes parar de acaparar opciones e ideas. Será cosa de los genes porque al cabo de un tiempo el cansancio te lleva a decir otra vez que no puedes con todo. La cuestión no es coger o dejar sino refrescarse de vez en cuando con opciones, miradas, sonrisas y risas.

Gracias por ayudarme en el camino a pesar de tener el defecto de no pedirlo con tus mails, besos, llamadas, burradas, acompañamientos y regalos

Voy a darle al play otra vez...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: dedicat als Mà Oberta que ahir van recollir 1025,33 € per la Márató de TV3. Felicitats i gràcies!!!

La publicitat i la samarreta del Barça

2007-12-11T01:31:00.000+01:00

-- Pau (Els Pets) --

Maig del 2006: el Barça es proclama campió d'Europa per segon cop a la seva història. Ens trobem al zènit del cercle virtuós creat per la junta de Laporta. Aquest cercle va començar amb dubtes però el temps els va esvair i va donar pas al millor equip que els meus ulls han vist. Recordo vibrar amb el partit al Bernabeu, al camp del Chelsea (àlies el patatal), patir contra el Benfica i la final viscuda al Casal (amb lligaments enlaire inclosos).

En aquest moment ens creiem el centre del món i en certa manera ho som. El Barça comença a buscar patrocinador convençut que en aquest moment es podrà aconseguir un contracte equiparable als grans equips europeus com Milan, Manchester o Madrid. Potser la sobèrbia, la cautela o a saber què fa rebutjar contractes amb BetandWin i Beijing 2008. Rebutjar per manca de diners (es deia que es demanava entre 15 i 20 mil·lions d'€ per temporada) o per conceptes ètics (su?).

El cas és que traiem la bandera de Més que un club quan anuncien que no cobrarem sinó que pagarem per portar Unicef a la samarreta (1.5 mil·lions d'€ per temporada = 4 vegades menys del que cobra en Dinho per temporada i que probablement són desgrabables). Què bons som! No només no necessitem sponsor sinó que a més ens llancem internacionalment amb la, cada cop més de moda, publicitat indirecta o solidària. Això fa que el Barça sigui un club amistós, entranyable.

Any 2007. El Barça perd la lliga i les seves estrelles es barallen (massa gallina per tan poc galliner). Ronaldinho és una ombra del de la temporada anterior, Eto'o està lesionat i raja, Motta porta de festa Messi i Deco està fora de forma. Els capitans no poden amb el vestidor i menys Rijkaard. Comencen les amenaces i els dubtes. Finalment, tot continuarà igual quant a vaques sagrades.

Any 2008. Tot i ser segons a la Lliga i estar classificats com a primers per a la segona fase de la Champions, estar darrere del Madrid fa mal. Ara resulta que necessitem pasta per a fitxar nous cracks, que els d'ara ja estan acomodats i no rendeixen. Veiem que el galacticidi està passant a casa nostra i volem repetir-lo amb escreix. Es parla de la publicitat a la samarreta. Ara portar Unicef no sembla tant bona idea. Volem els 15 o 20 mil·lions d'€ i ens és igual portar publicitat d'una casa d'apostes, com d'un govern dictatorial com del Cartel de Medellín. Ara importa vendre'ns per a fitxar grans noms: Cristiano Ronaldo (putero reconegut), Cesc (algú a qui el seu pare se'l va endur a Anglaterra per pasta)... nous ídols passatgers que s'enamoraran de la vida nocturna i a qui ajudarem a engreixar comptes corrents que insulten els qui els paguen.

Som uns hipòcrites. Es diu que no és cosa del Barça la solidaritat. Que el Barça és un club d'esports (que no només de futbol!). Doncs penso que tot ha de respirar solidaritat i que l'exemple és important. Els jugadors no aporten res a aquest concepte. Ui sí! Obren una escola aquí i allà, ploren una mica, es fan fotos amb gent desfavorida... però parlem del dia a dia no d'allò esporàdic i que obliden amb facilitat. Tots pensem en clau pasta. Tenir més per gastar més, "usar y tirar" i a per un altre, vendre samarretes. Tot això serà un gran exemple pels nens: patrocinadors insolidaris i persones sense escrúpols.

Cada cop tinc menys fe en el culé "estàndar": mal aficionat, mai està content i sempre a l'ombra del Madrid. Sempre serem un club petit pel paper de víctima que sempre agafem.

Segueixo sense discutir les raons de fons que el Barça porti Unicef (no trobar una altra cosa, alternativa interessant per projecció internacional...). M'agradaria que en Xavier Sala Martín (gran economista, president per uns mesos del Barça i que regenta una ONG com Umbele -www.umbele.org-) en parlés al respecte.

... I el pitjor és que encara Mourinho acabarà entrenant el Barça...

Petons i abraçades

Raül

Kobenhavn

2007-12-10T12:08:00.000+01:00

-- Bleach (Nirvana) --

Viaje esperado desde hace tiempo y con billetes comprados desde hacia casi 3 meses! Copenhague es la capital de Dinamarca pero, como nos dijo nuestro anfitrión (espectacular!), no está geográficamente en el centro. El caso es que sí que era así cuando el reino incluía Suecia.

La ciudad nos recibió con frío, cuatro gotas y bocatas de jamón! El piso del Jordi está en una zona tranquila (tranquilas son gran parte de las zonas de la ciudad a ciertas horas). Nos acomodamos y estuvimos hablando de los últimos viajes (que no son pocos). A destacar una botella de sake que le regalaron... immensa!

El viernes fuimos a visitar Copenhague en bici: La sirenita, el Kastellet, palacios, estatuas, la calle comercial y peatonal más larga de Europa (con trileros y agresiones incluídas), cementerios que parecen parques (vimos la tumba de H.C. Andersen)... la Noe estuvo a punto de causar varios accidentes (su...) y visitamos la mejor pastelería de Copenhague (con consumición, claro!). La lluvia nos acompañó durante todo el día y acabamos de agua hasta las cejas pero fue genial!

El día acabó con una cena en un buffet libre vegetariano y un té en un local supermajor con sofás y demás. En un día casi habíamos visto toda la ciudad pero aún quedaban cosas por hacer!

El sábado era el día de coche para poder visitar dos castillos (Frederiks... y Helsingor - castillo donde transcurría la acción de Hamblet, a pesar que Shakespeare nunca estuvo allí-). A notar que en todas partes dan galletas con sabor a canela al ser Navidad. Son un puro vicio! Los parques de los castillos y las vistas espectaculares. Desde el segundo castillo se veía Suecia a tiro de piedra.

Cogimos un ferry que en 15 minutos nos llevó a la otra orilla, justo para comer algo y salir corriendo que ya estábamos causando colapso en la salida :p. Bajamos toda la costa hasta llegar a Malmö. Es una ciudad pequeña pero muy bonita y especialmente decorada para Navidad. Tanto aquí como en Copenhague había pistas de hielo para que la gente patinara. En Malmö destacan: el Torso (edificio diseñado por Calatrava), las vistas del puente que une Suecia y Dinamarca sobre el mar y el centro de la ciudad. Todo genial.

Al volver fuimos a cenar a un Thai en la capital danesa y acabamos la noche en un local con música en directo y que fabricaba su propia cerveza. Hay que notar que los habitantes de la zona son descendientes de los vikingos, cosa que se nota en sus dimensiones físicas, color de pelo y en la brusquedad en ocasiones. Recibí un codazo por parte de una danesa que vertió mi bebida en la chaqueta y casi ni se inmutó. La fuerza del mismo no tenía que envidiar nada a la de Materazzi, por ejemplo (su?).

Para el último día dejamos la visita a un parque gigante y con gran encanto al lado de Copenhague. Además celebramos un brunch (invento estadounidense que consiste en un desayuno-comida de tipo buffet): revuelto, salchichas, bacon, queso, salmón, embutido, huevos duros, pastas, yogures e inventos varios... además de las galletas típicas.
Un gran viaje que fue mejor por lo bien que nos acogio mi hermano, claro! Así es fácil conocer una zona en la que el vive desde hace año y medio!

Muchos besos para él (te queremos mucho los dos!).

Petons i abraçades

Raül

Enginyeria Sense Fronteres informa...

2007-12-05T21:14:00.000+01:00

-- Thriller (Michael Jackson) --

He rebut aquest correu dels companys d'ESF:

-----

Equador, Francisco de Orellana

El decret d’estat d’emergència a la província petroliera equatoriana registra greus vulneracions de drets humans

La població és reprimida de forma desproporcionada per demanar el compliment dels convenis estatals amb les empreses petrolieres

El govern d’Equador aprofita un nou decret d’estat d’emergència per vulnerar els drets humans de la població. El President de la República de l’Equador, Rafael Correa, va decretar l’estat d’emergència a la província d’Orellana el passat dia 29 de Novembre. El Comitè de Drets Humans i la Red de Líderes Ángel Shingre la detenció arbitrària de diverses persones que presenten senyals de tortura i maltractament. 30 persones han estat detingudes fins al moment a la província del Napo i no es coneix on es troben.

El govern va decretar un nou estat d’emergència davant la reclamació de la població de Dayuma i Inés Arango, a Orellana, que exigien a les empreses petrolieres i al govern central el compliment dels convenis.

Diverses persones de la Red de Líderes Comunitarios Ángel Shingre han estat detinguts. La Red és una organització de líders de diverses comunitats, indígenes i colones, que lluita per la defensa dels drets humans i mediambientals davant les agressions de les empreses petrolieres i extractores de fusta.

Equador compta amb una llarga història de declaracions d’estat d’emergència. La Comissió Iberoamericana de Drets Humans va demanar el govern d’Equador en el 1998 que “no recorregués a la invocació de l’estat d’emergència per combatre problemes socials i econòmics”.

La declaració com a estat d’emergència a Orellana dóna el poder a les forces militars i suposa:

Ø Toc de queda des de les 10 de la nit fins a les 5 del matí.
Ø La força pública està facultada per ingressar i realitzar inspeccions a la propietat pública i privada
Ø Està prohibit realitzar manifestacions i tot tipus de reunió i associació, encara que sigui amb objectiu pacífic.
Ø Els membres de les Forces Armades i la Policia Nacional poden detenir als pressumptes infractors i posar-los a les ordres de les autoritats competents.

Les forces militars tenen el control de pous i estacions petrolieres i de les entrades i sortides a la capital Francisco de Orellana. Els dirigents i líders camperols es troben a la zona de montanya a causa de la persecució i repressió de les forces armades.

Des de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, denunciem la persecució i repressió de la població i dels moviments de defensa dels drets humans i ambientals que s’està duent a terme a Orellana, Equador.

Exigim que:

Els detinguts siguin alliberats immediatament.

Restitució de drets a la província d’Orellana.

Demanem la fi de l’estat d’emergència a la zona, així com la repressió i persecució de la població, líders socials i defensors de drets humans.

Finalment volem solidaritzar-nos amb el poble equatorià per la seva perseverança en la lluita pels seus drets davant l’actuació de les empreses petrolieres
---

Veurem com està el tema en tornar de Copenhague

Petons i abraçades

Raül

Carn de blog

2007-12-01T01:39:00.000+01:00

-- Sintonía de Carroussel Deportivo (Autor desconocido) --

/*Pre: Carn de blog => dícese de la situación vivida por uno o varios de los integrantes de un blog (escritor y/o lectores) que merece ser compartida con la Humanidad. Las causas pueden ser diversas: freaks, risas, experiencias extrasensoriales...En la crónica del hecho puede aparecer lenguaje críptico sólo inteligible por aquellos que han vivido la situación descrita*/

El Marcelino és un bon lloc per a sopar en plan amigotes. Convocats estàvem pel David per a compartir, com a mínim, tapes i beure. 9 persones que han estat a punt de ser 11. ¿Qué pedimos? Lacón!!! ¿Cuántos? 8 (supersu!!!). Venga, ya lo tenéis! Sí: bravas, calamares, pan con tomate, chipirones, chistorra, pimientos de Padrón... ala! Hem sortit prou farts i per 12,5€. Un preu que no s'ho valia (hauríem d'haver pagat més!) tenint en compte l'ambient festiu que hem viscut allà. Converses no tan banals sorgides inicialment d'un vestidor que vol ser rocket. Juguesques i preguntes. I si fem una enquesta? Arrenquem preguntes cinèfiles. Tu creus? I tant! Recordem paraules dites a Rubí referides a Euskadi que allà van ser incòmodes i aquí mereixedores de targeta i indignació. Aproximacions vàries per a tornar l'atac...

Les paraules dites en aquella taula no poden ser reproduides aquí. Primer per manca de memòria i segon per manca de congruència... simplement espectacular. El picopalisme és una forma de vida. 0, claro! Bicis i cotxes. Cobra. Regals de 18 anys. Bogeria desfermada.

Cap a passeig de St Joan que hi manca gent. Avisats som que queden 15 minuts... ¿con lo bien que nos lo estamos pasando nos quieres echar? Parlem d'esquerran(e)s i dinars compartits relacionats amb manca de rendiment als partits del dilluns. ¿El viernes es fin de semana? Ganivetades que volen i visions estranyes que em fan portar la mà al cor... uiiiiii al larguero! Venga pagad y puerta... ¿podemos ir dentro? Sí pero hasta la 1! Seguim amb l'enquesta i surten persones que estan a Àfrica, presentadores de TV de la terra ferma i no tan ferma. Límits i la T màgica Brutaniense (imprescindible). Col·leccionistes de tot i GB de 0 i 1s que formen colors, formes i moviments.

Arriba la cúpula de MO i ja hem de marxar. Conato d'última però marxo tot i rebre el Carles comentant-li que hauria d'haver estat allà. Jo mai mai... uiiiiiiiii, gent que descodifica 4 xifres per veure documentals, desordre i comiat fins la propera... cal repetir. Proper episodi dilluns al vestidor? Bogeria i riure...

Quina nit! Quedarà "en los anales de la historia"

De baixada bicing que agafo però em costa deixar (3 parades) i gent que parla sola, amb algú al costat o amb un aparell inanimat que emet vida. Fred i mantes. Gent, "botellons" per Marina i records de tantes coses...

Petons i abraçades

Raül

P.S.: o l'escrivia ara o perdia actualitat :p. Presents durant la major part de la nit: Chu, Anna, Reno, Uri, Seli, Marc, David, Pau i jo.

Google fan

2007-11-30T12:37:00.000+01:00

-- Bad Medicine (Bon Jovi) --

/*Pre: ja tinc entrades per a Ismael Serrano al Teatre Joventut (2 de febrer de 2008!!), esperem que sigui millor. Algun dia podríem pensar en les avantatges dels "dealers" d'entrades de tenir els diners tan aviat i més si sapiguèssim a quin plaç paguen les despeses*/

Em declaro fan incondicional de Google com a empresa (no només com a buscador). Tenen una forma de treballar curiosa i, a més, inverteixen en moltes coses interessants.

Espero no portar-me una desencís dintre d'un temps.

"Para muestra un botón":

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8847
http://www.google.org/

Petons i abraçades

Raül

Pere Barnés

2007-11-29T10:26:00.000+01:00

-- Mantes de cartró (Kairoi) --

/*Pre: ahir em van tunejar el cotxe... coses que passen i tot sigui això (que no ha estat res). També vaig anar a veure Cabaret a l'Apollo (coses de fer 1 any i mig), aviat crònica de l'espectacular espectacle :p ("La vida es un cabaret").*/

Fa uns 5 anys el gran Xavi Barquet va començar a parlar-me de la fundació Arrels. Es tracta d'una organització d'ajuda i suport a la gent sense sostre de Barcelona. Ell va començar col·laborant al centre de dia però el seu somni i il·lusió era sortir al carrer, a parlar amb la gent que viu i dorm sota el cel. Ell ho ha aconseguit i coneix molts casos diferents, ha après molt.

Jo m'hi vaig voler ficar farà 4 anys, acabat de sortir de la universitat i mentre treballava de docent als matins a la Vila de Gràcia. El cas és que en tenir les tardes lliures em vaig engrescar a apuntar-m'hi. No us penseu que agafen voluntaris "a saco" sinó que fan reunions de grup i entrevistes personals per assegurar-se que la persona que entra ho fa a conciència i a més demanen un compromís de temps setmanal (habitualment una tarda a la setmana).

Malauradament no vaig poder ni començar a ajudar degut al canvi d'horari de la nova feina. Em vaig haver de contentar amb ser un col·laborador extern. Tot i això segueixo l'evolució de la seva tasca ja que la trobo imprescindible i molt lloable. A més, amb en Xavi en parlem tot sovint (i coincideix que l'equip de carrer on ell hi és va pel meu actual barri).

La tasca d'Arrels és complexa. Donen suport a gent sense llar, dutxes, roba, entreteniment, tallers ocupacionals, els cerquen feina, ajuda mèdica, un sostre on dormir... (tot amb una certa evolució, seguiment i tutel·lat per professionals). Així dit amb 3 línies està certament esbiaixat però podeu trobar tota la informació a http://www.arrelsfundacio.com/.

Arrels edita informació periòdica sobre les seves activitats i en l'última va arribar la informació de la nova Llar Pere Barnés per a gent sense sostre. Em va interessar molt i és un projecte que fa anys que hi somniaven. La història de la persona que dóna nom a la Llar així com les característiques de la mateixa les podeu trobar a l'edició d'avui de El Periódico:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=462711&idseccio_PK=1022&h=

Demanen gent que hi col·labori. Hi ha horaris, dies i tasques per a tots els gustos. Només cal tenir ganes de donar una mica del nostre temps per aquells que més ho mereixen. Podeu contactar amb Arrels a la web que us he donat

... canvis d'orientació, de rumb, de direcció, de sentit? Ja veurem... és dur però hi ha camins que altres ja van fer fa anys i les petjades encara es poden trobar... gràcies Xavi, ets molt gran!!!

Ja surt el sol i la lluna s’amaga de pressa.
Hi ha nens avui que desperten
amb mans sempre esteses.
Pels carrers la innocència
vestida de pobre
demana a cegues que donem
allò que ara ens sobra.

Ja surt el sol que il·lumina
a rics i a pobres;
pregunto jo si és que el dret
a la vida ben digna
no és el mateix per tots aquells
que patim sota el sol.

Que ningú més arrossegui
per viure el seu rostre.

I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN
I MAI NO HAN TINGUT NINGÚ.
QUE ELS HI FACI ALGUN PETÓ
A L’ ANAR A DORMIR.
BONA MARE DE L’HOME,
ACARONA’LS TU A LA NIT
I COBREIX-LOS SENSE MANTES DE CARTRÓ. (2)

Descobriran en aquells
que els regalen la vida
la serenor d’alguns somnis
que porten somriures.
No volen més que el regal d’un amor
que se’ls dóna gratuïtament
la claror de sentir-se persones.

I AQUELLS NENS QUE ARA PLOREN ...

Petons i abraçades

Raül

El congreso de los diputados

2007-11-28T12:23:00.000+01:00

-- Como un lobo (Miguel y Bimba Bosé) --

/* Pre: observásteis las ojeras de Dinho ayer? Este hombre está muy acabado... la cara hinchada, con pinta de no dormir, ni un sprint a pesar de jugar 20 minutos... en fin lazito y para Londrés o Milán...*/

Enésimo intento de mostrar indignación por parte de Cataluña y portazo en la cara nada más intentar salir a luchar a las Españas. El caso es que lo del transporte por aquí se ha gestionado mal, tarde y encima saldrá más caro de lo presupuestado inicialmente (comisiones ilegales ya previstas). PEdimos soluciones y nos envían a un paco que aún la ha liado con más promesas que no se cumplen ("Aprobaré...") pero a las que nos vamos acostumbrando.

Un mes y pico sin trenes que vengan de Tarragona y tan tranquilos. La solución no es que dimita esa señora sino que lo que tiene que hacer es resolver toda la problemática y dejar de hacerse fotos. Se ha demostrado que es una incompetente pero va a arrasar en Málaga como cabeza de lista... ¿alguien lo entiende?

Vamos a la votación. La moción no tira adelante por sólo 3 votos de diferencia. Votan a favor ERC, IC, PP y CiU. Votan en contra BNGa, PNV y PSOE (PSC incluído, claro) además de 2 tránsfugas... total 3 votos de diferencia. Esto ya estaba más que pactado antes, hacía falta hacer el paripé?

Se supone que es una representación española pero tampoco miramos por el bien de todas las regiones. Como es natural cada uno mira por la suya y es lo que han hecho los vascos y gallegos. En este caso habrán sacado tajada de esta situación en forma de mayor cupo o inversiones. Cómo vamos a avanzar si dependemos del servilismo de nuestro Govern? El PSC se debe al PSOE y por tanto no vamos a ir nada bien.

Siguen riéndose de nosotros y no tenemos nada que hacer si la situación continúa como hasta ahora. Nuestro poder adquisitivo casi no ha subido después de 10 años según un estudio del IESE. Pagamos muchos impuestos y vamos muy apretados. No dudo que en toda España se así pero yo expreso lo que vivo día tras día. Me veo obligado a coger el coche para ir a trabajar porque el tren me deja lejos, la gasolina sube sin parar y pago un sobrecoste para supuestamente aumentar la calidad de la Sanidad, el suelo en Barna es carísimo y la comida también, nuestro IPC sube un 4,3% mientras que en España sube un 3,4% y por tanto mi sueldo sube un 1.1% menos de lo que debería (año tras año)...

Esto es lo que tenemos y lo que hemos escogido... se supone. La democracia actual no funciona porque los políticos no representan lo que hemos votado ya que por detrás hay muchos cables que no vemos pero que son necesarios para aguantar a los candidatos (patrocinadores, acuerdos encubiertos, luchas de poder, egos...)

Eh! pero siempre intentando sonreir con algo que nos haga ilusión!!

Petons i abraçades

Raül

Estalvi energètic

2007-11-23T11:53:00.000+01:00

-- Lucky Town (Bruce Springsteen) --

/*Pre: que després de n anys només un tràgic succés posi en entredit programes com "El diario de Patricia" indica cap a on anem. Morbo, suposades sorpreses, necessitats de reconciliacions, enganys, misèries personals al descobert... això és el que majoritàriament consumim com a país. Queda molt chic dir que veiem "Redes", "La nit al dia" o "Minoria Absoluta" però el telespectador habitual desitja i necessita "Aquí hay Tomate", "Escenas de Matrimonio", "Dónde estás corazón"... què hi cerquem? i millor dit què hi trobem? El problema no està en "El diario de Patricia", està en que es consumeix a "mansalva", la prohibició no portarà a solució sinó a clonatge inicialment variat però a la llarga igual o pitjor*/

Moltes iniciatives han sorgit després de l'apocalíptic documental de Al Gore. Que hi ha un canvi climàtic està clar. Que nosaltres en som la clau parcialment també. Hi ha teories que parlen de cicles en el clima. L'emissió de CO2 causa l'efecte hivernacle que fa forats a la capa d'O3 i fa augmentar la temperatura i fondre els pols que causen pujada en el nivell del mar... això seria el resum.

A partir d'aquí les solucions possibles. Es convoca una apagada general la setmana passada i reverteix en un descens d'un 0.7% del consum habitual. Les indústries no apaguen les màquines perquè costa més apagar i encendre que mantenir encés durant mesos. Que jo apagui els llums més sovint i no tingui l'ordinador encés va millor per la meva butxaca que per al planeta (encara que la unió fa la força).

Però no tot està perdut. Estan sorgint corrents que no necessàriament són ecologistes sinó més aviat sostenibles (parafrasejant el conseller Saura). Us en presento alguns exemples en el món tecnològic. El primer de tots és un buscador ben curiós que em va enviar mon germà: http://www.blackle.com/. El veieu i penseu... quina tonteria... és el mateix que Google però en color foscos. Això vol dir que consumeix menys energia que el cercador més emprat (95% de les cerques universals es fan amb Google segons Pablo technologies) que es basa en colors clars.

Més enllà de les bombetes de baix consum tenim els servidors ecològics. Actualment totes les empreses disposen de servidors, són una mena de grans ordinadors que mantenen la infrastructura informàtica (xarxes internes, VPNs, DMZ...) general. HAbitualment aquests no s'apaguen mai perquè pot arribar alguna consulta o necessitat en qualsevol moment i més encara en les empreses internacionals.

Així doncs s'ha creat el segell ecològic per a aquests ordinadors. Hi ha empreses especialitzades en instal·lar aquest tipus de dispositius i a crear l'homologació corresponent. Tenim les següents webs:

www.ecoservers.co.uk/
http://www.newscientist.com/article/mg14018974.100-birth-of-the-ecocomputer-it-takes--pounds-sterling200worth-of-electricity-and-12-tonnes--of-water-to-make-a--typical-desktopcomputer-but-the-pressure-is-on-manufacturers-to-be-less-wasteful-.html
http://www.coopamerica.org/pubs/realmoney/articles/computers.cfm

És curiós observar també els costos ecològics de manufacturació de coses tan habituals com les comentades o encara més: els mòbils.

http://www.noticiesdot.com/2006/10/30/nou-blog-de-tragamovil-per-al-reciclatge-de-telegravefons/
http://www.tragamovil.com/

Iniciativa de reciclatge d'aquells aparells que tenim apartats a ca nostra quan podrien fer servei per altres coses.

Finalment, en la trobada d'animadors nous la gent del CAU de Rubí ens va mostrar que hi ha una alternativa als coberts, plats i gots de plàstic: els estris compostables que poden anar al cubell de residus orgànics directament.

http://xcr.arc.cat/web/guest/home
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp (Agència catalana de residus)

En fi, en les nostres mans tenim part de la solució del problema. Altra part està en la indústria (hi ha homologacións ISO al respecte) i en els governs (augmentar l'eficiència del transport públic, per exemple).

Petons i abraçades

Raül

TF 2K7

2007-11-19T11:12:00.000+01:00

-- Angel of Harlem (U2) --

Tornes a Llinars després de no fa tant i Allegria et copsa encara el cor mentre fas un taller sorpresa i treus el millor que pots que a vegades és pitjor que abans i no saps que si després. Percepcions pròpies o realitat latent?

Tira palante con los cuernos que las cosas salen adelante. Esperit que comparteixes quan ja no saps d'on treure un segon per fer-te allò que dones teu i no només pinzellades. Formes diferents i aprenent contínuament de qui fa anys que és mestre Jedi mentre tu només ets un padawan. Dinem plegats amb reminiscències d'una festa sorpresa prou freak amb lacón, xoriçó i gamba. El partit és inevitable, nois vs noies amb trànsfugues i altres hipermotivats. Noies que entrenen per un torneig que s'ha ampliat al bàsquet i que està muntat per la il·lusió des del minut 0 de la preparació.

Tallers de tarda on el cansament és present i el fred encara més. Compartir i parlar, projectes diferents, realitats similars, adaptacions necessàries i futur incert. Preguntes, dubtes i alguna resposta. Alternatives pròpies i externes que poden canviar una forma de vida que cal revisar.

Celebració estranya... soroll i mostra inefectiva d'azote Rijkaardià. Et fas gran? Què pensaries 10 anys enrera? Proximitat que s'allunya tot i els esforços. No és fàcil conèixer ni que et coneguin més enllà del respecte per formar part del pleistocé fajmacorià. Fa ràbia, potser necessito compartir bogeries en branques petites tot i que se'm fa una muntanya, o potser no...

Sopar amb menjar guardat per qui acompanya des del més proper fins el més llunyà però no sempre prou valorat. Converses i kraken que saluda. Es quedà fins demà. Fred, molt fred i cansament extrem que no em permet compartir més amb qui em ve de gust: vida, música, tomateo i projectes. Somnis comuns o diferents i records que se'n van fins a una Setmana de l'Alegria a La Farga el 1992.

Gent que ve de fora i forma amb el cor perquè és el que ha mamat i això es nota. Taller en comú preparat i dirigit? Regals senzills i simbolisme... benentés? Sentiments contradictoris i visions de coses que desconeixes. Resums i articles... rutina o il·lusió? Ganes o cabezonería? Alegria per estar acompanyat pels de sempre... lluites de foulards ficticies, abraçades i paraules de proximitat. Qui diu què i vés a saber quan, abans o després, depèn del dia.

Aigua per donar i aigua per rebre, qui guanya? Tocar i mirar als ulls. Necessitat de mesos per compartir amb cadascun. Per conèixer millor i saber què passa, manca o cal canviar. No pot ser perquè vols més de tot aspecte a més de coses noves.

Fins aquí de moment... esperant reaccions i intentant organitzar-me en aquest mes que es presenta apassionant... avellanes, barna, copenhagen, cerdanyola, lleida...

Petons i abraçades

Raül

Concierto!

2007-11-15T08:52:00.000+01:00

-- Si se callase el ruido (Ismael Serrano) --

Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.

Noche de concierto en el Auditori. Vaya por delante que como sala de concierto me gusta mucho. Es un sitio acogedor y con buena acústica. Es donde he visto la mayoría de veces al cantante a quien fuimos a ver ayer: Ismael Serrano. Rodeado de entendidos y fans del mismo es más fácil notar los detalles y cuando ya dices cosas como que en aquel concierto tal o en el otro cual, que si el Teatre Joventut, que si te acuerdas cuando te llamé en aquella canción... señal que además has compartido notas con ellos. Ayer nos juntamos Ivan, Blanca, Noe, Rafa, Pepe, Seva, Miki, Jordi y yo.

La puesta en escena era diferente con un fondo marcado por unas nubes y un sol que se apaga en el horizonte, atrezzo de pesca y un par de músicos con camisetas de marinero. Ismael Serrano iba con tirantes (:s). La presentación del grupo se hizo al entrar con una especie de performance donde todos decían algo y ello daba paso a conocer al resto de componentes del concierto: Javier Bergia (percusión), Jacob Sureda (teclados y bajo) y Fredi Marugán (dirección musical, guitarras y bajo).

La primera cosa extraña fue que en una canción se equivocó. Durante la multitud de discursos que hizo (sobretodo al principio) se enganchaba y no le salían las palabras. Luego dijo algunas cosas sin demasiado sentido (la adaptación de la leyenda de Ulises y Penélope era bien freak) e hizo uso del más sentido populismo en algunas ocasiones. En cuanto a esto último es correcto como método para conectar con el público. Salieron los clásicos: El Jueves, el primo de Rajoy, las obras del AVE, la guerra de Irak, Silvio, el Che... es curioso cómo la gente aplaude a rabiar en plan: "qué rebelde soy, estoy de acuerdo con eso..." y luego a sentarnos en el sofá a ver la tele.

Era un concierto de presentación y como tal cantó muchas canciones del último disco: Casandra, Canción para un viejo amigo, Canción de amor y oficina, Zamba del emigrante, Si se callase el ruido, Amores imposibles...

El percusionista hizo gala de su dominio tocando un montón de instrumentos e incluso dando la sensación de que en ocasiones improvisaba. Era impagable la pose que tenía al tocar unos bongos que estaban a su izquierda. Para mí tuvo problemas de sonorización ya que en ocasiones no se oía. De hecho varias veces hacían señas al técnico para subir o bajar el retorno.

Una cosa curiosa era oir un sonido como de shekere mientras el percusionista tocaba el cajón y el resto estaban ocupados. Descubrimos al fin que era un sonido que salía del sintetizador del teclista...

Saltaron los típicos ¡Guapo! y un ¡A ver si apagan los móviles! delante nuestro que fue contestado con una yoya por su acompañante.

Hubo varios bises, sonó la imprescindible Últimamente, hubo coros, aplausos... pero en ocasiones faltó punch. La primera parte fue un poco floja y luego reflotó pero en otras ocasiones había disfrutado más. En resumen 2h45 de un buen concierto pero no inolvidable.

Esperaremos al Teatre Joventut

Petons i abraçades

Raül

P.S.: notar que compramos las entradas como en abril... es necesario que sea tan pronto?

Bug or feature?

2007-11-14T00:28:00.000+01:00

-- Canción para un viejo amigo (Ismael Serrano) --

/*
Pre: no voy a ser yo el que comente el lamentable acto del rey en la cumbre iberoamericana (impresionante análisis de mi gran hermano o hermano mayor en http://somniem.blogspot.com). De los mejores momentos del año... cuántas veces habremos imitado la voz campechana del rey diciendo: "¿Por qué no te callas?". Lo que son las casualidades de la vida, ahora que había críticas generalizadas y hasta algún medio comenzaba a hacer crítica del tema los duques de Lugo van y se separan... 0h y 4 cadenas dan reportajes al respecto... el mundo se acaba.
*/

Durante más de ocho horas me muevo en un mundo eminentemente tecnológico y rodeado de ventas, números, rappels, márgenes y facturaciones. Todo se pega y aprendes un montón. Cómo hablar con la gente, cómo hacer que todo el mundo se sienta a gusto, comenzar con un tema banal, mostrarse confiado, un buen apretón de manos, una sonrisa, mirar a los ojos pero sobretodo sinceridad. Palabra curiosa al mezclarla con comercial ya que parece que sean lo contrario.

Más allá de las historias que pueda explicar de mis compañeros (algunas sin desperdicio) lo que defienden es dar las malas noticias cuando se producen (rotura de stock, EOL's, funcionamiento limitado, retardo en la reparación...) y nunca esperar o emmascarar la verdad. Te ganarás una bronca de campeonato pero mantendrás un cliente, en caso contrario lo perderás tarde o temprano.

Otro concepto clásico es el "pan para hoy hambre para mañana" refiriéndose a las prisas por introducir pedidos forzados para incrementar cifras que no van como deberían según las previsiones realizadas 10 meses antes un poco a voleo.

Cómo no comentar que un objetivo nunca se baja aunque lo parezca. En caso de que la cifra a alcanzar sea menor miremos el margen y viceversa... qué mundo este de la venta.

Valoro muy positivamente el hecho de conocer a tanta gente diferente. Unos más apasionados, otros de vueltas de todo, simpáticos, bordes, agradables, secos... todo un regalo que enriquece día a día.

Pero vayamos al título. Bug significa fallo, error, mal funcionamiento. Feature es característica, potencial, algo de carácter positivo. Ahora viene la magia curiosamente creada por un FAE (técnico) francés que desarrolló su dialéctica para (casi) convencernos a todos.

Pensemos en algo que usemos habitualmente. Para hacerlo genérico un cuchillo. Nos gusta de una determinada forma, nos hemos acostumbrado a ello, a su forma, a su presión, a lo bueno y a lo malo. El caso es que todo funciona correctamente y vas recibiendo cuchillos iguales. Te han dicho y redicho que esos cuchillos serán iguales durante muchos años.

Un buen día te llega un cuchillo diferente. Tiene una muesca o algo que hace que tengas que cambiar tu forma de cortar mecánica, rutinaria y habitual. Es ahí donde tú dirías que hay un fallo de fabricación, planificación o algo... han de rodar cabezas. Pero entonces alguién te mira y te dice que eso es una nueva característica muy ventajosa para todo el mundo que usa cuchillos. El fabricante cuida de ti, piensa en tu futuro, lo hace porque quiere sacar lo mejor...

Y como estas cientos a lo largo de los últimos años... qué grande... "it's not a bug, this is a feature". Ojalá pudiera poneros la cara del cliente y la nuestra!

Petons i abraçades

Raül

Otro más

2007-11-07T15:38:00.000+01:00

-- Viatge a Ítaca (Lluís Llach) --

Otros 650 km a la espalada para visitar la parte sur del Levante español. Demasiados quilómetros que no son comparables con cruces intercontinentales pero más que quedándome en la oficina... en fin una forma chorra cualquiera de comenzar el post.

El trabajo va creciendo tanto dentro como fuera de la parte asalariada, a veces las dos coinciden en interés y marrones y otras son realmente dispares. No seré de los que diga que menos mal que llega la hora de irse a casa porque me gusta lo que hago y lo que puede llegar a salir de esto. Hay veces que es más interesante y otras menos pero estoy contento. Me gustaría desarrollar portales interdimensionales para no tener que echar de menos nada cuando estoy fuera pero de momento está lejos de mi alcance (de momento? suuu).

Ir y volver, arriba y abajo, miles de listas de cosas pendientes que se amontonan con los sueños que llegarán. Tengo una vida llena y en gran medida plena. Vas creciendo, evolucionando y decidiendo... se cumplen ciclos que acumulan cosas y nunca desechan lo que ya tenías sino que abren nuevas puertas mientras sonríes mirando la etapa cerrada con puertas de cristal transparente e impoluto.

Tengo cierta dependencia de la comunicación a través de la red y eso no es bueno. No obstante estar lejos y poder hablar con gente (ara mateix amb tu, irina) que quieres y te apetece conocer y disfrutar más es algo a valorar. De todas formas aislarse de todo tiene sus partes positivas (más cuando hay faena) tal y como he leído en el blog de Galli (http://punkifresh.blogspot.com/). Lo que comentamos siempre observar y aprender.

Vuelvo a retomar el post después de una tarde de visitas y de rocketear por un paseo bastante chulo que hay cerca del centro de Murcia. Después iremos a ver el Barça y cenar. Es curioso como todo continua mientras tu realidad va cambiando. Con lo cual es sólo una percepción que todo continúa... la realidad es maleable y lo que es rutina en realidad no lo es, lo único que ocurre es que no nos fijamos lo suficiente. ¿Qué cambia y qué no? Supongo que depende de los ojos con que miramos las cosas.

El encuentro en Taizé sigue adelante y nos encontraremos en diciembre. Hasta entonces visitas de proveedores, asambleas, Avellanes, Copenhagen (finalmente!), C++, TALFI, trobades, talleres, confidencias, abrazos... parece lejos pero en realidad lo está más... por qué contar el tiempo en segundos cuando lo puedes hacer en momentos?

Dedico el post al David que ha sido operado de apendicitis hoy! Va per tu rocket!

Petons i abraçades

Raül

De wikipedias y youtubes...

2007-11-05T09:10:00.000+01:00

-- Llença't (Lax 'n Busto) --

Se supone que somos gente mayor y responsable. Se nos dice que somos libres para hacer lo que mejor creamos porque se cree que tenemos sentido común (el menor común de los sentidos)... y día tras día nos damos cuenta de que no es así.

Internet, el paradigma de la libertad de expresión y lugar que infinidad de instituciones insisten en controlar. Algunos países ya han vetado el acceso a algunas páginas de contenido sexual pero sobretodo político.

Pues resulta que los mismos que nos quejaremos en un futuro que no podemos acceder a tal o cual sitio o que nos vigilan continuamente la cagamos dando argumentos para que sea así.

En las últimas semanas ha habido bastante controversia respecto a youtube y wikipedia. En el primero puedes colgar el vídeo que te de la gana y es la gente que lo ve quien decide si tiene contenidos para adultos o inapropiados. Es en ese momento cuando los que mantienen el sitio revisan y actúan en consecuencia (eliminando o limitando el acceso).

Y claro como cualquier cafre tiene una cámara y acceso a la red global pues se cuelgan vídeos vejatorios, palizas o cualquier bestialidad. La prensa hace su parte y boom! "hay que limitar el acceso", "esto no puede ser público", "quién se creen que son?".... cuando la culpa es de los hdp que realizan este vídeo y confirman su falta de equilibrio mental creyéndose muy graciosos cuando lo publican.

Por otra parte tenemos la iniciativa wikipedia que consiste en una enciclopedia pública donde puedes crear artículos sobre el tema, personaje o momento que quieras y son los lectores los que deciden si hay algo falso o ampliable. Pues bien, aparecen otro tipo de cafres (alguno repite del caso anterior, seguro) que modifican los artículos para publicitar algo suyo o hacer crónicas tendenciosas al respecto. Como cualquiera puede editar el artículo puede ser una batalla contínua de ediciones y reediciones.

En fin, se nos da libertad y deseamos que nos la quiten para poder quejarnos de ello por un lado y limitar nuestra falta de rigor (por llamarlo de alguna manera) por otro.

Petons i abraçades

Raül

Mail

2007-11-02T09:40:00.000+01:00

-- So Payaso (Extremoduro) --

Mail a jlrzapatero@presidencia.gob.es y instituciones@pp.es:

Buenos días,

Me gustaría vivir en un país mejor. Un país donde los habitantes no se odiaran entre sí ni hubiera ciudadanos de primera ni de segunda (incluso ni de tercera). Un país donde se ayudara a que las heridas cicatrizaran en vez de echar continuamente sal para que recordemos heridas que dolieron mientras estiramos la piel consiguiendo que ésta se deforme. Un país con una clase política que sea la solución y no el problema.

Decepción es la palabra que me viene una y otra vez a la cabeza. La enésima es la reacción ante el juicio del 11-M. Parecen niños de primaria con el "tú más" y el "pero tú antes". Quieren encargarse de las personas, ¿por favor? Hay mucha gente que aún sufre y a todos nos da vergüenza ver cómo se pelean desde sus cómodos sofás en las sedes que les corresponden.

No les aguantamos más. Me da la sensación de estar dirigido por incompetentes, interesados, mentirosos, chantajistas, mafiosos y por lo general, gente mediocre. Si tuvieran un poco de vergüenza se darían cuenta que no merecen el lugar que ocupan, ni el gobierno ni la oposición. Dedíquense a trabajar, a celebrar reuniones donde encontrar puntos comunes para hacer avanzar un país que vive anclado en el pasado. Si tuvieran un poco de honradez se dejarían de campañas para conseguir el poder en marzo y trabajarían por hacer que la gente fuera más feliz.

Les recomiendo que tomen la vida de un trabajador cualquiera al azar (noten que digo trabajador, porque no considero que ustedes lo sean), con sus preocupaciones (salud, educación, economía, precariedad laboral...) y se dediquen a priorizar las preocupaciones de la gente en vez de las suyas. No me interesa verles por la televisión ni leerles en los periódicos, deseo que trabajen por unas condiciones mejores para todos.

Escribo a dos direcciones de correo que probablemente cuentan con una papelera de reciclaje directa y que representan a los dos partidos mayoritarios en España. Pero la verdad es que debería copiar hasta el último de los diputados del hemiciclo porque ninguno me merece el mínimo respeto. Como situación más lamentable y demostración de que se ríen de nosotros contínuamente recordarles que una vez (sino más) mientras un compañero estaba exponiendo sus ideas, ustedes estaban en el bar del Congreso viendo un partido de fútbol de España.

Cambien de rumbo todos por favor.

Atentamente,

Votante en blanco

Petons i abraçades

Raül

Una cosa menys... ?

2007-10-31T17:18:00.000+01:00

-- Man on the moon (R.E.M.) --

El 9 de novembre celebrem l'assemblea de l'associació on hi haurà un canvi de junta on sense cap dubte cediré el meu lloc (alguna cosa ben grossa hauria de passar per no ser així). No us menteixo si us dic que per a mi serà un alleujament. Curiosament és la meva segona etapa en aquest càrrec i cap de les dues les he finalitzat quan tocava (sempre abans).

La primera vegada va acabar per salut mental pròpia. Vaig succeir el Marcos després de ser el seu ajudant després d'unes èpoques conflictives. Vaig haver d'enfrontar-me a amics que van deixar de ser animadors i algun sense avisar ni respondre a res. Sincerament, estava molt tendre per a dirigir una associació tan genial com problemàtica. A més persones, més realitats diferents. Volia seguir el testimoni del Marcos quant a ser proper a la gent i deixar la gestió en un segon terme. La il·lusió i les ganes eren presents cada dia però la feina tanta com vulguis. Això, combinat amb la inesgotable font de feina que significava ser estudiant de 4t de La Salle (si no m'equivoco) va fer que un dia passejant pel centre decidís dimitir. Va ser una posició lleugerament egoista però sens dubte necessària per la salut de l'Associació. Més valia que un altre ho agafés abans que seguir sent on era amb poques forces. Ho vaig anunciar en una sortida després de comentar-ho amb la Noe i demanant al Xavi que agafés el relleu abans que cremar algú que estava predestinat a agafar-ho tard o d'hora. La tan nostrada "protecció" a la llarga tampoc va sorgir efecte però sóc feliç del tarannà tan particular que el Xavi va donar a l'Associació tot i els seus dubtes inicials.

Així doncs vaig passar a ser "soldado raso" com li agrada dir al David i vaig tornar a disfrutar sent animador i després un vice gairebé inexistent (com fins aquell moment) amb el perseverant CV.

L'any passat calia recollir tota la bona feina feta per l'Uri que va sortir del càrrec cremat per moltes coses (i probablement no totes conegudes). Agraïment a la seva immensa i mai prou reconeguda tasca com a la dels acompanyants a la junta (Eva, David, Cris, Jordi, Pablo més tots els vocals i assessors... com a referència el DVD Salsa Ajmacor... impagable i altament recomanable).

El relleu no era clar i la idea era fer un any de transició fins que algú sortís. Doncs vaig decidir agafar-ho contra la voluntat protectora d'algú que no volia que agafés més feina (sàviament, és clar). Certament hi ha moltes diferències amb la primera etapa: molta més experiència, molta més proximitat i acompanyament, infinitat d'entrevistes personals, quadratures del cercle vàries i moltíssimes juntes per a fer que l'associació es "desenrarís" en començar de forma convulsa. Un any on tots hem esmerçat molta estima i que està començant a donar els seus fruits. Al principi em feia pena deixar-ho perquè hi ha molts projectes en marxa (a destacar "L'associació que somniem" i l'escola d'animadors) però cal donar pas i responsabilitats a aquells que pugen amb forces i ganes. L'última JD va ser massa ràpida per manca de planificació personal i no m'agrada accelerar les coses sinó tenir temps per les persones i les opinions individuals... massa executiva quan es demana pluralitat, sinceritat i acollida. De totes maneres em guardo un "as" a la màniga :p (res de l'altre món, és clar).

Tot això no vol dir que em deslligui totalment. Vull ajudar, recolzar i acompanyar però donant pas a altres que ho poden fer molt millor si confien en ells mateixos.

Petons i abraçades

Raül

El Seryi

2007-10-30T09:04:00.000+01:00

-- Somos nubes blancas (Elefantes) --

/*Pre: RENFE anuncia que fins el 15 de novembre no tindrem un rodalies digne des del Baix Llobregat. Benach enganxat pel carril bus quan era exclusiu per a autobusos. Manifestació pírrica i a sobre amb missatges diferents. El Govern que s'amaga. Magdalena Álvarez dient que no dimitirà (que no ho faci i solucioni el "marrón") i ho farà el millor que sàpiga (que s'ha demostrat que no és gaire), tampoc la cessaran perquè és clau en la victòria del PSOE a Andalusia al març. ZP fent promeses a tort i dret quan no n'ha complert gaires... la resposta quina és? Desobediència civil? Ha de ser un "todos a una" sens dubte */

La setmana passada van sortir a la llum les imatges d'una brutal agressió a una menor en els FGC. El fet és lamentable i denunciable és clar. Ara, com s'ha portat tot el tema també penso que ho és.

El personatge en qüestió increpa una noia mentre parla per telèfon i acaba amb una patada a la cara. A la imatge és veu un altre noi (a qui no li tapen la cara) que no fa gaire res durant l'agressió. Analitzant les imatges en fred està clar: el seryi al "cuartelillo" i debats de si l'altre noi (argentí) hauria d'haver fet més.

En el nostre país enviar algú a la presó no és senzill i per una cosa així no s'hi va. La sanció ha de ser exemplar és clar, i el tractament psicològic més. Aquest tractament l'hauria de pagar l'agressor així com el que haurà de rebre la víctima. Si no té diners doncs que ho pagui amb treball social durant x temps ("serveis a la comunitat" com diuen als USA).

El personatge de la història ha sortit molt a la televisió. En un primer moment d'una forma molt agressiva (amenaçant un càmera) i després (prèvi consell del seu advocat, és clar) més calmat i dient una tonteria com un temple: que anava tan borratxo que no s'enrecorda de res. És dificil pensar que aquest home anés suficientment torrat com no recordar res en veure que a les imatges manté l'equilibri en tot moment.

D'escàndols n'hi ha diversos en aquesta història. El primer apareix en forma d'entrevista personal de T5 a casa del Seryi. És curiós que només una cadena ho hagi pogut fer. Què se'ns acut? Doncs que ha passat per caixa (alguns parlen de 3000 €). A sobre de ser l'agressor en treu un rèdit econòmic, tot sigui per l'audiència i la publicitat. A més, avui T5 "aprovechando el tirón" fa un reportatge sobre el racisme a Espanya. Segons he pogut llegir faran entrevistes amb membres d'un grup neonazi que va enviar un noi congolés a una cadira de rodes després d'una pallissa. Els membres parlaran amb passamuntanyes (què valents), hauran probablement cobrat i, òbviament, T5 no donarà les dades a la policia per a què passin pel jutjat, no fos cas.

El segon escàndol és el linxament mediàtic del noi argentí. Resulta que el tio no va fer res i la gent ja s'ha encarregat de dir que quines penques no fer res. Quanta falsedat en aquest país. Quants miren a la dreta quan troben un indigent tirat a terra, o a l'esquerra per no ajudar algú a creuar el carrer o pujar a l'autobús, o a l'aire en veure robatoris al metro... el noi ha estat increpat contínuament al carrer, a la universitat, per la televisió. Tampoc es veu si va oferir ajuda a la noia més tard o què. Cal tenir-los quadrats per defensar una noia davant d'un tio gran i amb actitud violenta. Alguns o farien pero la majoria penso que haguessin actuat igual.

"Seguimos para bingo"... surt l'ambaixadora de l'Equador en roda de premsa amb la mare per a condemnar l'acte. Parla d'abús vestida de 21 botons i mobilitza el col·lectiu equatorià com si l'agressió hagués anat únicament contra ells. No la recordo en cap moment parlant de la problemàtica de l'habitatge per als immigrants o d'atacs protagonitzats per equatorians. Cal sortir a la foto de tant en quant i li ha anat "al pelo". Tres quarts del mateix pel cònsul del país a Barcelona.

L'agressió és racista, injustificada, fastigosa i se't remou tot però el tractament mediàtic ha estat igual de desmesurat i a més, denunciable. Així no anem gens bé.

Petons i abraçades

Raül

Desengaño futbolístico

2007-10-23T23:57:00.000+02:00

-- The show must go on (Queen) --

Glasgow, ciudad a la que le tengo un asco especial desde nuestro viaje a Escocia por culpa de su fealdad general y por un hobbit que gestionaba un hostel asqueroso y que a punto estuvo de amargarnos la visita a tan precioso país.

Dicho esto resumo el partido como Ronaldinho vete a tu casa y señores del Rangers vengan a jugar a la Tharr porque para eso no hace falta estar en la Champions. Es lamentable jugar al autobús y chutar para arriba a ver si el delantero la pilla. Eso sí si su delantero fuera Kanouté o Koné uno o dos goles hubieran caído.

Que lo mejor del partido haya sido el caño de Puyol es para hacérselo mirar. He pensado (sin tener ni idea) que podríamos jugar a que los extremos estén en su banda natural. Si ellos se cierran hace falta abrir el campo. Giovani por la derecha y Messi por la izquierda. Henry por en medio y Ronaldinho entrenando hasta que le vengan ganas de jugar a fútbol en vez de ir gastando las gabardinas que pide Robinho. Ronaldinho me decepciona después de ser el jugador con el que más he disfrutado últimamente. Aguanta la pelota y la tira atrás, recibe falta y se queja. No desborda ni supera. No tiene velocidad ni regate. Creo que es para pensárselo. Es un jugador recuperable? Vienen las dudas. Yo lo pararía un mes y a entrenarse a saco.

El problema vuelve a ser la pasta. Tienen tanta como quieren. Tanta fiesta como desean y tantos fans que no pueden ni pisar la calle cinco segundos de forma libre. No sé si se les puede tocar la fibra con el patrocinador, con la falta de sueldo o con más incentivos.

Partido aburrido, asqueroso y sin interés. Lamentables últimos minutos pasándose la pelota en defensa. ¿Qué es esta broma? "Así queréis ganar la Champions?" gritaba un hombre en el bar. No reproduciré los diferentes improperios.

De lo peor del partido el árbitro. Penalty a favor del Barça no pitado, hasta tres veces ha tocado el balón, siempre en medio, tarjetas desmedidas... sanción para él?

Virus FIFA aparte hay que ponerse las pilas

Raül

P.S.: sin tener ni idea Guddy oportunidad perdida.

Bàsquet

2007-10-19T00:20:00.000+02:00

-- Hold me tight (Marlango) --

/*Previ:

Avui he vist l'Ultimatum de Bourne (molt recomanable) i en un moment de la pel·li el protagonista ha d'anar de Londres a Madrid. La seva arribada a la capital és en AVE... fa Londres-Madrid via Sevilla?

Fi Previ*/

Espanya és un país de futbol i prou. Tots els esports es tracten com si fossin futbol. La selecció guanya el mundial? Doncs comença la "futbolitis" i només fem que menjar que som els millors i no hi ha qui ens pari. 2 partits perduts a l'europeu mentre la caverna mediàtica pensava que tot estava fet i ens asseguraven que era així. La final es perd per sobrats i per falta de preparació prèvia (massa compromisos publicitaris). Tot i així el maltracte (tot i que millor tracte que altres esports) continua i el 90% dels diaris parla de futbol i actualment de F-1. A més, retransmeten un partit de bàsquet a les 22h. Qui ha d'anar a veure bàsquet al pavelló a aquestes hores? Tot per pressions televisives i que no serveixen per augmentar l'audiència. El bàsquet sobreviu pels pavellons i no tant per les televisions... en fi.

I ara passem a rajar l'AXA FC Barcelona. He pogut veure la primera part (2 quarts) del partit i trec moltes conclusions. Abans que res, dir que en la meva infantesa vaig jugar 13 anys a bàsquet (de l'escola de bàsquet fins el sènior de l'Esportiu Sant Joan) i és un esport que m'agrada moltíssim, més inclús que el futbol en algunes ocasions. Renego de la gent que diu que només amb veure els últims minuts d'un partit de bàsquet és suficient... en fi. Tot i l'experiència en l'esport no conec gaire els intríngulis tàctics però intentaré fer una mica d'anàlisi del Barça basant-me en el partit d'avui.

La Penya és un equip de pressió i velocitat liderat eminenment per gent molt jove (Rudy i Rubio) i de gran qualitat acompanyada d'uns "currantes" molt importants. Pressionen a tota la pista segons signes de la banqueta. És a dir, que no sempre ho fan i a més serveix per desquiciar el contrari. Com contrarrestar-ho? No és fàcil però cal tenir previstes solucions per a treure la bola. La idea és que tregui un pivot (el més alt => 5) i l'altre se'n vagi a l'altra punta (el 4). A partir d'aquí bloqueigs directes entre els alers, rebre i fer que la pilota vagi per l'aire enlloc de botar. No dic que sigui fàcil, però cal estar atent. En cap dels casos he vist que el Barça actués en conseqüència i tingués variants.

El Barça no corre perquè no té jugadors ràpids. En cas d'una plantilla de baix pressupost es podria contrarrestar amb pivots forts ja que els del DKV no ho són tant. Se suposa que Kasun, Marconato i Vàzquez haurien de ser figures universals però no s'estan comportant com a tals. El primer té partits de tot però no ha demostrat que valgui el que es va pagar per ell. El segon està acabat des de fa dos anys i el tercer... un tio que va dir no a la NBA i a l'ACB no destaca no és ningú. El pivot més determinant actualment és Trias que és un 4 ràpid i polivalent però no un superclasse. Aquest tipus de jugadors són molt necessaris. Total, que no tenim joc interior.

A la direcció només hi ha Pepe Sánchez i ja és més que l'any passat. Lakovic és un tio per trencar partits, moure's molt i tirar més. Si no té un bon dia doncs res de res. Morandais és un tio lamentable i no sé per què juga tant. Pot ficar n triples però perd tantes pilotes que hauria de tornar d'on ha vingut. A Acker li deixarem un parell de partits i Ilyasova és l'ombra del que ens han venut. Basile pa tu casa ya!

Manca velocitat i joc interior. És curiós que no es jugui mai amb els pivots perquè almenys per dimensions podrien treure faltes o similar. Quan hi ha un rebot els alers sempre han de còrrer cap a l'altra banda i creuar-se per sota buscant bloqueigs i una situació favorable de penetració abans que arribin els pivots contraris (habitualment més lents).

Avui sobre Rudy calia una defensa total. Necessitàvem un tio que no donés ajudes en defensa i estigués a sobre d'ell en tot moment. Actualment no hi ha un defensor pur com podia ser el Rodrigo dels primers anys. Aquesta persona hauria d'estar a sobre de Rudy fins desconcentar-lo totalment i veure si la resta de l'equip fa alguna cosa. Així pots reduir la seva puntuació a la meitat o menys. Els canvis defensius que fa el Barça són horribles. El 5 es queda defensant un 2 o 3 que el supera, penetra i dobla al pivot defensat en el seu cas per un 2 o 3 (molt més baix), manca de velocitat i atenció un altre cop.

També es poden buscar defenses alternatives zonals 2-3, 2-1-2 o 3-2 (segons el que necessitem) o mixtes amb caixa + 1 (un tio sobre Rudy) o triangle + 2 (en cas que hi hagi dos jugadors on fire). Es poden fer variants segons situacions (després de bàsquet pressió a tota la pista, per exemple). En fi, veure algunes coses diferents. És admirable el que està fent Aito al DKV amb els jugadors que té i donant l'alternativa a Rubio o Ribas. Al Barça no va tenir sort o es cagava en situacions molt concretes... massa Final Fours perdudes.

Destacar que el Manu m'ha assessorat molts cops degut a què va ser entrenador de les categories inferiors de la Penya i va disfrutar de Ricky (diu que ja era un escàndol) en el seu equip. Un abrazo crack!

Ivanovic posa't les piles i fes neteja del vestidor (Savic que l'ajudi). Per a mi no tenen cabuda al Barça: Basile, Marconato, Vázquez, Kasun, Morandais. Desconec la pedrera i jugadors de fora de l'estat així que no puc fer recomanacions.

Un altre dia parlaré del que penso de les fugues a la NBA per part de jugadors que no tindrien cabuda a la lliga dels Magic, Jordan, Barkley, Malone... els del Dream Team original. La NBA ja no és el que era... Rudy queda't que encara tens feina a fer per aquí. Marc Gasol no entris al draft a fer el ridícul si us plau.

En fi moltes coses a dir suposo encara.

I per acabar un link a un blog de qualitat sobre bàsquet: http://elcapitaenciam.blogs.terra.es/

Petons i abraçades

Raül

Actuar... pero cómo?

2007-10-17T11:05:00.000+02:00

-- El emigrante (Celtas Cortos) --

/*Notas previas:

1. Sr Carod Rovira: abandone la vida pública después del enésimo ridículo con lo de la Biennale. Me siento avergonzado como antiguo votante de ERC
2. Me da igual si Raúl va a la selección o si a Alonso le pica la pierna
3. ¿Por qué cuándo llueve Barcelona se colapsa globalmente? ¿Infraestructuras? ¿La gente se vuelve más lerda?

Fin notas previas*/

Si nos paramos a mirar un momento la situación actual no contamos para nada. Es algo realmente frustrante. Hay gente que muere de hambre y por más que salimos a la calle (que cada vez lo hacemos menos) o luchamos por cambiar nuestra mente en cuanto al consumismo no conseguimos avanzar ni un poco. Es curioso cómo nos hemos montado el chiringo. Tiene más fuerza una persona que un millón en la calle. No vayas a la guerra y voy. Réditos electorales que luego no sirven para nada, no se nos escucha, no sirve para nada.

Se puede hablar de inmovilismo o de falta de conciencia de la realidad. Esta semana hay una lucha muy activa contra la pobreza y para presionar en favor de los Objetivos del milenio (aquello de disminuir a la mitad la gente que consideramos pobre antes del 2015... a todo le ponemos números, límites y normas...). Estos Objetivos no van por buen camino ya que los países implicados no hacen demasiado. Gasto en armamento, en ferias inútiles para hacer el ridículo, en construcciones innecesarias, en opulencia y en necesidades creadas.

Siempre hablamos de actuar localmente pensando globalmente. Y nos vanagloriamos de creer actuar globalmente en momentos concretos (manis, gritos, blogs y chorradas) en vez de contínuamente de forma local. Qué buenos somos y pobrecitos los negritos que salen por mi tele de 37" mientras espero que acaben los anuncios de mi serie favorita antes de chequear si alguien me ha enviado un e-mail... brecha tecnológica, desequilibrio de fuerzas, intereses creados, petróleo, dinero, personas corrompibles y corrompidas.

Qué hacer? No hay nada fácil y hablamos mucho pero hacemos poco. Me escondo detrás del plural cuando debería hacer cuentas del singular. Yo y no nosotros. Hablo mucho pero hago poco, ahora mejor. Voy a mirar qué puedo hacer, pero el tiempo es limitado y hay que optimizar. Actuar de forma efectiva aunque no sea mediática. A por ellos, que son pocos y cobardes

Petons i abraçades

Raül

Hoy

2007-10-15T15:10:00.000+02:00

-- Nada de ná (Café Quijano) --

Se vislumbra gran carga de trabajo en el horizonte pero aparcada al menos para la semana que viene. Nadie parece atisbarla o simplemente es falta de comunicación entre las diferentes partes. Hay que arreglar, cambiar, remendar y dirigir infinidad de cosas en infinidad de campos. Siempre uno se pregunta si será capaz de estar en todo y siempre se responde que es cuestión de organizarse bien el tiempo aunque no siempre es así. La ilusión gana al realismo que se torna crudo al encarar la verdad.

Te repites una y otra vez que podrás con todo y con todo lo que quieres harás grandes cosas. Aparcado queda de momento la lectura, el cajón y la guitarra. Malditas inquietudes que golpean constantemente el alma para tener intereses en hacer más cosas, lo que parece bueno causa angustia cuando no lo puedes alcanzar pero prefiero la inquietud que el inmovilismo, aunque el que mucho abarca poco aprieta... uno quiere abarcar apretando. Deporte, curro, niños, pasqua, uni, familia, cines, cómics, warhammer, excursiones, música, danza, grup de vida... tantas cosas que necesito pero que parecen no bastar... y ya se sabe, la angustia es una forma de nervios y estos alimentan a mi amigo kraken que hoy parecía renacer (sobredosis de pasta y tortilla este fin de semana) pero que he conseguido calmar el tiempo pasa y uno aprende a tomarse las cosas con más filosofía y por tanto intentar dirigir al cuerpo y no al revés... aunque no siempre es fácil...

De momento hoy toca ganar a Gothic Ath para no caer en el grupo de los cojos y mancos con La Taronja Rocket...

Petons i abraçades

Raül

De PP, PSOE i joventuts vàries

2007-10-11T10:44:00.000+02:00

-- Me siento bien (Hombres G) --

El que ens queda fins arribar al març... mare meva! Penseu que qualsevol acció que es realitzi no és pel bé del ciutadà sinó per millorar la imatge del partit que sigui. Analitzeu detingudament cadascun dels comportaments dels diferents partits que apareixen habitualment a l'escena política.

Primer tenim la lluita de les joventuts del PSOE i el PP. Els primers treuen un vídeo absurd d'un Pasapalabra entre un megaguai i compromés socialista jove contra un pijo idiota del PP. Què han fet les joventuts del PP? Doncs treure un vídeo d'una megaguai PPriana contra un rastafari amb la samarreta del Ché que es furga l'orella mentre contesta. Això és política? Què m'esteu aportant qualsevol de les dues opcions? Res de res, ni enganxeu el jovent ni feu gràcia ni feu cap bé al país.

PSOE: http://www.youtube.com/watch?v=1bfwAutwdDA
PP: http://www.youtube.com/watch?v=RV3XalZg7jc

Avui ha sortit el Rajoy en plan president del govern envoltat de fotos amb el rei i demés fent un missatge "institucional" a favor de la unitat de la pàtria i l'amor a la bandera. Què pretén amb això? Doncs radicalitzar més el seu discurs i basar-lo simplement en l'amor a un país i les seves arrels i sentiments buits de contingut.

Seguidament tenim el govern fent que arribi l'AVE a Barcelona com sigui amb una munió de Lemmings treballant dia i nit. Calculen que deixi d'haver retards a RENFE tres mesos abans de les eleccions per a què la gent no els ho tingui en compte. Serà complicat amb el patetisme de Magdalena Álvarez que es queda tancada a un ascensor i s'ho pren amb bon humor i demana que tothom faci el mateix (li faria gràcia quedar-se cada dia 20 minuts tancada a un ascensor que ha d'agafar peti qui peti?).

També han tirat endavant la llei de la memòria històrica per a treure tots els pollastres, símbols i escultures del dictador arreu d'Espanya. Avui a RAC1 demanaven llocs on n'hi havia encara i la llista era increïblement llarga. I què faran amb el Valle de los Caídos? Bona pregunta. I què diu el PP al respecte? No gaire res perquè tant un discurs a favor com en contra els situaria en un punt que no els interessa. Com a molt sortirà l'Acebes a dir quatre bajanades en el seu rol de radical de dretes.

I a casa nostra? ERC es va desmarcant del tripartit per no perdre vots per influència conjunta, en Mudito se'n va a Madrid a veure la desfilada dels militars, CiU es queixa d'aquest viatge i IC segueix amb el seu patetisme habitual.

I demà dia de la hispanitat o del Pilar. Hi ha crides des de tots els sectors. Probablement es cremaran més fotos, hi haurà enfrontaments amb la policia en llocs on hi hagi exaltació de la bandera de la manera més ultradretana i tot d'independentistes aniran a increpar-los també... en fi que no anem bé i cada cop pitjor. Estem en mans d'una colla d'incompetents control·lats per les grans empreses i que no parlen del que realment ens interessa ni solucionen res del que ens afecta.

Petons i abraçades

Raül

Que lo sepas...

2007-10-05T11:17:00.000+02:00

-- Me enamora (Juanes) --

Inversió en armament:

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8653

Festa de la solidaritat al Parc de la Ciutadella el 6 d'octubre (música, entitats, festa...):

http://www.gencat.net/cooperacioexterior/cooperacio/femC.htm

Concentració contra la pobresa el dia 21 d'octubre:

Petons i abraçades

Raül

València

2007-10-02T23:48:00.000+02:00

-- You could be mine (Guns 'n Roses & OST Terminator 2) --

Abans d'anar a dormir no puc menys que escriure des de València sobre la meva experiència d'aquesta nit i, per què no, demanar consell.

Avui jugava el Barça (0-2 amb gols de Puyol i Messi) contra l'Stuttgart a la primera fase de la Champions League. El donaven en obert a A3TV i 2 companys i jo volíem anar-lo a veure a qualsevol dels milers de bars que ens oferissin unes senzilles tapes i una televisió.

La recerca comença a les 20h (45 minuts abans d'arrencar el partit). Si no hem visitat 15 bars no n'hem visitat cap. Les excuses i els quilòmetres recorreguts (su!) anaven augmentant. On no hi havia tele donaven sopar, on hi havia suaven de posar el futbol (si jugués el Madrid què farien?), on posaven el partit no tenien ni una trista tapa i en el pitjor dels casos rien de rien.

Quan ja ens resignàvem a veure el partit en una habitació de l'hotel (completament vestits, res de riure!) mentre menjàvem una pizza o demanàvem alguna cosa al servei d'habitacions (cosa que només he vist a les pel·lícules) hem pogut trobar un últim bar on ens han servit tot de tapes (braves, calamars en salsa, olivetes, callos, montaditos...) i hem pogut veure el partit.

No enteníem el per què d'aquest tracte tan amable i diferencial en aquest local. Després de parlar amb la mestressa del local descobrim que portaven només 15 dies oberts i encara no s'havien contagiat de la rancietat de la zona (on destaca la quantitat de restaurants xinesos). A més la perla de la nit ha estat que la dona ha dit que no hi havia cap lloc a la zona on sopar de forma decent... declaració d'intencions i enemistat eterna amb els locals del voltant, és clar.

Encara no hem trobat cap restaurant on emplatar-te, pagar un preu just i menjar bé en tota la ciutat de València (en 4 zones diferents de la ciutat). Algú coneix alguna cosa?

Gràcies... petons i abraçades!

Raül

Magia

2007-09-26T11:52:00.000+02:00

-- Magia (Rosana) --

... Magia es verte sonreir
... Magia es volver a empezar
... Magia es compartir vida cada día
... Magia es alegrarse de despertar y notar que algo ha cambiado
... Magia es recibir un "te quiero" anhelado pero inesperado
... Magia es tener noticias de alguien que está lejos
... Magia es descubrirte cada día
... Magia es mirar hacia atrás y ver que eres más feliz que ayer
... Magia es iniciar un proyecto y ver como crece
... Magia es parar y escuchar a tu alrededor
... Magia es descubrir que te queda un largo camino por andar
... Magia es saber que los sueños se pueden realizar si pones empeño
... Magia es ver que tus niños van creciendo y se colocan a tu lado
... Magia es saber quién eres y dónde estás
... Magia es gritar porque estoy a tu lado celebrando algo
... Magia es invitaros a cenar y reir hasta tarde
... Magia es hacerte feliz aunque sea por un momento
... Magia es redescubrir la importancia de un grano de mostaza
... Magia es saber besar con cariño
... Magia es abrazar fuerte
... Magia es tener proyectos y ambiciones renovadas
... Magia es verte crecer
... Magia es respirar con dificultad después de un esfuerzo gratificante
... Magia es mirar al horizonte y descubrir a la vez el Cap de Creus i Montserrat desde el Coll de la Marrana
... Magia es caminar juntos
... Magia es luchar por lo que consideras justo
... Magia es llorar de alegría o por la pérdida de un ser querido
... Magia es mirar en tu interior y descubrir sentimientos no resueltos
... Magia es jugar como un niño sin parar
... Magia es cantar tan fuerte como si lo hicieras bien
... Magia es saborear algo que te han preparado con cariño
... Magia es soñar con un futuro mejor
... Magia es quererte y que me quieras
... Magia es saber que te gusta estar a mi lado
... Magia es acurrucarte como cuando eras pequeño
... Magia es conseguir superar algo que parecía insalvable
... Magia es revisar las fotos que tienes guardadas
... Magia es hacerte sentir especial
... Magia eres tú

Petons i abraçades

Raül